L’esperança i l’orgull

ImatgeDissabte passat les JERC varen celebrar el seu 80è aniversari en el mateix lloc on es van fundar l’any 1931, la seu del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). No es tracta de repetir aquí el què es va dir en un acte emotiu i solemne, però no em podia estar de deixar per escrit el què em va venir al cap el dissabte passat, quan acompanyat de la resta d’exportaveus de les JERC vam bufar el pastís dels 80 anys de l’organització.

L’Oriol Junqueras, que també va participar en l’acte com a president d’ERC, s’ha referit als joves del país en les desenes d’actes que com a historiador ha fet per les seccions locals de les JERC com “l’esperança i l’orgull”: “sou l’esperança perquè en sou l’orgull i un dia en sereu l’orgull perquè avui sou l’esperança”.  A mesura que passa el temps, ratifico aquestes paraules de l’Oriol Junqueras en comprovar dia a dia la preparació, la capacitat política i el compromís dels militants de les JERC que han pres el relleu de la nostra tasca, i que estan cridats a aconseguir altes fites en el camí cap a la independència i la justícia social, dos elements indestriables un de l’altre, com ens recordava també l’exsecretari general de les JERC entre 1987 i 1993, en Joan Puigcercós.

També volia posar aquests pensaments per escrit per aprofitar i agrair a tota la generació que vam compartir militància a les JERC. Dissabte em va tocar a mi, com a exportaveu nacional, participar a l’acte com a representant d’una etapa, però els veritables protagonistes en són els centenars de militants de les JERC amb qui vaig tenir el gust de compartir compromís, causa i trinxera. La baula de la cadena de la història de les JERC que ens va tocar ser no és res més –i ja és molt!- que un treball col·lectiu de tota una generació. De nou, gràcies per haver-me fet l’honor, entre el 2003 i el 2007, de representar-vos i sobretot per l’ajuda i el compromís que vau demostrar sense defallir.

80 anys donen per molt, però el més important de les JERC no és aquesta gran història, sinó els reptes que tenen per endavant i que estic segur que sabran assolir. Les millors pàgines de la història de les JERC, que explicaran com van aconseguir els seus objectius d’independència i justícia social, estan per escriure i estic convençut que les veurem ben aviat.  Com va deixar escrit Kavafis a Ítaca,  “tingueu ben present no aturar-vos”:

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

 

Endavant, i fins la victòria!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s