Autodeterminació: de la retòrica a la pràctica

El 12 de desembre de 1989 el Parlament de Catalunya aprovava la Resolució 98/III sobre el Dret a l’Autodeterminació de la Nació Catalana, per la qual el poble de Catalunya, tot i l’acatament del marc institucional vigent, no renunciava al dret a l’autodeterminació , i afirmava que en el moment que es cregués oportú, s’incrementarien les quotes d’autogovern fins allà on aquest cregués convenient, adequant la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies dels drets històrics.

Aquella resolució, proposada per ERC, va tenir una importància cabdal. Significava que, malgrat les renúncies que havia comportat el procés de transició del franquisme a la restauració borbònica, Catalunya no renunciava a exercir el seu dret d’autodeterminació en un futur. Després d’aquesta resolució, reiteradament el Parlament n’ha aprovat de similars, com la Resolució 679/V de l’1 d’octubre de 1998 o la Resolució 631/VIII de 3 de març de 2010, en les quals es manifestava la voluntat d’exercir el dret a decidir d’acord amb la voluntat majoritària del poble català expressada en el Parlament de Catalunya. Aquests textos, malgrat la seva importància, es limitaven a un exercici de no-renúncia del dret a l’autodeterminació, però en cap cas suposaven un acord sobre el seu exercici en un termini proper.

El passat 27 de setembre de 2012, després del Debat de Política General i amb l’impuls de la gran manifestació de la Diada Nacional convocada per l’Assemblea Nacional Catalana, el Parlament va fer un pas més i va acordar, mitjançant la Resolució 742/IX, la convocatòria d’una consulta durant la legislatura que ara comencem, per tal que el poble català pogués determinar el seu futur col·lectiu.

Amb la nova configuració del Parlament de Catalunya sorgida de les eleccions del 25 de novembre, en la que una amplíssima majoria de la cambra està formada per partits que s’han presentat amb un programa en el que l’exercici del dret a decidir era una prioritat per a la noval legislatura, ha arribat el moment de passar de la retòrica sobre el dret a l’autodeterminació a la seva posada en pràctica.

Exercir el dret a l’autodeterminació suposa situar el principi democràtic al frontispici de l’actuació política del Parlament: posar en mans de la ciutadania la decisió sobre si volen constituir Catalunya o no en un nou estat d’Europa. El que cal proposar en aquest moment al Parlament no és una declaració d’independència (que vindria al final del procés en el cas que la ciutadania hagués pres aquesta opció de forma majoritària), sinó una declaració de majoria d’edat democràtica. Una majoria d’edat que comporta considerar-se com a subjecte polític i jurídic capaç de prendre decisions. La pròpia emancipació col·lectiva, per tant.

Aquesta Declaració de Sobirania ha d’establir els objectius (decidir sobre el propi futur, sobre si cal o no constituir-se com a nou Estat), les raons (que cal exposar en el preàmbul, basades en l’experiència sobre l’evolució de l’autogovern dins l’Estat Espanyol i la voluntat expressada per al ciutadania al carrer i a les urnes) i els principis pels quals es regirà el procés (per tal que sigui un veritable procés de deliberació democràtica i que conclogui amb una decisió legitimada pel mateix procés com a vàlida i representativa).

La Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya, considerant-lo subjecte polític i jurídic sobirà i per tant amb dret a decidir el seu futur col·lectiu en llibertat, comporta passar de la retòrica a la pràctica sobre el principi d’autodeterminació. Aquest pas històric requereix compromís, consens i valentia. Transaccionar les diferents propostes que comparteixin aquests objectius des de la defensa de la pròpia posició. Estic segur que els diputats i diputades del Parlament de Catalunya estarem a l’alçada.

2 pensaments sobre “Autodeterminació: de la retòrica a la pràctica

  1. Pere, molt interessant el que dius.
    Pel que fa a l’actual declaració, donat que el PSC és reticent perquè diuen que és un text pensat per asolir la independència, us proposo que per comptes de limitar el text, l’amplieu a tots els supòsits possibles per tal que el poble de Catalunya tingui el dret a decidir com tenen a Suïssa, on fan referèndums habitualment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s