La darrera oportunitat

780_008_4951816_56e3eba346923525ca8d34cf8797ada0“Ens n’hem cansat mútuament. Ja no podem continuar així, ens fem mal l’un a l’altre. La decisió està presa, ara no arreglis en un minut el que s’ha espatllat en anys. No et posis així, no m’insultis ni t’enrabiïs, que podríem acabar-ho bé. Millor parlem amb un advocat i fem una separació de mutu acord, serà més fàcil per als dos. Ja que s´ha d’acabar, mirem d’acabar-ho bé. I decidim entre els dos com ho fem, respectant-nos l’un a l’altre.”

Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat una proposta que es presentarà al Congrés de Diputats per tal que sigui transferida a la Generalitat la competència, via el que disposa l’article 150.2 de la Constitució Espanyola, per a convocar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Es tracta, doncs, de portar la proposta a les Corts Generals per tal que la consulta del proper 9 de novembre sigui acordada amb l’estat espanyol i es faci d’un marc legal reconegut per les dues parts.

La via del 150.2 que hem utilitzat no és l’única ni esgota les possibilitats de fer la consulta amb un marc legal que l’empari, com molt bé explicat l’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (pdf). És cert que des d’un punt de vista ideològic, Catalunya no ha de demanar permís a ningú per fer un referèndum, perquè considerem que som un subjecte polític i jurídic sobirà, com vam aprovar amb la Declaració de Sobirania ara fa un any. Però també és veritat que de cara al reconeixement internacional del futur estat independent –si aquesta és l’opció triada pels ciutadans en referèndum-, l’itinerari seguit és un element clau per guanyar legitimitat. Hem de poder dir que hem intentat fer un acord, tot i que les possibilitats avui són escasses. Però tant de bo m’equivoqui, un acord seria el millor per a tots.

La cessió de competències per a convocar i realitzar un referèndum concret és el camí més fàcil per a l’estat espanyol si té la voluntat política que es pugui celebrar. És el camí que han seguit Escòcia i el Regne Unit, on primer Alex Salmond va anunciar una pregunta i una data per fer-lo i sis mesos després va acordar amb David Cameron el marc legal per a fer-lo possible. Serà Rajoy menys demòcrata que Cameron? Probablement sí.

Un estat que es diu democràtic no pot mantenir l’autoritat sobre un territori sense el consentiment de la majoria de la població que hi viu. Avui hem aprovat una proposta per a discernir si hi ha aquest consentiment o no, com s’ha de fer a les societats madures: votant, no imposant una opció ni negant-ne una altra.

La proposta aprovada avui és un pas més en el camí. Volem fer les coses de mutu acord i pactar procediments, però davant d’una negativa no donarem per finalitzat el procés. Perquè els procediments es poden pactar, però el dret a vot no es negocia.

“Bé, si no vols fer-ho bé i parlant-ho, jo seguiré endavant. No deixaré de fer-ho perquè tu em diguis que no.”

Un pensament sobre “La darrera oportunitat

  1. Suposo que era necessari de cara a donar una certa imatge i carregar-se de raó, a nivell internacional, i poder dir que s’han esgotat totes les vies legals, però no tinc molt clar, si al fons calia fer tota la “parafernàlia institucional” que es va fer. Se’ls va donar molta importància als opressors de segles, i no sé si no vam demostrar el mateix de sempre: “pleitesía” a l’amo castellà de la Messeta. Portem així, ja molts segles…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s