El cost de construir Espanya

Fa uns mesos, el Parlament de Catalunya va viure un debat sobre l’acció exterior de la Generalitat, en què el Partit Popular demanava de tancar les delegacions de París, Londres, Berlín i Nova York. Per veure si els espanyolistes tenien raó en el suposat ‘malbaratament’ en el cost de l’acció exterior de la Generalitat, vam buscar algunes dades sobre la despesa de les ambaixades espanyoles per tal de comparar-ho. La realitat va superar totes les sospites: per les ambaixades i l’exèrcit espanyol, el criteri pressupostari és la coneguda frase de ‘la casa és gran!’.

Durant aquestes mesos, hem descobert una llarga llista d’inversions i obres que resulten absolutament desconcertants pel seu cost i objecte, com ara la construcció de les residències dels ambaixadors espanyols al Marroc (5.951.377,94 euros) i Jordània (4.849.428,91 euros), la residència per a diplomàtics espanyols a Londres (1.770.040,36 euros), o la reforma del celobert del palauet de l’ambaixada al Vaticà (374.159,61 euros). I alhora també una gran passió dels ambaixadors per decorar les seves residències oficials a càrrec dels fons públics (102.080 euros a Guinea-Bissau, 324.222,17 a Mèxic, 160.000 a Khartum, 349.998,61 a Doha, 350.000 a Beijing, 233.015,72 a Zagreb, 283.346 a Nova Delhi o 560.000 a Tòquio).

Hem descobert, alhora, que la despesa militar encapçala, setmana rere setmana, les licitacions i adjudicacions publicades al Butlletí Oficial de l’Estat, incloent compres massives de munició (4.403.589 euros en els darrers tres mesos i mig), estudis sobre com col·locar un masteler en una fragata (2.000.000 euros), o despeses vitals per a la seguretat de l’Estat com segar la palla per a la cavalleria militar (206.910 euros). Fins i tot, hem descobert que l’exèrcit espanyol té un conjunt de ‘Centros Deportivos Socioculturales’ finançats amb fons públics dedicats al golf, hípica o vela per al gaudi dels oficials i la soldadesca.

També hem descobert que els símbols costen molts i molts diners. Alguns exemples en són el cost dels retrats del rei i la reina d’Espanya per a l’ambaixada de Berlín (73.590 euros), les banderes espanyoles per a les ambaixades (115.640 euros), els uniformes d’etiqueta de l’exèrcit (208.656,80 euros) o la coberteria i aixovar de les ambaixades amb els símbols oficials (330.400 euros).

Ens diuen que construir un estat català és molt car, però per poc que ens hi posem serà infinitament més barat que mantenir i construir l’estat espanyol. Les despeses excessives de les polítiques de construcció nacional espanyola en exteriors i defensa són la lliçó del que no ha de fer la futura República Catalana. Un estat que volem més democràtic, més eficaç, més just i més barat que l’Espanya que paguem i patim.

Article publicat originalment a Vilaweb.

La fotografia que il·lustra aquest article és una estança de l’ambaixada espanyola a Washington

4 pensaments sobre “El cost de construir Espanya

  1. Estos gastos huelen a corrupción que apestan, con estos números es lógico lo de las cuentas en suiza de toda la pandilla que nos administra.

  2. Axò ho vaig escriure l’any 2010:

    Dans ces années là, la Catalogne était gouvernée par une coalition de gauche et les départements de Culture et Relations Extérieures étaient contrôlés par ERC. Une de ses initiatives a été de promouvoir la création de Délégations qui avaient un caractère institutionnel, politique et économique. Ainsi il y en avait à Paris, Londres, New York, Buenos Aires, Shanghai, …
    La Délégation à Paris était au 3 rue de la Boétie, http://g.co/maps/byx46 près du Bd Haussmann à la hauteur de St Augustin. Elle occupait deux étages d’un édifice bourgeois et logeait des organismes de coopération économique, promotion touristique et culturelle représentée par l’Institut Ramon Llull.
    Disons en passant que ces Délégations ont été très fortement contestées par les forces de la droite espagnole qui a commencé à les appeler « ambassades » dans un but clair d’influencer négativement l’opinion publique.

    Pour se faire une idée de l’absurdité de cette appellation, il suffirait de voir ce que c’est qu’une vraie ambassade, comme celle de l’Espagne, située au 22 de l’avenue Marceau, http://g.co/maps/agbe5 et où des gens qui l’ont connu de l’intérieur à l’époque où en était titulaire l’ancien homme fort du PSC, Joan Raventós, racontent qu’ il y a des salons décorés avec tableaux de Velázquez et Goya entre autres, et les repas sont servis par des valets en uniforme et gants blancs. Pour en finir avec ce chapitre nous pouvons rajouter le chantage des partis de la droite espagnole lorsqu’ils ont eu la possibilité d’exiger la (quasi) fermeture des Délégations en échange de leur appui pour approuver le budget de 2012.

  3. Home si posem d’ambaixadors el Millet, el Bustos, el Crespo i el Duran potser sí que ens sortiràn cares les ambaixades també, no?

  4. Pere Aragonés diu “[..]compres massives de munició (4.403.589 euros en els darrers tres mesos i mig),[..]”…

    pregunto jo: coincideix des del 11 de setembre?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s