Prou de banalitzar el nazisme!

Sant tornem-hi. Aquesta vegada ha estat Juan Carlos Rodríguez Ibarra qui ha comparat el procés cap al referèndum sobre la independència de Catalunya amb el nazisme alemany i el feixisme italià. Aquesta comparació no és nova en la política i els mitjans espanyols, però en els darrers mesos, a mesura que el procés cap a la sobirania avança, es va repetint amb més periodicitat i ha arribat l’hora de dir prou.

L’intent d’associar el catalanisme amb el nazisme no és nou. Fa uns anys, amb la formació del primer govern catalanista i d’esquerres, alguns articulistes a la premsa espanyola qualificaven aquest de “nacional-socialista”, tot explicant que estava format per nacionalistes i socialistes, amb la clara voluntat d’identificar la Generalitat amb el règim de Hitler. Aquesta línia ha anat seguint fins a l’actualitat, i en els darrers temps, sobretot des de la manifestació del passat 11 de setembre que va posar la independència de Catalunya en el centre de l’agenda política, han estat diferents veus –moltes d’elles provinents de l’autodenominada esquerra espanyola- les que han anat repetint aquesta associació. José Bono comparant la immersió lingüística a les escoles catalanes amb la persecució dels jueus o Marcelino Iglesias fent el mateix entre el procés sobiranista i l’ascens del nazisme i els milions de morts de la Segona Guerra Mundial en són bons exemples. Aquesta setmana, com dèiem al principi de l’article, ha estat Rodríguez Ibarra qui ha comparat el referèndum democràtic que vol fer una majoria de diputats del Parlament de Catalunya amb el nazisme. Fa un parell de setmanes, va ser el diputat de Ciutadans, Jordi Cañas, qui en un debat que tenia amb mi a la cambra catalana va comparar l’explicació del dèficit fiscal que patim a Catalunya amb les campanyes del ministre de propaganda nazi, Joseph Goebbels, fet que va provocar la meva resposta advertint-lo que havia creuat una línia vermella:

Paradoxalment, el mateix estil que s’utilitza per comparar el nazisme amb el catalanisme és el que s’emprava en la primer meitat de segle XX per part d’alguns representants del nacionalisme espanyol per identificar els catalans amb el poble jueu, i utilitzar els arguments de l’antisemitisme contra la nostra identitat nacional. El mateix diari Abc qualificava el 1936 al president Lluís Companys de “jueu” amb aquestes paraules recollides al llibre Els jueus i Catalunya per Vicenç Villatoro: “Judío es Companys -descendiente de judíos conversos- y no hay más que verle la jeta para comprenderlo, sin necesidad de más exploraciones de su àrbol genealógico”. O tres dècades abans era Pío Baroja qui feia anar l’antisemitisme contra els catalans en afirmar que los judíos son ellos (…) El aspecto, las aptitudes, la classe de arte que se hace en Cataluña, todo tiene carácter marcadamente semita”.

Tornant a l’actualitat, la banalització del nazisme que suposen les afirmacions que portem sentint els darrers mesos és un insult a totes les víctimes de la barbàrie nazi, tant aquells que van ser reclosos i assassinats als camps de concentració com tants altres que patiren l’horror d’altres formes. Fer anar el qualificatiu de “nazi” amb tanta facilitat demostra no només una manca de coneixement històric inexcusable, sinó també un insult als mínims ètics exigibles a la nostra societat i una ofensa a la dignitat humana. Igualar una proposta democràtica a un règim genocida és, ras i curt, absolutament repugnant.

Però no n’hi ha prou en constatar la repugnància d’aquestes afirmacions. No en podem deixar passar ni una. Qualificar de “nazi” algú , i més si es fa a través dels mitjans de comunicació, ha estat tipificat com a delicte d’injúries pels tribunals, i només fa un parell d’anys que l’exportaveu del govern d’Aznar Miguel Ángel Rodríguez va ser condemnat a pagar una indemnització de 30.000 euros precisament per fer afirmacions d’aquest tipus. Doncs ja ho sabem: cada vegada que ens diguin “nazis”, que caigui una querella. Ja n’hi ha prou de difamar, ja n’hi ha prou de banalitzar la barbàrie. Ja n’hi ha prou.

Un pensament sobre “Prou de banalitzar el nazisme!

  1. Estic molt d’acord amb vós: no es pot mirar cap un altre banda, i més si hi ha jurisprudència. Sembla que el Govern ho encapçala.

    Afegiria una derivada: Ibarra és membre del Consejo de Estado. No es podria portar al Congreso una petició de dimissió d’aquest càrrec? CiU i ICV la recolzarien (sembla), i el PSC estaria obligat a posicionar-se contra el PSOE. I això seria molt bo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s