Gir social cap a l’autodeterminació

Aquesta setmana l’acord d’estabilitat parlamentària entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya ha començat a desplegar-se, amb l’inici de la constitució de les diferents comissions paritàries de seguiment que han de vetllar per aplicar els acords i resoldre situacions no previstes en la línia de l’esperit del pacte. Un acord que ha arribat després d’una negociació en la que Esquerra Republicana volíem garantir que els passos cap a la independència fossin concrets, clars i calendaritzats i alhora que en camí per arribar es produís un gir social i econòmic per reduir al màxim possible les retallades conseqüència de la crisi econòmica. En altres paraules: tot i que tenim poc marge per evitar les retallades –i per això, entre d’altres coses, volem la independència per tenir tot el marge- aquest s’ha d’utilitzar al màxim per aplicar criteris d’equitat i cohesió social a l’hora de repartir l’ajust.
Aquest acord és fruit d’una oportunitat però també d’una clara necessitat. L’oportunitat d’impulsar el procés que ens ha de conduir cap a la plena sobirania, aprofitant el capital polític i d’esperança forjat pel sobiranisme civil i les forces polítiques, que les enquestes visualitzen i que el resultats electorals van reflectir: hi ha una majoria de catalans que aposten per l’estat propi. Aquesta oportunitat la tenim en un context d’extrema dificultat però que alhora ens ofereix avantatges: la gestió de la crisi ha aguditzat les polítiques discriminatòries de l’estat espanyol cap a Catalunya, ha fet evident la insostenibilitat del dèficit fiscal persistent i continuat i ha afeblit una Espanya que no passa pel seu millor moment.
Per altra banda, l’acord també és fruit d’una clara necessitat. La manca de sobirania s’ha fet més palesa que mai amb la gestió de la crisi econòmica: no tenim sobirania en els nostres ingressos (fet que ens impedeix l’accés als mercats de deute subsobirà en l’actual context de tancament), l’estat espanyol centrifuga la càrrega de l’esforç per la consolidació fiscal i boicoteja nous ingressos que pugui tenir la Generalitat, i el que és més important, les polítiques essencials per gestionar la crisi (laboral, pensions, fiscalitat, supervisió financera) estan fonamentalment en mans del govern espanyol (amb una clara intervenció a la Unió Europea) i és Espanya qui dialoga i pacta amb la Unió Europea, responsable de la política monetària. Amb aquest panorama, la diferència entre els projectes socials i econòmics que hi ha en el panorama polític català es manifesta en decisions que tenen un abast molt curt, tant en termes financers com d’impacte sobre la vida dels nostres conciutadans. Un exemple clar n’és la nova política fiscal que conté l’acord, que és un gir social clar cap a l’esquerra propi d’un govern socialdemòcrata, impulsant reformes i noves figures fiscals sobre els qui més poden aportar d’acord amb el criteri de progressivitat (banca, grans fortunes, nuclears, grans superfícies, etc.), que com a molt pot posar sobre la taula 1.000 milions d’euros en nous ingressos (això sense comptar amb els efectes del boicot del govern espanyol), quan la consolidació que ens obliga l’estat espanyol és de 4.000 milions.
Això ens obliga a gestionar els aspectes conjunturals amb aquest gir social, però atacar també el problema estructural de fons: no som un país lliure. I no som lliures però els ciutadans de Catalunya han expressat clarament amb aquestes eleccions que de forma majoritària volen un estat propi, d’acord amb els programes dels partits que han obtingut la majoria parlamentària. I per aquesta raó cal avançar, sense dilació però amb pas ferm per evitar relliscades o passes enrere, cap a la constitució d’un estat independent. Per aquesta raó s’inclouen els passos, els criteris, els instruments i el calendari per tal de consultar al poble de Catalunya l’any 2014 sobra si vol constituir-se en un estat independent o no.
Sabem que el repte és gegantí i que la tasca és titànica. Però també sabem que no l’haurà de fer només ni un govern, ni un Parlament, ni uns partits. Tenim al costat una majoria social i política que encara s’ha d’enfortir i que haurà d’implicar-se a fons. El camí no és exempt de dificultats, però el que podem guanyar en termes de llibertat nacional i benestar col•lectiu s’ho val.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s