Feta la llei d’estabilitat pressupostària, feta la trampa

En alguns articles anteriors he denunciat el “pacte de la fam” al qual el govern espanyol vol sotmetre la Generalitat de Catalunya per liquidar-la políticament mitjançant l’asfíxia financera. Avui hem tingut un nou episodi d’aquesta ofensiva contra les finances de la Generalitat, mitjançant l’anunci del ministre d’economia, Luis de Guindos, que utilitzarà els mecanismes de la llei d’estabilitat pressupostària per forçar les Comunitats Autònomes a tenir un dèficit zero l’any 2015, cinc anys abans del que preveu la mateixa llei.

Feta la llei, feta la trampa. Al dèficit fiscal estructural que patim de 16.000 milions d’euros anuals al Principat de Catalunya (i 25.000 als Països Catalans), s’hi afegeix la vulneració de l’Estatut d’Autonomia amb els impagaments de la Disposició Addicional Tercera de 2008 i 2009 i la manca dotació en els pressupostos de l’Estat d’enguany de partida que correspon, i a més avui el ministre d’Economia i expresident de Lehman Brothers a Espanya, Luis de Guindos, ha escurçat cinc anys el termini que marca la llei d’estabilitat (en tràmit al Senat, encara) per arribar al dèficit zero per totes les administracions excepte la de l’Estat, que ho farà un any més tard, el 2016.

Com ja va sent habitual, abans amb Salgado i ara amb Montoro i Guindos, el govern espanyol centrifuga les responsabilitats  de l’ajust en la despesa pública cap a altres administracions, mentre els ministeris continuen gastant milions d’euros en despeses absolutament desproporcionades. Per fer-hi front, ahir vam aconseguir al Parlament de Catalunya, amb els vots d’ERC, CiU, PSC, ICV i part del grup mixt, l’aprovació d’una proposta nostra per tal d’iniciar la resposta als atacs del govern de l’Estat, activant els mecanismes polítics, judicials, constitucionals i mobilització que tenim a l’abast, rebutjant per primera vegada en la història del Parlament de Catalunya uns pressupostos de l’estat espanyol, i iniciant la denúncia de l’espoli fiscal davant les institucions europees. Com molt bé raonava Joan Fuster,  “qui paga mana? La història i l’experiència de cada dia demostra que qui mana cobra. Manar és cobrar, entre d’altres coses.” Ara és el moment de començar a manar i a cobrar.

Un pensament sobre “Feta la llei d’estabilitat pressupostària, feta la trampa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s