L’enganyifa de les participacions preferents (II): què carai passa a les Illes Caiman?

Ara fa un parell de mesos vam rebre les primeres queixes de ciutadans afectats per les participacions preferents, i  des de l’equip econòmic del grup parlamentari d’ERC vam començar a buscar informació sobre aquests títols i com s’havien comercialitzat. Una de les coses que més ens va sorprendre era que en molts casos l’entitat que emetia aquests valors no era l’entitat financera que les comercialitzava, sinó que aquesta només actuava en garantia de la primera. D’aquesta manera, vam començar a fer un llistat –d’acord amb les dades públiques de la Comisión Nacional del Mercado de Valores i el mercat de renta fixa corporativa AIAF que pertany a Bolsas y Mercados Españoles (BME)- de quines eren les entitats que havien emès participacions preferents, per quina quantitat havien estat autoritzades i des de quina data, per poder tenir una radiografia completa del problema.

La sorpresa la vam tenir quan vam començar a veure que moltes de les entitats que emetien preferents estaven registrades a les Illes Caiman, un arxipèlag del Carib que pertany al Regne Unit però que té plena autonomia financera i fiscal, un territori considerat com a paradís fiscal o centre offshore, és a dir, que compta amb “una estructura composta d’impostos establerta deliberadament per a explotar i aprofitar-se d’una demanda mundial d’oportunitats de negoci per a aconseguir evasió legal d’impostos”, tal i com Colin Powel va definir el concepte paradís fiscal per la revista The Economist.

No cal ser un Sherlock Holmes del segle XXI per trobar aquell llistat, sinó només utilitzar els diferents  cercadors d’internet i remenar una mica la pàgina d’AIAF per localitzar el llistat de participacions preferents que actualment estan en circulació, i a partir d’allà consultar la documentació que s’hi exposa sobre les característiques de l’entitat emissora, qui les garanteix i quin és el capital autoritzat.

Nosaltres ho hem fet i hem llistat fins a un mínim de vint-i-dues emissions de participacions preferents que actualment estan autoritzades de les quals l’entitat emissora té el domicili a les Illes Caiman, tal i com consta en el fulletó informatiu de l’emissió, que és de caràcter públic i obligatori. Aquest és el llistat que hem elaborat nosaltres:

Ens trobem, per tant, que la CNMV va autoritzar, del 1999 al 2002, un mínim de vint-i-dues emissions de participacions preferents d’entitats domiciliades a les Illes Caiman, que sumades arribaven a més de 6.500 milions d’euros, l’equivalent a l’1% del PIB espanyol d’aquells anys.

A més, si remeneu una mica per aquests fulletons informatius, veureu que les societats registrades a les Illes Camian tenien com a capital social xifres ridícules si les comparem amb la de les emissions autoritzades de participacions preferents. Per exemple, l’emissió de preferents de la Caja de Ahorros el Monte de Huelva y Sevilla es feia a partir de la filial El Monte International Capital Limited, que tenia només un capital social de mil dòlars però que tenia autoritzada l’emissió de participacions preferents pel valor de 130 milions d’euros, és a dir, unes 150.000 vegades superior al seu capital social (amb el que hauria de respondre).

Davant d’aquestes constatacions, ens sorgeixen diferents preguntes:

– Va valorar la CNMV el fet que les societats emissores estiguessin registrades en un paradís fiscal per autoritzar la seva comercialització?

– Va notificar la CNMV a l’Agència Tributària aquest fet per tal de mirar si hi havia alguna irregularitat?

– Com és que a partir del 2002, en plena majoria absoluta del Partit Popular, primer amb la llei 44/2002, i després amb la llei 19/2003, es va promoure una amnistia fiscal d’aquestes entitats i es va permetre que un producte altament tòxic com les participacions preferents pogués computar com a capital bàsic de les entitats financeres?

Com que aquestes preguntes continuen sense resposta (potser haurem d’anar a les Illes Caiman a preguntar-ho), des d’ERC les hem registrat a les diferents cambres parlamentàries per tal que qui tingui responsabilitats doni la cara, el primer pas imprescindible per trobar una solució justa i ètica que permeti el retorn del capital bloquejat pels inversors i que va ser utilitzat per generar beneficis (no pels inversors, sinó per una societat pantalla) amb una tributació mínima en paradisos fiscals.

2 pensaments sobre “L’enganyifa de les participacions preferents (II): què carai passa a les Illes Caiman?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s