Fem via i fem-ne via

“No et limites a contemplar les hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”, ens va deixar escrit el gran Vicent Andrés Estellés. Demà, 11 de setembre del 2013, no ens podem quedar a casa, cal sortir al carrer i donar la mà als nostres veïns i veïnes com a símbol del futur que volem construir entre tots i per a tots.

La mobilització de demà serà la demostració que el procés d’independència de Catalunya es caracteritza per ser impulsat des de la societat civil i no des de les elits econòmiques, mediàtiques ni polítiques. L’Assemblea Nacional Catalana, com ja va aconseguir ara fa un any amb la manifestació més nombrosa de la història, ha sabut recollir el capital polític generat pels centenars d’iniciatives que en els darrers anys han convertit l’independentisme en el moviment social més actiu i amb més capacitat d’incidència política del país. Hereus de l’esforç i l’organització de les més de cinc-centes consultes locals sobre la independència, el gruix del sobiranisme civil empeny les forces polítiques i és capaç de marcar l’agenda. Tantes vegades que des de la política institucional s’han sentit laments per la distància entre representants i representats, l’Assemblea i la Via Catalana són una interpel·lació directa als nostres electes per posar el futur de Catalunya en mans dels seus ciutadans, per poder decidir lliurement i democràtica si volem constituir-nos en un nou estat independent o no.

L’independentisme, avui el corrent majoritari d’entre els moviments impulsats per la societat civil, és divers, plural i àmpliament transversal. De la mateixa manera que als estats independents hi ha tots els colors ideològics, entre els que volem la independència de Catalunya també, perquè la Catalunya independent tindrà partits de dreta, d’esquerra i de centre. La transversalitat no anul·la la pluralitat sinó tot el contrari: al costat de la independència demà hi haurà participants que faran paleses també altres reivindicacions, i fent-se dins de la gran mobilització, aquestes altres lluites sumen i mostren la pluralitat del país que volem lliure.

Un procés d’independència com el que estem protagonitzant està marcat per la incertesa i és lògic que sorgeixin dubtes. La inexistència d’un camí marcat–a mode de procediment administratiu- que ens porti inevitablement a l’èxit converteix el procés en dinàmic i –cal tenir-ho clar- en no necessàriament inevitable. Lluny de confiar en un determinisme històric que faci que a partir de les condicions objectives que avui fan més possible l’èxit, aquest no està assegurat i per això la mobilització pren més sentit que mai.

En la construcció d’aquest camí cap a la independència, és lògic que debatem el full de ruta i els passos concrets. Sense discussió no és possible el consens. Però cal tenir en compte que hem de fer-ne via, no ens podem aturar, i no podem concebre que es congeli el procés ni s’aturi provisionalment. La insostenibilitat de l’autonomia i les limitacions que aquesta imposa sobre el nostre estat del benestar tenen un alt cost social i econòmic. Fem-ho bé, però fem-ho i demostrem-ho pas a pas.

La Via Catalana serà un èxit. I un missatge clar: fem-ne via.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s