Les responsabilitats de Rodrigo Rato

the-economist-bankstersAhir Rodrigo Rato va comparèixer a la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya que vol esclarir les responsabilitats en la gestió de la crisi de les entitats financers i la possible vulneració de drets dels consumidors. Més enllà de les escenes que han sortit als mitjans de comunicació (glorificades per uns, criminalitzades per altres), ahir en nom d’ERC vaig formular una sèrie d’interrogants a Rato que no es van veure aclarits en la seva intervenció.

En una comissió en què tots els compareixents han carregat les culpes a qui hi havia abans o qui va venir després, Rodrigo Rato era el compareixent que ha tingut un paper més destacat en les causes, gestió i conseqüències de la crisi econòmica de l’estat espanyol. Rato ha estat Ministre d’Economia del govern espanyol entre 1996 i 2003, director-gerent del Fons Monetari Internacional entre 2004 i 2007 i president de Caja Madrid i Bankia des del 2010 fins al 2012. A diferència d’altres directius, Rato ho tenia més complicat per fer veure que ell no en sabia res ni tenia cap responsabilitat.

En aquest sentit, vull apuntar només tres elements que considerem rellevants per a examinar no només les responsabilitats polítiques, sinó també penals i civils que podria tenir Rodrigo Rato, i que van centrar la intervenció d’ERC a la comissió:

  1. Rato va ser el Ministre d’Economia que va legalitzar les participacions preferents. Amb les lleis estatals 44/2002 i 19/2003 les participacions preferents es van incorporar com a recursos propis de les entitats de crèdit. Malgrat que les preferents shares també tenen aquesta consideració en altres països, no es venen com a producte assimilat a un dipòsit a estalviadors sense coneixements tecnicofinancers. Introduir aquest producte sense cap prevenció va contribuir a carregar els costos de la millora del capital bàsic de les entitats sobre els petita estalviadors. A més, la legalització de les preferents emeses anteriorment des de paradisos fiscals (fa un any i mig en parlava en aquest article) es va fer sense tenir en compte les advertències de la fiscalia anticorrupció del moment. Potser legal, però no legítim. I ja en sabem les conseqüències.
  2. Rato va ser el director-gerent d’un Fons Monetari Internacional que va fallar estrepitosament. Bona part de les justificacions de directius d’entitats financeres sobre la no previsió de la crisi i l’increment desmesurat del risc a les portes de la fi de la bombolla es basen en el fet que cap organisme internacional havia alertat dels perills. En una autoavaluació inèdita de l’Oficina Independent d’Avaluació del mateix FMI, es jutja l’etapa de Rato al capdavant de l’organisme i es conclou que van fallar per quatre problemes fonamentals: deficiències analítiques, obstacles organitzatius, problemes de govern intern i limitacions polítiques. Ho podeu consultar aquí.
  3. Rato va ser el president de Bankia que va sortir a borsa i a forçar el bescanvi de preferents per accions sense tenir els comptes de l’exercici anteriors validats pels auditors externs. Els mesos de febrer i març de 2012 els tenidors de participacions preferents de Bankia (i per tant, també Caixa Laietana) van rebre una carta en què se’ls oferia la possibilitat de bescanviar aquests títols (que ja no es podien vendre perquè s’havia tancat el mercat intern de les entitats) per accions de Bankia a 3,3 euros l’acció (quan ja cotitzava en aquells moments a 2,7 euros) sense possibilitat de vendre-se-les abans de 6 mesos sinó volien patir una quitança del 25% del valor. I ho havien d’acceptar en poques setmanes. Aquesta pressió sobre els estalviadors es va fer sense tenir les comptes auditades de l’any 2011 de Bankia, que era la societat de la qual passarien a ser accionistes. Ja fet el bescanvi, es van donar a conèixer el maig de 2012 els comptes reals de Bankia, que passaven d’un benefici de 300 milions el 2011 a unes pèrdues de més de 3.000 milions, provocant la caiguda en picat de la cotització, reduint a zero el valor de les accions que molts clients havien adquirit a canvi de les preferents.

Davant d’això, és lògic preguntar a Rato si considera que té alguna responsabilitat penal, civil o patrimonial per tot plegat, i si és conscient que les seves empremtes dactilars estan presents en l’escenari que va portar a la crisi i la seva posterior gestió. És el que tocava fer després d’haver conegut a desenes de persones que han vist bloquejats els seus estalvis a causa de les actuacions de directius com Rodrigo Rato. I no ens quedarem aquí, ni pel que fa responsabilitats civils ni penals.

Il·lustra l’article la portada de The Economist de la primera setmana de juliol de 2012.

Un pensament sobre “Les responsabilitats de Rodrigo Rato

  1. Gracias majo por las preguntas, la jauría gurteliana defenderá a muerte a uno de los suyos como en la mafia, pero todos queremos un juicio a la banca y a los responsables políticos por estafas como la de bankia que ha necesitado el mayor rescate económico y que pagaremos con recortes en sanidad, educación, servicios sociales, pensiones y subsidios, etc..

    Pero en vista del ultimo “reparto” del CGPJ quien espera justicia en esta dedocracia, entiendo que no querais saber nada de españistan y su borbones chupones, urdangarines, sepulveda, barcenas, botella…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s