Camí de la intervenció financera de la Generalitat

Imatge

La reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF)  –que reuneix al ministre d’Hisenda i els consellers d’Economia de les comunitats autònomes- va certificar que el govern espanyol ha enfilat el camí de la intervenció financera de la Generalitat, tal i com vam avisar fa prop de tres mesos. La reunió d’ahir es suma als esdeveniments de la setmana negra que es va iniciar amb el memoràndum de la Unió Europea amb les condicions per al rescat de la banca espanyola (que suposa la derrota més gran d’Espanya de les darreres dècades), va continuar amb el llistat de retallades exposades l’endemà per Rajoy al Congrés i finalitzava divendres amb la concreció de les retallades al Consell de Ministres.

El primer gest és la reserva per part de l’administració central de tot el marge de flexibilitat de reducció del dèficit per 2012 que li ha concedit aquesta setmana, centrifugant la responsabilitat cap a les comunitats autònomes, que són a més les que realitzen la despesa de caràcter social (salut, educació, serveis socials). Fins i tot per algú que cregui en l’actual model constitucional, no compartir els marges de flexibilitat financera és una actuació absolutament irresponsable, centralista i frívola. El govern espanyol no vol assumir més responsabilitats, i les desvia cap a les comunitats autònomes. Per un territori com Catalunya que té la voluntat de ser més que una simple comunitat autònoma de l’Espanya intervinguda, encara és més greu.

La segona decisió és la imposició d’un límit màxim de dèficit de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici de 2013 en el 0,7% del PIB de Catalunya, és a dir, en una mica més de 1.450 milions d’euros. A partir de les dades que tenim, això suposa una retallada extra per al proper pressupost de com a mínim 3.500 milions d’euros , que és el pressupost sumat de dos departaments com el de Territori i Sostenibilitat (infrastructures, obres públiques, medi ambient i habitatge) i el de Benestar i Família (polítiques socials, immigració, joventut, dependència). És a dir, que per complir aquest objectiu hauríem de tancar aquests dos departaments.

La tercera decisió és la continuació del procés d’intervenció financera de la Generalitat previst a la Llei d’Estabilitat Pressupostària. L’estirada d’orelles per l’evolució trimestral dels comptes forma part del procediment previst als articles 16 i següents d’aquesta llei, després del qual vindrien la prohibició d’emetre deute per part de la Generalitat i la requisa del 0,2% del PIB català, que el nostre govern hauria de dipositar en un compte del Banc d’Espanya. I posteriorment, l’arribada dels homes de negre –amb la bandera espanyola a la solapa- que vindrien a comandar les finances de la Generalitat establint recomanacions d’obligat compliment.

El govern de CiU, finalment, ha topat amb la paret d’Espanya, una paret més aspra i dura, que vol revertir la humiliació de la intervenció que de facto li ha imposat la Unió Europea a canvi del rescat bancari. S’acosten, doncs, moments importants: o derrota i decadència, o independència i prosperitat. Esperem estar a l’alçada de les circumstàncies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s