El pacte de la fam

El que fou conseller d’Economia de diversos governs de Jordi Pujol, Ramon Trias Fargas, va dexiar escrit el 1985 al llibre Una asfíxia premeditada : “des del primer dia, la gent de Madrid comprèn que la manera més eficaç d’escanyar la nostra autonomia passa per fer-nos el pacte de la fam. Una autonomia sense diners és com un ciclista sense bicicleta”. Aquelles paraules, que ja tenien sentit fa vint-i-sis anys (i quaranta, setanta o cent-vint) avui descriuen amb absoluta perfecció la situació en la que es troba la Generalitat de Catalunya: sense capacitat per gestionar plenament l’esforç fiscal dels catalans (a causa del dèficit fiscal del 8% del PIB anual), sense seguretat jurídica davant els incompliments de l’Estat espanyol (de l’Estatut, de la LOFCA i dels propis pressupostos de l’estat) i davant una ofensiva per terra, mar i aire contra l’autonomia financera (amb la nova llei d’estabilitat pressupostària en aprovació a les Corts Espanyoles).

A més, fa unes setmanes coneixíem els titulars d’un estudi de la Presidència de la Generalitat en què es xifra en 11000 milions d’euros els deutes de l’Estat amb Catalunya: 759 milions en concepte de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut de l’exercici 2008, 210 milions pel mateix concepte de l’exercici 2009, 2427 milions d’euros d’increment de la despesa a Catalunya provocat per decisions de l’Estat sense finançament suficient, i  5700 milions d’euros d’infraestructures compromeses i no executades.

Com podem enfrontar-nos a aquest pacte de la fam i sortir victoriosos? Hem proposat al conseller Mas-Colell solucions definitives, propostes a curt termini i actuacions a mig termini. La solució definitiva a aquest problemes, que tenen un origen polític, és de caràcter polític: considerar d’una vegada per totes el poble català com a major d’edat i iniciar el procés cap a la independència. A curt termini, no podem restar de braços creuats i calen mesures que no s’havien executat fins ara davant de l’ofensiva que patim: si els pressupostos de l’Estat incompleixen l’Estatut d’Autonomia, que forma part del bloc de constitucionalitat, cal presentar-hi recurs en contra davant el Tribunal Constitucional. També cal activar mecanismes dins del marge que encara tenim per augmentar la solidaritat interna a Catalunya, ja que actualment l’espoli fiscal a qui passa més factura és a les classes mitjanes i populars. I mentre se’ns consideri a Europa una simple comunitat autònoma espanyola a l’hora de decidir sobre el nostre nivell de dèficit públic i d’emetre deute, cal fer una campanya per tal que es visualitzi que l’esforç fiscal dels catalans és suficient i que aquests problemes vénen derivats de l’epsoli de l’estat espanyol.  I l’actuació a mig termini de la que ja anem tard és afrontar la reivindicació del concert econòmic d’una vegada per totes (pel qual ja hi ha una majoria al Parlament, mentre malauradament encara no tenim una majoria per la independència), aprovant la proposta al Parlament i sotmetent-la a referèndum de la ciutadania.

Actuacions a tres nivells per donar resposta a la difícil situació actual. Aquesta vegada  o actuem diferent del què denunciava també Trias Fargas (“és just reconèixer que per motius diversos no hem sabut combatre aquesta estratègia”) o l’asfíxia acabarà amb el seu propòsit: deixar sense aire el petit espai de llibertat que ara tenim.

2 pensaments sobre “El pacte de la fam

  1. Mare de Déu! A Catalunya l’home quan fa 18 anys es considera que té la majoria d’edat. Catalunya com a poble i entitat té més de 1000 anys. A quina edat es considera que un poble és major d’edat?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s