Gallardón i Torres-Dulce: Eppur, si muove!

Finalment la pressió del Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, sobre el fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol,  n’ha provocat la seva dimissió forçada, arran d’unes declaracions sobre el marc jurídic vigent i les possibilitat de canviar-lo per fer una consulta sobre la independència.

Val a dir que la virulència amb la que la Fiscalia General de l’Estat, el Partit Popular i la caverna mediàtica espanyolista han demanat el cap de Rodríguez Sol és una mostra de la guerra declarada que el nacionalisme espanyol té amb la voluntat majoritària dels catalans, que volen poder decidir el seu futur col·lectiu. Una guerra política que ha de ser explicada al món, i un exemple és l’insòlit fet de la dimissió forçada del Fiscal en Cap per unes declaracions que no suposen cap de les faltes (lleus, greus o molt greus) que preveuen els articles 62, 63 o 64 de la Llei de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal per iniciar un expedient de remonició, ni vulneren el principi d’imparcialitat de l’article 7 de la mateixa llei ja que es va limitar a constatar les possibilitats del marc jurídic vigent i que aquest pot ser canviat per adaptar-lo a les demandes de la societat.

Aquesta deriva inquisitorial del poder espanyol, en la que cobren força –com a totes les persecucions dogmàtiques contra la lliure opinió- els pecats de pensament, es pot girar en contra d’ell mateix més aviat del què es pensa. Dir clarament que el cas Rodríguez Sol és un “avís a navegants”,  com ha fet Gallardón, no fa res més que evidenciar que la pèrdua de la qualitat democràtica de les institucions espanyoles ha entrat en una nova fase d’intensificació, i que la de descomposició del règim sorgit de la transició i la segona restauració borbònica s’accelera. Quan hom ha d’arribar al punt de perseguir fiscals per dir quin és el marc legal, és que volen segrestar les lleis i el seu procés de configuració al servei d’un ideal que està per sobre la democràcia, en aquest cas la unitat d’Espanya i el manteniment de l’elit que en té capturades les institucions del seu aparell central.

Malgrat tot el que digui Gallardó, faci Torres-Dulce o amenaci Morenés, és clar que la configuració legal de la unitat d’Espanya no podrà resistir davant la voluntat democràtica. Patrimonialitzant l’Estat en mans del nacionalisme espanyol, ens obren la porta a marxar-ne i, ens legitimen saltar la paret. Com més injusta es mostra una llei (o un marc constitucional), més probabilitats té de ser superada. Perquè com va dir Galileu quan se’l va forçar a abjurar de la seva teoria en la que defensava que la terra gira al voltant del Sol, Eppur, si muove. I malgrat això, es mou.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s