La paradoxa Margallo. O perquè una Catalunya independent no sortiria de la UE

Imatge“Si Escocia se vuelve independiente de acuerdo con los procedimientos legales e institucionales, pedirá la admisión. Si este proceso se ha hecho legalmente, la petición se puede considerar. Si no, no” José Manuel García-Margallo, ministre d’Afers Exteriors i Cooperació del Regne d’Espanya.

Margallo diu que Espanya no s’oposaria a que una Escòcia independent esdevingui un estat membre de la Unió Europea si és reconegut pel Regne Unit. El ministre espanyol, doncs, imposa el requisit del reconeixement de l’estat matriu per a l’admissió del nou estat en les organitzacions internacionals. Aquest raonament, que coincideix amb la seqüència que han seguit els processos d’independència en què el temps de transició ha estat molt curt, impedeix, però, que el Regne d’Espanya exclogui una Catalunya independent  de la Unió Europea.

M’explicaré. Imaginem que després d’un referèndum amb victòria dels vots favorables a la independència, Catalunya es declara un estatindependent sense l’acord amb el govern espanyol, és a dir, ho de forma unilateral. Segons Margallo, el nou estat hauria de quedar fora de la Unió Europea, i per tant, els tractats europeus es deixarien d’aplicar al territori de Catalunya. Però, paradoxalment, si el Regne d’Espanya exigeix això a les institucions comunitàries, està reconeixent que el territori sobre el que demana que no sigui considerat part de la Unió Europea ja no forma part del seu àmbit de sobirania, i que per tant, la sobirania correspon a un altre, en aquest cas, el nou estat independent de Catalunya. Perquè altrament, si no considera Catalunya un estat independent, com pot demanar que s’exclogui un territori i els ciutadans que hi viuen dela UE si encara el Regne d’Espanya els considera súbdits seus?

Per expulsar-nos de la Unió Europea, doncs, el Regne d’Espanya ha de reconèixer prèviament que som un tercer estat. Si fa això, aleshores no pot dir a la Unió Europea que veta l’estat de Catalunya perquè no està reconegut pel Regne d’Espanya, ja que ho ha fet reconeixent-lo com un tercer estat. Aleshores, la raó per no acceptar Catalunya (que ha fet un procés d’independència no reconegut pel Renge d’Espanya) deixa de tenir sentit.

Quina és la lliçó de la paradoxa Margallo? Que el nostre futur com a estat independent depèn, única i exclusivament, de la nostra voluntat democràtica. Ras i curt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s