No és un xantatge, és la determinació de decidir

La Via Catalana del passat Onze de Setembre ha estat un èxit rotund. De participació, d’organització, de ressò mediàtic i –sobretot- d’impacte polític. El missatge ha estat clar, nítid, sense arestes ni ambigüitats: centenars de milers de persones ens vam enllaçar des del Pertús a Vinaròs per la independència del nostre país, i volem decidir-ho democràticament, en un referèndum en què també hi participin i es comptin els que no van anar a la mobilització.

La Via Catalana interpel·la a diferents destinataris. En primer lloc, a les institucions catalanes i als seus representants ens demana la determinació, claredat i fermesa necessàries per fer realitat el referèndum d’autodeterminació tant aviat com sigui possible, sense dilacions innecessàries ni cartes amagades. En segon lloc, al govern espanyol, que no posi obstacles a un procés radicalment democràtic, que deixi d’aplicar la Constitució Espanyola com un codi penal contra les aspiracions legítimes del poble català i entengui que aquestes superen el marc constitucional, un marc que en els darrers anys PP i PSOE s’han encarregat d’anar convertint en restrictiu i estret. En tercer lloc, a la comunitat internacional, en el sentit que la força d’un procés democràtic com el que estem vivint ja no pot considerar-se més com un afer intern de l’estat espanyol, ja que no plantegem un encaix diferent de Catalunya dins l’estat espanyol, sinó un encaix directe de Catalunya com a ens sobirà en el concert de les nacions lliures.

L’èxit de la Via Catalana ha tingut un primer efecte: cada vegada són més les veus des de Madrid mateix que reclamen a Rajoy que actuï davant el clam de Catalunya. Aquesta actuació ha arribat mitjançant la resposta de Rajoy a la carta del president de la Generalitat, d’on se’n desprenen uns límits clars: el marc de diàleg amb el govern de la Generalitat es limitaria a una eventual millora l’autonomia de Catalunya, amb la millora del model de finançament com a eix central.

Aquesta resposta parteix d’uns equívocs que ens veiem obligats a desmuntar, tant pel que fa a les formes com als continguts, i evidencien que el govern espanyol no ha percebut en tota la seva extensió el canvi profund que hi ha hagut en els plantejaments polítics de la societat catalana ens els darrers anys.

En primer lloc, aquesta proposta no és possible perquè els interlocutors que fins ara havia tingut el govern espanyol que podrien assumir aquest plantejament (els partits autonomistes majoritaris  i les elits econòmiques) ja no tenen la possibilitat d’aturar el procés que s’ha engegat, bé sigui per la mateixa evolució d’aquests interlocutors (el trànsit de les bases socials del catalanisme autonomista cap al sobiranisme) o per la seva pèrdua d’influència davant nous espais emergents que ara són decisius (al carrer i també al Parlament). Paradoxalment, els qui des de l’estat denunciaven l’apropiació de Catalunya per una determinada força política i pels interessos de determinats elits econòmiques s’han cregut la seva pròpia mentida i ara es troben que els interlocutors que havien tingut han deixat de ser útils.

I en segon lloc, l’evolució política dels darrers anys, que té les seves arrels en la llarga marxa de l’independentisme de les darreres dècades i que ha estat forjada a cop de grans mobilitzacions (des de la manifestació de la Plataforma per Dret a Decidir del 2006 fins a la Via Catalana, passant pel 10J, la Diada del 2012 o les consultes locals sobre la independència) i grans fracassos d’encaix i cops de porta per part de l’Estat (incompliment d’acords, retallada de l’Estatut i posterior sentència del TC) ha portat a la majoria de la societat catalana -d’acord amb el que diuen les enquestes, les mobilitzacions però també la una amplíssima majoria parlamentària- a plantejar una nova relació amb Espanya a través d’un referèndum d’autodeterminació, no per esdevenir uns millors súbdits sinó per ser uns bons veïns i estats aliats dins la Unió Europea.

En aquest sentit, el diàleg –que sempre és millor que el no-diàleg i els cops de porta- només tindrà èxit si té objectiu acordar els termes d’un referèndum d’autodeterminació, i fracassarà si es planteja en clau d’una millora autonòmica, que d’altra banda ha estat descartada en els diferents actes d’aquesta “comèdia del diàleg” que els antics sectors hegemònics han interpretat diverses vegades en els darrers mesos per recuperar el protagonisme perdut. Perquè cal tenir present que la raó de la mobilització de la Via Catalana no és un xantatge consistent en amenaçar amb la secessió per obtenir un millor estatus dins d’Espanya, sinó l’expressió de la determinació clara de construir un nou estat, i fer-ho democràticament a través de les urnes.

Però també cal que ho tinguin present aquells que es puguin sentir temptats per utilitzar –des de les seves posicions parlamentàries o governamentals-  la gran mobilització popular per reomplir el cove tantes vegades usat en el passat. Cantava l’Ovidi Montllor: “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. I aquest és la llibertat sencera per decidir, a les urnes i el més aviat possible.

4 pensaments sobre “No és un xantatge, és la determinació de decidir

  1. Me entusiasman los “procesos radicalmente democraticos” que estas propugnando en tu escrito. Es un canto a la libertad que deberia ser, tambien “radical”. Como es radical la inversion linguistica en una lengua que tiene, empresarialmente hablando, un futuro muy limitado. Propugnas una libertad que os cuidais muy mucho de no dejar ejercer a los no separatistas.

  2. ARA dimecres 25-9 pagina 14 Roger Tugas La despesa social pateix mes…..no tots els departaments han patit les mateixes restriccions. Ben al contrari, les conselleríes socials han retallat encara mes la despesa i han protagonitzat fins ara del 13.7%………………..
    Del Impost sobre Succesions….Tothom callat. El que interesa es el diner que mouen els casinos (4) actuals i els que vindrán. CATALUNYA RICA I PLENA….¿d’hipocresìa?***********
    ********************************************************************************************ERC, pot provocar unes plebiscitaries en el momento que vulgui…el Maig, pot se massa tard, perqué farán una llei electoral pensant només en CIU. Feu vosaltres de SHERPA en el camí cap a la independencia

  3. es muy posible que no entiendas lo que está sucediendo ahora en Cataluña. En Noviembre 2012, el presidente del gobierno REGIONAL, pensando solamente en sus intereses electorales de partido (CIU), convocó elecciones, fijando como objetivo la Secesión de Cataluña con respecto a España. La jugada le salió muy mal, y tuvo que pactar gobierno con un partido AUTENTICAMENTE SECESIONISTA (independentista). El presidente Artur Mas, es hombre valiente, habla diversos idiomas, tiene liderazgo, y capacidad de improvisación en las circunstancias adversas. Exactamente todo lo contrario del presidente de España, que tiene la falta total de estas virtudes. ———————————————————————–Pero el actual partido en el gobierno, de forma encubierta, aplica exactamente las mismas medidas antisociales derechistas que el DES-GOBIERNO del señor Mariano Rajoy…pero claro CON DISIMULO. El señor Artur Mas, se dirige a su clientela “electoral•, los nietos de aquellos que en 1938, cuando la aviación italiana bombardeaba Barcelona….gritaban ¡¡¡¡SON LOS NUESTROS!!! y el pueblo llano contestaba, No se si son los nuestros, PERO LO QUE TRAEN EN SUS PANZAS, SEGURO que es para nosotros.

  4. Aquest estat meu d’avui 28-9-2013…espero i dessitjo que provoqui “POLSSEGUERA” I CONTROVERSIA.
    Desde ahir a la nit, la nit al día Josep Cuní, imatges d’adults (no pass nens) enlairan a Messi,….els nets i besnets dels que cridaven al carrer Mallorca, 338-340-342-344 ¡SON ELS NOSTRES!…..i el poble responía EL QUE PORTEN SI ES PER NOSALTRES. (Bombardeig cada dues hores, el març de 1938, “la medecina” deien els que ….PER NOSALTRES) i els del carrer Campoamor d’Horta (que sabien ja que per problemas de combustible, els avions només podíen bombardejar fins a la Gran Vía, per poder retornar a les Balears)…aquesta genteta (simpatitzans de CIU i PP) ara no recordan que el president del Barça Josep Sunyol i Garriga va esser afussellat PELS SEUS FRANQUISTES. (el que dic dels carrers Mallorca i Campoamor ES RIGUROSAMENT CERT…tant cert com els 20 nens morts a la Plaça Sant Felip Neri)
    Que gent adulta, doni ánims a qui está a la alçada moral de Jordi Pujol Ferrusola, Oriol Pujol Ferrusola, Narcís Serra Serra, José Antonio Griñan, Manuel Bustos , Félix Millet i Tusell (Durán Lleida va dir que dimitiría, ja, ja, ja) Joan Saura i les seves “pilotes de goma” que van crear ESTERS QUINTANAS (A qui per ara el Govern de Ciu, no l’hi dona cap ajut ecónomic), admiren a qui provoca (ell i mes gent retalladles a la sanitat i a la investigación….dos metges de la Vall de Hebrón que mes saben de la malaltia esclerosis dérmica-ungles balves, van lluitar per que la meva difunta esposa tingues fins al fuinal la millor qualitat de vida possible….porten 20 anys estudiant la malaltia extranya…..¿el señor Artur Mas els hi tallará la subvencio a qui mes coneix en tot Espanya sobre aquesta malaltía?….¿SON POCS VOTS? ….Personal Vall de Hebrón…si talleu les carreteres…¡PROTEGIU ELS VOSTRES ULLS!
    Aquest “estat meu” probablement arribará a la Argentina i a CentreAmérica…i ¿potsser als Casals Catalans? (depenen de subvencions CIU?)
    M’atreveixo a aseverar un pacte del MAJESTIC II, pèro aquest cop será discret (SECRET) TAL COM S’ESTÁN FENT LES PRIVATITZACIONS ENCOBERTES de la sanitat publica…i els desvíos de fonds cap a l’ensenyament privat-concertat…..xifres 2013 CANTEN)¿Quants dirigents de CIU, van estudiar en escoles publiques?…D’aquí molt pocs díes sabren els ingresos nets del Sr. Artur Mas exercici fiscal 2.012…i potsser d’altres amics de la Catalunya INDEPENDENT…..Andreu Mas-Colell, encara no sap si restaurar o no l’impost de successions….¿o si?
    Realment estic molt emprenyat, i per això desenmascaro HIPOCRITES…..manipuladors dels sentiments LEGITIMS DE TOT UN POBLE

    M’agrada · · Promou · Comparteix

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s