No pensis en una Alícia!

Recordeu ara fa uns anys, durant els moments més durs de l’administració Bush als Estats Units, quan es va publicar el llibre “No pensis en un elefant!” de George Lakoff? Aquell llibre, que va esdevenir manual de capçalera dels estrategs del Partit Demòcrata als EUA i de bona part dels spin doctors també de casa nostra, explicava que la victòria política de Bush i la seva hegemonia política es basava en què prèviament els republicans americans havien aconseguit delimitar el marc de referència del debat polític i social.
Aquesta idea -que també havia estat objecte de reflexió d’Antonio Gramsci quan deia que la victòria ideològica és el primer pas cap a la victòria política- i el llibre de Lakoff haurien de recuperar-se per analitzar les conseqüències polítiques del pacte entre CiU i PP sobre els pressupostos de la Generalitat. El preu del Partit Popular per recolzar els comptes del 2012 no ha estat un canvi substancial en l’orientació del pressupost, sinó la inclusió en l’agenda política dels temes “estrella” dels nacionalistes espanyols.
En el mateix ple en què es van acceptar a tràmit en els pressupostos, PP i CiU van acordar una moció en la que el govern es comprometia a estudiar el tancament de les delegacions a l’exterior (i que vam denunciar àmpliament), i en el mateix en què finalment s’aprovaven els pressupostos, CiU i PP acordaven una modificació de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que residualitza el paper de TV3 i Catalunya Ràdio, aquesta última assumint a més una reducció progressiva de la publicitat fins a suprimir-la del tot.
En tots aquests casos, després de l’acord amb el PP, el govern han fet seva aquella màxima del Comte de Romanones, quan dia allò de “vostès facin les lleis, que jo faré els reglaments”, i afirma que aquests acords no s’aplicaràn perquè el dia a dia està en mans de CiU. Més enllà de si aquests acords tindran efectes pràctics o no (que en tenen, evidentment), aquesta actitud de CiU contribueix a modificar el marc de referència de la política catalana per adaptar-lo a l’agenda política del PP. Aquest és el gran perill de la geometria unidireccional del govern Mas: canvieu el títol del llibre de Lakoff, traieu l’elefant i poseu-hi el PP i veureu els riscos als que ens aboquen les darreres decisions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s