Som una colònia fiscal? La constatació empírica

En el debat sobre les conseqüències del persistent dèficit fiscal català respecte a l’Estat Espanyol, sovint s’ha qualificat aquesta situació de “colonialisme fiscal”. Evidentment, caracteritzar d’aquesta manera el debat sobre el dèficit fiscal pot semblar-li algú una mica exagerat, ja que la història ens explica que la situació de depredació, abús i manca de llibertat a les colònies de l’imperi espanyol (i del francès, i l’anglès, etc.) era tan gran que en el moment en què una elit dirigent i un desenvolupament econòmic autònom van permetre-ho, aquestes van aprofitar la debilitat de la metròpoli per separar-se’n i iniciar un procés d’independència.

Establir comparacions entre els Països Catalans al segle XXI i l’Amèrica colonial espanyola del segle XVIII pot semblar agosarat, però en tot cas pot ser útil per visualitzar si l’espoli fiscal que patim avui és comparable a l’impacte sobre el PIB que patien els americans sota domini espanyol i, per tant, si quan algú identifica el nostre país com una “colònia fiscal” està més a prop d’encertar-la o pifiar-la.

En la historiografia econòmica hi ha una quantitat important d’estudis sobre l’impacte de les institucions espanyoles sobre el desenvolupament econòmic d’Amèrica Llatina. Entre aquests, destaquen els de Douglass North, premi Nobel d’Economia l’any 1993, que formulà la teoria de la “dependència de la trajectòria” per explicar l’impacte negatiu de les institucions colonials espanyoles a Amèrica Llatina respecte a l’impacte de les institucions britàniques a Amèrica del Nord, a l’hora de crear un marc institucional (en el sentit ampli: governs, cultura, valors, etc.) que afavorís el desenvolupament econòmic.

Hi ha estudis que, per altra banda, han volgut matisar aquest impacte negatiu de l’imperi espanyol sobre el desenvolupament econòmic de les seves colònies, com aquest Working Paper presentat a la London Schoool of Economics l’any 2008. Més enllà del contingut interessant de la recerca que representa un pas més en l’avenç del coneixement d’una ciència social com la història econòmica, hi ha unes dades interessants, que són l’impacte de les taxes extretes pels imperis espanyol,francès i anglès a les seves colònies:

Imatge

Segons aquestes autores, l’imperi espanyol era el que menys percentatge del PIB extreia de mitjana de les seves colònies, ja que davant l’Imperi Britànic (12,3% PIB de mitjana entre 1785 i 1790 i 18,2% entre 1810 i 1815) o l’Imperi Francès (11,6% del PIB el 1799), Espanya extreia un 10,5% del PIB de mitjana de les seves colònies. Més enllà de consideracions sobre l’impacte del colonialisme espanyol a Amèrica, aquesta dada ens és molt familiar als qui portem temps denunciant un dèficit fiscal als Països Catalans que, curiositats de la història (o no), és pràcticament igual.

Per tant, qui afirmi que els Països Catalans són una colònia fiscal probablement no va tant desencaminat, com a mínim si admeten que el % del PIB que extreu la metròpoli és un bon indicador. Per qui encara no ho tingui clar, aquesta dada potser els ajudarà a conscienciar-se de la necessitat que han tingut tots els països que han patit un dèficit fiscal similar: declarar la seva independència.

Un pensament sobre “Som una colònia fiscal? La constatació empírica

  1. Bones!
    A veure doncs si deixeu de perdre el temps amb el pacte fiscal, i treballeu de veritat per la independència. Més fets i no tantes declaracions teòriques.
    Salutacions!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s