Eurovegas i el desenvolupament econòmic de Catalunya

Per què ningú va preveure la bombolla immobiliària? Com és que els polítics no van ser capaços de veure que el model basat en ocupació de baixa qualitat i en especulació per guanyar a curt termini ens portava a una bombolla? Aquestes són preguntes que no hem parat de sentir des de l’esclat de la bombolla immobiliària i la irrupció de la crisi econòmica des de l’estiu del 2008. Tot i que alguna d’aquestes preguntes es basa en idees errònies (sinó llegiu les advertències que ja feia Josep Huguet sobre els riscos de bombolla immobiliària l’any 2004 al llibre Emancipar Catalunya), la qüestió és si hem après alguna cosa del camí que ens ha portat a la crisi.

Seria lògic suposar que les decisions públiques que ajudin Catalunya a sortir de la crisi tenen en compte els errors del model que va convertir els anys que seguiren a l’adopció de l’euro en una dècada malgastada: un model de creixement basat en mà d’obra barata i de baixa qualificació, l’oblit de la indústria i l’economia productiva, i la seducció per grans projectes especulatius (amb molts guanys a curt termini però amb immensos riscos de cara al futur).

La realitat és, però, que sembla que alguns no han après res del què ha passat en els darrers quinze anys, i de les causes per les que avui ens trobem en la major crisi econòmica des de la postguerra. El projecte Eurovegas sembla la taula de salvació d’un govern sense política industrial (no en va, de manera significativa, va derogar la Llei de Política Industrial), però trobem a faltar una argumentació seriosa sobre els costos i beneficis de l’Eurovegas per recolzar la disposició de l’executiu d’Artur Mas a crear un marc legal ad hoc pel major complex de joc d’Europa.

L’argument únic per defensar la implantació d’Eurovegas a Catalunya és la creació de llocs de treball. Aquest argument es basa en la creença que els llocs de treball que es generarien durant la construcció i la posada en marxa d’una ciutat de les apostes serien ocupats per ciutadans de Catalunya que es troben a l’atur. La realitat, però, és que la major part de vegades aquests llocs de treball generen un efecte crida, generant l’arribada massiva de treballadors d’altres territoris, amb l’impacte que això genera sobre l’augment de la població i la necessitat d’augmentar la despesa en polítiques socials, mentre que no es varia sensiblement el nombre de treballadors aturats. En aquest sentit, són interessants les conclusions d’aquest informe (en pdf) de la Reserva Federal dels EUA (seu de Sant Louis) , que destaquen els escassos resultats en reducció de l’atur en els resorts de casinos implantats en àrees urbanes (com seria el cas de l’Eurovegas). A més, cal afegir que els llocs de treball generats en la construcció del complex serien efímers i no hi ha cap garantia que ocuparien als treballadors catalans que es troben a l’atur.

Un altre argument, aquest de caràcter secundari, és que ajudaria a consolidar Barcelona i Catalunya com “la principal destinació turística del sud d’Europa”, en paraules del president Mas. Val a dir que, en aquest cas, les evidències empíriques que han trobat els economistes que han estudiat l’impacte de la implantació de grans casinos sobre el sector del turisme en alguns ciutats dels EUA desmenteixen les paraules del president: es produeix un “efecte substitució”, en què els casinos ocupen l’espai de mercat d’altres formes d’oci, turisme i comerç, desplaçant-los cap a posicions residuals. Més enllà dels efectes sobre la marca Barcelona o la marca Catalunya d’un negoci d’aquestes característiques, com a mínim els estudis que hem ciutat haurien de portar al Govern a reflexionar sobre si podria passar això mateix a Catalunya.

En tercer lloc, caldria observar els efectes que pot generar un shock d’aquestes característiques sobre l’economia d’un territori, especialment quan es generaria una dinàmica especulativa, ja que hi hauria guanys a curt termini tot i que probablement conseqüències negatives a llarg termini. Actualment hi ha un cert consens que el boom de la construcció va generar una competència per als recursos (humans, financers, de sòl disponible, etc.) envers altres sectors que, tot i que no produïen tants guanys a curt termini, eren molt més sostenibles i competititius a llarg termini. La indústria del nostre país va haver d’afrontar una competència del sector de la construcció per accedir a finançament bancari, recursos humans i va haver d’afrontar un augment del preu del sòl industrial molt gran a causa de l’alternativa “bona, bonica,barata” de les requalificacions urbanístiques. Aquesta experiència em va dubtar de si es podria produïr en el cas d’Eurovegas, i només les conseqüències que es podrien generar ja serien suficients per analitzar-ho amb rigor i més dades, i visualitzar clarament quins són els riscos per al desenvolupament d’un model industrial competititiu, sobretot en la zona més propera a on es voldria implantar.

En quart lloc, hi ha els costos socials derivats d’una indústria d’aquestes característiques. Un estudi sobre els costos i beneficis socials dels casinos als EUA i Canadà situa els primers entre 112 i 338 dòlars (inversions associades pagades amb fons públics, cost dels beneficis fiscals, pèrdua de negocis competidors, augment dels costos de polítiques socials degut als canvis demogràfics, etc.) i els segons al voltant de 56 dòlars (increment del consum, increment de la recaptació de tributs, etc.). Per tant, les evidències empíriques dels casos més estudiats posen sobre la taula el fet que els costos socials multipliquen com a mínim per dos els beneficis que s’aporten, tot i que els costos podrien arribar a multiplicar per sis els beneficis.

Durant la bombolla immobiliària se’ns acusava als qui advertíem dels riscos que tenia per a l’economia i el benestar de conservadors, contraris al progrés i apocalíptics. El temps ens ha donat la raó, però els arguments que s’utilitzen per rebatre els nostres dubtes sobre l’Eurovegas no han millorat gens, i són els mateixos arguments que s’utilitzaven per no fer res davant la bombolla immobiliària. Alguna cosa hauríem d’haver après, oi?

6 pensaments sobre “Eurovegas i el desenvolupament econòmic de Catalunya

  1. Bon plantejament, Pere! El que fa feredat és que el nostre Govern es llenci als braços d’un projecte, Eurovegas, només per al “pa d’avui” sense tenir cap model del “pa del demà”. És típic de la reacció d’un Govern sense projecte a una situació d’ofec, la d’agafar-se a un ferro roent. Un macro complex Eurovegas ha d’ésser compatible amb el medi que tenim i desitgem. Barcelona i l’àrea metropolitana tenen un valor i identitat que hem de millorar, és clar, alhora però que preservar. Hem d’enfortir i agrandir els nostres valors ja definits. Un macro complex com Disney o Las Vegas han d’ésser pomoguts a àrees, els valors i imatge de les quals es volen canviar en positiu. Exemple sensat és fer un macro complex similar a Los Monegros aragonesos, on canvies del tot un territori del qual el país, l’Aragó, no està del tot satisfet. De la mateixa manera es va intentar amb bons raonaments portar EuroDisney, i finalment es va instal·lar Port Aventura, a Salou per tal de enfortir el territori turístic i ajudar a compatibilitzar-lo millor amb la gran indústria petrolquímica ja instal·lada que l’afectava negativament. Naturalment els magnats d’aquests macronegocis s’ hi posarien en contra de propostes llunyanes a centres ja establerts, però han d’ésser els governants del país els que han d’exerci la política sobiranament i decidir les actuacions més adients per al projecte que el país té com a tal. Per tant, un projecte con EuroVegas no convé al país, i pot comprometre per altra banda, el nostre camí definitiu cap a la plenitud nacional. Salut!

  2. Totalment d’acord amb tots dos, si els hi sembla tant fantàstic aquest projecte, xq no el posen prop de l’Alguaire? Seria la manera d’obtenir beneficis d’una infraestructura mal pensada (xq pels 4 esquiadors que porta i que a sobre manxen a Andorra, no crec que sigui rendible) i potenciar una zona falta de recursos (Fa un parell d’anys vaig estar a Lleida capital, i em va fer més plorar que riure).
    Plantejar aquest projecte en la zona de Barcelona i àrea metropolitana, no te cap sentit, com no sigui carregar-nos el que ja tenim.
    Tot això, pensat només des de el valor de “territori”, sense fer la reflexió del poc evident benefici en la reducció de l’atur del país i de l’efecte crida a mafiosos, prostitució i altres joies.
    I em dic jo… amb una cosa així que podría canviar tant la fesonomía del nostre país… no han pensat a preguntar-nos als ciutadans si estem disposats a conviure amb aquest projecte?

  3. Gracies Pere, acabo de coneixer el teu blog i m’ha agradat molt.
    Conxita per aquest projecte no ens preguntaran mai, i menys aquest govern.
    Ningú s’ha parat a pensar en l’impacte de les alçades al costat del aeroport?
    de l’impacte luminic per a la fauna, a la zona a on s’implanti?
    de l’impacte ambiental que generará aquest macro projecte, no nomes en el territori implantat, si no per la anada i tornada d’avions del personal que el visiti….total, aquest projecte nomès l’escoltem a Catalunya/Espanya, perque si el proposesin a Alemanya, li donarian una patada al cul, que aniria a parar aqui…..per aixó directament venen aqui….salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s