I si quedem com a amics?

20120912-204743.jpg
L’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre és haver situat la independència al centre del debat polític català . No podia ser d’una altra manera davant la mobilització política més gran que ha viscut la història de Catalunya, i això obliga a tots els agents polítics i socials a posicionar-se, i també a resoldre dubtes i calcular riscos i oportunitats a l’hora de fer el procés.

Un dels elements clau per poder assolir aquest camí amb èxit és augmentar els incentius de l’estat espanyol per tal que aquest procés sigui una separació amistosa i no un divorci traumàtic. No vull semblar un ingenu i sóc conscient que trobarem obstacles i oposició ( i també guerra bruta) per part de les institucions de l’estat espanyol, però això no obsta que intentem que el procés sigui el màxim de cívic, honest i tranquil. No només perquè reduirem possibles tensions i minimitzarem les eventuals inestabilitats, sinó també perquè ens convé per guanyar.

La conjuntura actual de l’estat espanyol ens ofereix una oportunitat única: la crisi econòmica a Espanya, la seva debilitat i la vulnerabilitat en la que es troba ha de ser un factor essencial per tal que entenguin que és millor acordar els termes de la separació que no pas entrar en una espiral en la que ells hi perdrien molt.

Els arguments dels defensors del “no” a la independència es basen única i exclusivament en la capacitat d’Espanya de fer-nos mal políticament. La por que intenten generar sobre la pertinença o no a la Unió Europea, un boicot comercial o el futur de les pensions no es basen en conseqüències automàtiques de tipus econòmic o sociològic, sinó en decisions polítiques que Espanya podria prendre contra una de decisió democràtica dels ciutadans de Catalunya. Els seus auguris no són fatalitats inevitables, sinó accions que dependran de la seva voluntat, és a dir, pures i simples amenaces.

El primer pas és demanar-los que el cost-benefici per a Catalunya que exigeixen el facin en relació a com quedaria l’estat espanyol en cas d’un divorci traumàtic com amb el que ens estan amenaçant. La prima de risc, el tancament dels mercats, la inviabilitat de les pensions, les relacions exteriors serien reptes importants per Catalunya però esdevindrien grans problemes per Espanya també. Dit d’una altra manera: han de saber (i veure) que evitar una Catalunya independent a base d’enfonsar-la i situar-la en “la misèria i el caos” (com han advertit alguns dirigents espanyolistes a casa nostra) arrossegaria també a Espanya.

Aquesta idea s’ha de traslladar a les institucions comunitàries i a la comunitat internacional: un cop expressada la voluntat popular dels ciutadans de Catalunya de constituir-se en un estat independent, la millor manera de garantir l’estabilitat econòmica i política és acordar un procés de separació amistosa. Una Espanya bloquejada per no voler acordar un procés de secessió basat en criteris absolutament democràtics és una bomba de rellotgeria per al futur de l’euro i la Unió Europea. Per això és important que les institucions europees i la comunitat internacional també ajudin a incrementar els incentius de l’estat espanyol per a una solució paccionada.

La reacció dels representants del govern espanyol, demanant analitzar la manifestació en fred i cridant a la calma, indica que potser han vist que ara va de veres i que no poden permetre’s el luxe d’enquistar el conflicte. Tant de bo sigui així, però mentrestant nosaltres hem d’incorporar l’argument de la separació amistosa en el nostre discurs i la nostra estratègia. És un element essencial per a les sòlides majories interiors i les complicitats exteriors. Quan dos es separen, sempre és millor quedar com a amics.

3 pensaments sobre “I si quedem com a amics?

  1. Estic totalment d’acord amb tu, Pere. Seria fantàstic poder assolir la independència de Catalunya d’aquesta manera tant assenyada, intel·ligent i democràtica. Tant de bo estiguem parlant d’un futur no gaire llunyà.

  2. Jo també estic d´acord amb tu Pere. Però hem de ser molt i molt cautelosos i no oblidar que els espanyols sempre jugen brut. Recordem l´afer de Fresno amb les seleccions catalanes. Hem d´actuar depressa perquè no tinguin temps de fer el joc brut de sempre..

  3. Segons una enquesta mostrada ahir a T5, Esquerra podria quasi doblar el nombre de diputats si avui es fessin eleccions al Parlament. Continueu fent aquesta bona feina d’explicació dels beneficis d’un estat propi, sense utilitzar l’esparveració d’altres partits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s