Objectiu: derrota econòmica i humiliació de Catalunya

Imatge

En plena tempesta financera, amb els mercats tancats al deute subsobirà que ha d’emetre Catalunya causa del drenatge del seus recursos públics que suposa l’espoli fiscal, el govern espanyol està executant amb precisió militar una verdadera ofensiva contra el poc autogovern de la Generalitat de Catalunya. Ho hem estat denunciant diverses vegades (una, dues, tres i fins a quatre): el govern espanyol utilitza una crisi financera sense precedents per derrotar políticament Catalunya.

El camí encetat fa mesos pel govern espanyol ha consistit en la creació d’un escenari de més dificultats, que portés a la intervenció financera de la Generalitat, a través de les vies següents:

–          Impagament dels deutes: els deutes pendents de l’Estat amb Catalunya ascendeixen a més de 8.600 milions d’euros (5.700 milions d’euros d’infraestructures, 1.450 del fons de competitivitat 2011, 759 de la liquidació d’inversions no executades d’acord amb la Disposició Addicional Tercera de l’exercici 2008, 219 del 2009, 472 del deute històric de la sanitat catalana amb la seguretat social abans del traspàs el 1995, entre d’altres).

–          Continuació de la deslleialtat institucional: 1.851,2 milions d’euros corresponents al 2012 de despeses provocades per decisions de l’Estat i no cobertes.

–          Restriccions de l’endeutament: en aplicació de les mesures de control imposades per la Llei d’Estabilitat Pressupostària, el govern de l’Estat va dificultar l’obtenció d’un crèdit per part de la Generalitat el passat més de juliol per valor de centenars de milions d’euros que ja estava lligat amb entitats financeres, donant el vistiplau l’últim minut. I no és la primera vegada.

–          Centrifugació de la càrrega de la reducció del dèficit: l’Estat es reserva per a ell el marge temporal que la Unió Europea ha atorgat per la reducció del dèficit públic, però a més redueix de cara al 2013 el límit màxim d’endeutament del pressupost de la Generalitat de l’1,1% del PIB previst al 0,7%, obligant a fer retallades per centenars de milions d’euros per quadrar el pressupost.

Aquesta estratègia s’afegeix a l’espoli fiscal continuat, que suposa que el 43% de l’esforç fiscal dels ciutadans i empreses catalanes no reverteixi a Catalunya, i que ascendeix al 8% del PIB de mitjana des del 1986, i ja ha suposat des d’aleshores 289.724 milions d’euros (el PIB català a finals de 2011 era de 210.000 milions).

Aquesta estratègia coincideix –i sospito que no és casualitat- amb l’increment de l’independentisme a Catalunya i amb la visualització de l’estat propi com una alternativa a l’Espanya intervinguda, i en el calendari amb la discussió final al Parlament de la petició que els impostos dels catalans es quedin a Catalunya mitjançant una agència tributària pròpia, de manera similar al concert basc i navarrès. Caldria no descartar, doncs, que el govern espanyol hagi accelerat la màquina de forma irresponsable per tal que la petició financera que li arribés de Catalunya no fossin els resultats del debat del concert econòmic, sinó una petició de rescat per qüestions de tresoreria, i així sembla que serà, a no ser que la Unió Europea rescati Espanya abans que es faci efectiva aquesta petició.  Hi ha una cursa, doncs, entre el govern de la Generalitat i el govern espanyol per veure qui és el darrer en ser intervingut, i des de Madrid s’utilitza joc brut per traslladar a Catalunya la humiliació que comporta el rescat europeu.

Què hem de fer en aquests moments? Doncs tenir clar que no podem afrontar els reptes del dia a dia, que ara són determinants, sense un objectiu clar. Sense un govern que iniciï un procés cap a la constitució d’un estat independent per Catalunya, continuarem a mercès de l’estratègia del pacte de la fam que des de Madrid han dissenyat, i només comportarà derrota, més retallades , ofec econòmic i col·lapse social. El debat sobre el concert econòmic al Parlament pot tenir en aquest sentit una utilitat important si s’aprofita per visualitzar davant d’Europa que Catalunya és un país solvent i viable que està en una situació de dificultat per haver patit un espoli fiscal per sobre de les seves possibilitats. I que el millor camí per Europa d’estalviar-se un rescat per l’economia catalana és acceptar que s’ha de treure de sobre el preu de pertànyer a l’estat espanyol.

3 pensaments sobre “Objectiu: derrota econòmica i humiliació de Catalunya

  1. M’alegro de llegir alguna veritat catalana en moments com aquests. Estic vivint a Buenos Aires i la noticia d’avui m’ha deixat tocada del tot. Poques vegades he aconseguit que els meus companys no em diguin “gallega” i es solidaritzin amb el sentiment català!

    fuetimate.wordpress.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s