Quatre aportacions al full de ruta d’Artur Mas

El passat 25 de novembre el President de la Generalitat va pronunciar la conferència Després del 9N, temps de decidir, temps de sumar, en la que va formular diferents propostes que en els darrers dies han centrar el debat polític -i crec que encara ho farà unes setmanes més. Bona part de les discusions i les especulacions s’han centrat en la proposta de llista electoral. En aquest article no hi entraré.

Modestament, opino que seria més convenient, útil i eficaç centrar el debat en el full de ruta proposat, més que no en les formulacions de llista o llistes electorals. Primer hem de saber quin és el camí que es proposa i acordar-lo, i després podrem aboradar les diferents propostes d’equips i instruments que hi ha per travessar-lo. És més lògic d’aquesta manera, des del meu punt de vista.

En aquest sentit voldria fer quatre aportacions sobre el full de ruta que Artur Mas va proposar. Aportacions que corregeixen, matisen i intenten eliminar contradiccions que es podrien produir. Totes són subsanables i pactables si l’objectiu és la independència. Per evitar malentesos, faig aquest anàlisi transcrivint literalment el full de ruta que Mas va presentar a la seva conferència:

Segons el meu criteri, les funcions bàsiques serien les següents:

–        La primera, si ha guanyat el sí, comunicar a les institucions de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i de la comunitat internacional la intenció de constituir un Estat a Catalunya d’acord amb el mandat rebut a les urnes. 

–        La segona, proposar l’obertura de negociacions formals, si cal amb el concurs de la mediació externa, per acordar les condicions de la constitució del nou Estat amb el propòsit que siguin justes, respectuoses i profitoses per a totes les parts implicades.

–        La tercera, acabar de preparar les estructures d’Estat per assegurar una transició eficaç fins a la constitució del nou Estat, així com el paquet legislatiu necessari, aprofitant els informes elaborats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional i recollits en el Llibre Blanc presentat a finals de setembre.

–        La quarta, endegar un procés de participació durant aquells 18 mesos i mig de la ciutadania catalana, del seu teixit associatiu i del món local per preparar les bases d’una futura constitució catalana, per ser aprovada en el mandat legislatiu següent, segons el criteri que establissin aleshores els partits polítics representats aquell moment en el Parlament. El Pacte Nacional pel Dret a Decidir pot ser una bona base de referència.

–        La cinquena, assegurar la majoria parlamentària al Govern per poder garantir la governació normal del país i el bon funcionament de l’Administració de la Generalitat així com la prestació dels serveis públics, al llarg de la durada del mandat.

–        I la sisena, a l’acabar el mandat de màxim un any i mig, el Parlament i el Govern promourien les noves eleccions catalanes, aleshores sí constituents, i, coincidint amb les noves eleccions per determinar el vot a cada formació política, convocarien un referèndum a fi que les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya decidissin la proclamació definitiva del nou Estat amb ple coneixement de causa de com naixeria l’Estat català en el context europeu i mundial. A través d’aquest acte doble i únic, eleccions i referèndum, Catalunya exerciria la seva sobirania, amb l’aval novament de les urnes.

Sobre aquest full de ruta, crec convenient resoldre els quatre elements següents:

  1. No té sentit una doble volta sobre el mandat democràtic. Mas proposa unes eleccions “referendàries” i al cap d’un any i mig de mandat del govern que en resulti, un referèndum on els ciutadans decideixin “la proclamació definitiva del nou Estat”, coincidint amb unes eleccions constituents on els partits es tornarien a presentar per separat. No té sentit fer dos referèndums d’independència: el primer, les eleccions referendàries i el segon, el referèndum d’independència al cap d’un any i mig. Quin dels dos és el mandat democràtic que necessitem davant la comunitat internacional? Si és el primer, per què cal un segon? Si és el segon, les eleccions no seran referendàries sobre la independència. Entenc que és posar-nos proves innecessàries i pot aportar confusió. El punt de trobada serien unes eleccions referendàries i que el referèndum al cap de un any i mig de govern sigui de ratificació o no de la Constitució Catalana, no sobre la independència (atès que ja l’hem decidida en unes eleccions que precisament són referendàries per aquest motiu). 
  2. Cal situar en algun punt del full de ruta la Declaració d’Independència, o com vulguem anomenar l’acte pel qual ens constituïm en un nou estat i, per tant, podem demanar el reconeixement internacional. Entenc que amb el full de ruta de Mas aquest és el referèndum de ratificació del procés, però atès el que he raonat en el punt anterior, caldria que prèviament a la ratificació de la Constitució Catalana es produís aquesta Declaració d’Independència.
  3. L’obertura de negociacions formals amb l’estat espanyol no pot suposar atorgar-los un dret de veto sobre el procés d’independència. Entenc que aquesta idea és implícita al full de ruta de Mas, però cal que sigui pública, per evitar malentesos i mantenir la unitat d’acció (aprenem del què va passar amb la suspensió del 9N original). I per tant, que independentment que l’estat espanyol col·labori o no, el procés ha de tirar endavant (tot i que és evident que és molt diferent fer-lo d’una manera o de l’altra).
  4. La preparació d’estructures d’estat s’ha de fer independentment de la legalitat espanyola, atès que en cas contrari aturaríem qualsevol acte davant d’una impugnació o suspensió per part dels tribunals de l’estat espanyol. És evident que no es pot construir un estat aplicant les normes de l’estat del qual et vols emancipar. Cal tenir-ho clar i explicitar-ho de la forma més convenient.

Aquestes quatre aportacions fan referència a elements del full de ruta que són subsanables, ja que l’estructura bàsica del full de ruta plantejat per Mas s’assemblea força a la Crida a un nou país presentat per ERC el 12 de novembre passat. Ens hi posem?

Un pensament sobre “Quatre aportacions al full de ruta d’Artur Mas

  1. Sobre el punt 2.- Segons CATN, dos moments: la DUI (declaració de la voluntat de constituir el nou Estat) i la Proclamació d’independència (desconnexió de l’Estat espanyol).

    Sobre el punt 1.- Sembla que el MHP vol fer una darrera consulta una vegada se sàpiga la posició internacional (UE).

    Sobre el punt 3.- La negociació amb l’Estat espanyol és, només, sobre termes i condicions de la secessió.

    Sobre el punt 4.- La posta a punt de les estructures d’estat es fa entre la DUI i la proclamació independència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s