L’últim que (a)pagui la llum

Image

La subhasta del mercat majorista d’electricitat d’aquesta setmana, que comporta un augment del rebut de l’11%, ha posat al descobert el castell de cartes sobre el que s’ha construït el mercat energètic de l’estat espanyol d’ençà de la liberalització promoguda per Rodrigo Rato i Josep Piqué (perquè surten els mateixos culpables a tot arreu?), un mercat oligopolístic caracteritzat per l’opacitat, la manca de competència real i l’alteració de preus, carregant sobre el consumidor (particulars i empreses) un augment continuat del preu de la llum.

Els preus majoristes de l’electricitat es determinen en un subhasta, on des d’un punt de vista teòric s’hauria de fixar un preu d’acord amb les possibilitats de l’oferta i les necessitats de la demanda. Però com gairebé passa, aquest no és un mercat de competència perfecta, sinó tot el contrari: hi ha pocs oferents que concentren la producció i l’oferta i uns pocs comercialitzadors concentren la demanda, profundes asimetries d’informació i barreres d’entrada molt altes. A més, l’organització de la subhasta i l’ordre en el que s’ofereix l’electricitat ve determinat pel seu sistema de generació, fent que el preu final l’acaba marcant l’oferta d’electricitat més cara de produir (procedent gas i carbó). Si hi sumem que la major part dels operadors estan a banda i banda (és a dir, una mateixa companyia té una filial que ofereix energia i una filial que la comercialitza), l’alteració de la subhasta cap a una fixació de preus oligopolística està garantida.

Però a més de tot això, s’hi afegeix el problema del dèficit tarifari, que en teoria cobreix la diferència entre el que costa produir l’energia i el preu al que es ven, ja que la fixació de preus de l’electricitat posteriorment a la liberalització en l’època Aznar es va contenir per no augmentar la inflació. El problema és que el cost  real no es coneix, i per tant, aquest és un cost teòric que acaben marcant les empreses, i el govern es compromet a cobrir el dèficit, convertint aquest en un dret de cobrament futur per part de les companyies. El dèficit tarifari, que enguany s’acabarà situant en els 40.000 milions, és la pedra de toc des del punt de vista financer, ja que aquest dret teòric de les companyies respecte del govern espanyol (i per tant, de tots els contribuents) construït en bona part artificialment, computa com un actiu en el seu balanç (en ser un dret de cobrament futur), que cobreixen temporalment amb una titulització de deute (és a dir, emeten títols negociables en mercats financers lligats al pagament d’aquest deute) que computa en el passiu. Només com a exemple, el dèficit de tarifa només de l’any 2012 computa com un actiu (dins l’epígraf crèdits a empreses) en el balanç d’Endesa (pdf) per 2.960 milions d’euros, equivalent al 12.24% del seu actiu. Una ficció comptable que ha generat una bombolla difícil de gestionar.

Potser tot aquest embolic ajuda una mica més a entendre perquè les empreses energètiques són el retir daurat d’un gran nombre de ministres espanyols, entre el quals cal comptar-hi Felipe González i José María Aznar. L’explicació alternativa, que és que els polítics espanyols siguin uns experts en energia, senzillament no cola. Una conseqüència, doncs, d’un mercat mal regulat, oligopolístic i clarament extractiu, on qui paga els plats trencats són els consumidors i l’economia productiva, que assisteixen astorats a com per una banda es demana reducció salarial per guanyar competitivitat i per l’altra s’augmenta el cost de l’energia fent inútil aquest sacrifici profundament injust.

Paral·lelament a tot això, i seguint la dita de cornuts i pagar el beure, aquesta setmana el Partit Popular aconseguia retardar un mes l’aprovació de la llei de mesures, sol·licitant un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en la que s’inclou una modificació del Codi de Consum impulsada per ERC i negociada amb CiU  per tal d’evitar que es talli el subministrament elèctric a les famílies amb menys recursos. La cirereta que faltava per coronar el pastís oligopolístic. Però en els propers dies respondrem i com a mínim, en això atacarem. Per la resta, i essent conscients que la capacitat de reforma del mercat energètic espanyol és similar a les possibilitats d’èxits del federalisme, donada l’oposició de l’oligopoli polític del PP i el PSOE, haurem de tenir present que la futura República Catalana no pot reproduir aquest sistema, sinó que ha de ser diametralment diferent.

3 pensaments sobre “L’últim que (a)pagui la llum

  1. Tot això que dius, és cert. Cal afegir-hi la més que sospitosa presència d’antics polítics en els consells d’administració d’aquestes empreses. Però els partits polítics podeu fer alguna cosa més que criticar-vos els uns als altres. Per exemple, podríeu posar una denúncia a la fiscalia anticorrupció. Ara mateix s’ha anul·lat la subhasta perquè hi ha clars indicis de manipulació, i si això és així, amics, això és delicte.

    Per altra banda, i com que el més probable és que la fiscalia anticorrupció miri cap un altre costat, podríeu portar el cas a Europa, ja que malauradament, la Fiscalia anticorrupció no està brillant pels corruptes que porta devant dels tribunals, sinó per denunciar als jutges que tenen el valor d’obrir diligències contra polítics importants.

  2. Per cert, i això és “off topic”, però durant el govern tripartit es van aprovar unes ajudes a les famílies amb fills menors de 3 anys, la qual cosa em va semblar perfecte, perquè podem cridar molt a favor de Catalunya, però si la gent no té fills, la cultura catalana s’acabarà perdent. De catalans només se’n fabriquen a Catalunya.

    En aquest sentit, vull assenyalar, que moltes famílies encara no hem cobrat les ajudes. Jo, per exemple, tinc pendent de cobrar l’ajuda del 2010 i una part de la del 2011 . Quan truco al 012 em diuen que està pendent a que s’aprovi la partida corresponent.

    Us agrairia que des del grup parlamentari d’ERC, us en recordeu, de totes les famílies catalanes que estem pendents de cobrar aquestes ajudes. En aquests temps tant difícils, seria un detall poder cobrar-les.

  3. Mireu-vos aquest enllaç si us plau!
    http://www.estafaluz.com/

    Aquest senyor, el que diu és que ho han fet de manera “encobertament legalitzada” tot per BOE, i que per tant, per desgracia sembla legal, però en realitat és una estafa enorme! I la justícia espanyola, res de res!
    No està ni preparada per abordar el cas.
    Per tant, com deia el Sr al comentari anterior: l’única sortida, portar-ho a la justícia europea.
    Per cert, hi fareu res vosaltres, quan “tingueu les mans lliures”?
    Perquè al final, es tracta d’això, de fer-hi alguna cosa, els que podeu, que sou els polítics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s