Hi ha alternatives immediates a les noves retallades?

Dos dies després de les eleccions espanyoles, i després de l’obtenció d’uns bons resultats per part de Convergència i Unió, el govern Mas ha anunciat un pla d’ajust de la despesa per a 2012 que té per objectiu reduir-la en uns 1.000 milions d’euros. Entre les mesures anunciades trobem la reducció del salari dels treballadors públics, un increment (via impostos) del preu dels combustibles, i un augment de les taxes de transport públic, d’ensenyaments universitaris, del cànon de l’aigua, el manteniment de l’impost del patrimoni en cas que el nou govern espanyol el suprimís i l’establiment d’un copagament (l’anomenat tiquet moderador per al consum de fàrmacs).

Caldria, abans de fer una primera valoració i proposar alternatives menys lesives per a l’equitat impositiva i l’estat del benestar en el context actual de forta crisi econòmica i reducció dels ingressos públics, precisar alguns aspectes sobre la necessitat dels ajustos pressupostaris. En primer lloc, cal tenir clar que a curt termini –abans d’obtenir el concert econòmic, si s’assoleix- cal fer ajustos en la despesa, ja que la caiguda d’ingressos així ho obliga per evitar un dèficit excessiu que condicionaria el futur més immediat. Tenint en compte el marge de maniobra de la Generalitat (limitat en matèria fiscal i inexistent en política monetària) a curt termini no hi ha moltes alternatives.

En segon lloc, cal advertir que la causa principal de la reducció de les despeses no és el dèficit heretat, sinó la caiguda d’ingressos. El dèficit heretat per sobre del previst als pressupostos per a l’exercici del 2010 és de 3.600 milions d’euros, una xifra gens menyspreable, però la caiguda de la recaptació tributària total a Catalunya respecte al 2007 és de 14.200 milions (d’uns 47.600 el 2007 a 33.400 el 2010). Per tant, la qüestió problemàtica (i que es tradueix en la necessitat d’ajustos per quadrar els comptes) no és el pagament del dèficit no previst, sinó la caiguda d’ingressos, que el multiplica per quatre.  Dit d’una altra manera: suposant que el 2010 s’hagués complert amb el dèficit previst, la caiguda d’ingressos faria que enguany hi hagués d’haver nous ajustos en la despesa.

En tercer lloc, cal dir que els ajustos es poden fer de moltes maneres, i que calen també decisions per incrementar els ingressos. Aquest és el pas que ha fet avui el govern d’Artur Mas. Per part d’ERC, hem estat plantejant diferents mesures per incrementar les ingressos de la Generalitat i reduir al màxim els ajustos en la despesa. Per aquestes raons hem demant de no suprimir l’Impost de Successions, incrementar l’IRPF a les rendes de més de 250.000 euros (en la línia de l’impost a les grans fortunes impulsades en altres països d’Europa) o l’establiment d’un impost a la banca.

Però per poder estalviar 1.000 milions d’euros, el govern de CiU no es centra en un augment dels ingressos a partir d’un criteri de renda (que comportaria que qui més tingués més aportés), sinó a partir d’un criteri de consum i d’utilització dels serveis públics (independentment de la renda de cadascú). Com se sap, els impostos directes (que graven la renda i la riquesa) permeten l’establiment d’un sistema progressiu i van ser introduïts a Europa amb força a partir de la dècada de 1930 per tal de desenvolupar l’estat del benestar, ja que fins aquells anys la hisenda pública es finançava amb impostos sobre el consum, bàsicament. Els impostos indirectes no tenen aquest caràcter progressiu.

Més enllà d’algun ajust puntual i petit que es podria fer algunes taxes (tenint en compte criteris de renda, contaminació, ús abusiu, etc.), caldria que incrementar el cost d’accés directe per al ciutadà als serveis públics essencials fos la darrera cosa que es toqués per incrementar els recursos de la Generalitat. Abans, si depengués d’ERC, impulsaríem altres mesures complementàries, que permetrien incrementar ingressos i repartir també les càrregues de la crisi en funció de la renda, entre les quals:

–          Un increment d’un 1,5% de l’IRPF a les rendes superiors a 250.000 euros anuals, que passarien de pagar un 25,5 a un 27% del tram autonòmic, i que hem entrat com a proposició de llei al Parlament que es discutirà properament. Aquesta mesura permetria recaptar 65 milions d’euros de més.

–          Un impost sobre dipòsits de clients en entitats de crèdit, que també hem entrat com a proposició de llei, que pagarien les entitats financeres i que seria la fòrmula per aplicar a Catalunya els diferents impostos sobre la banca que s’han aprovar a Alemanya, Itàlia, França, Regne Unit o Suècia, i que permetria recaptar uns 592 milions d’euros de més.

En total, si CiU no tomba les nostres propostes, la Generalitat tindrà la a seva disposició uns 652 milions d’euros suplementaris, que sumats als 102 milions que des del mateix Govern es reconeix que es deixaran de recaptar amb la supressió gairebé total de l’Impost de Successions de la passada primavera , suposen el 75% de l’estalvi que les retallades i augments de taxes anunciades avui pel president Mas comportaran. Hi ha alternatives? Malgrat les dificultats de la situació actual, sembla que sí.

9 pensaments sobre “Hi ha alternatives immediates a les noves retallades?

  1. Hola Pere! Muchas gracias por tu exposición, No soy economista, ni estadista, pero sí, consumista, por ello no puedo hacer alarde de comentar detalladamente tu articulo. Lo que encuentro a faltar es que en la sección de ingresos no menciona detalladamente el recorte en gastos en nuestros políticos, ya sea en bonitas jubilaciones, cargos, y en organismos de representación. Yo, en mi familia.como no me llega el montante de la nómina hasta final de mes, recorto y recorta y me privo de aquello que parecería exagerado. Podría introducir en nuestro Parlament una ley que regulase un poco más el apartado de beneficios a nuestro políticos.
    ¿Estaríamos de esta manera si hubiéremos administrado con más prudencia y pensando en los más necesitados? ¿Por qué este tipo de leyes y privilegios a altos cargos es un tabú? Espero su atenta respuesta al tiempo qu ele mando un cordialsaludo.. Muchas gracias

    1. Gregorio, gràcies pel comentari. M’he centrat en les mesures que tenen més impacte en termes econòmics, perquè la reducció de retribucions als parlamentaris o càrrecs de govern i la disminució de les seves despeses, si bé són importants, són molt petites quan les comparem a les altres que parlava en l’article. Tot i això, crec que s’han de fer mesures per donar exemple, ja que si retallem el sou dels treballadors públics també s’ha de retallar el sou dels diputats i alts càrrecs. De fet, des de fa quatre anys està congelat i des del 2010 sobre aquest sou congelat hi ha hagut una reducció del 8%, en el meu cas. Respecte a les famoses jubilacions, això passa al Congrés de Diputats i no al Parlament de Catalunya, ja que de fet, no tenim ni prestació d’atur per als anys que hem fet de diputats. També s’ha de dir que en els organismes de representació de fora del Parlament la immensa majoria no són retribuïts. Per exemple, jo formo part de diversos organismes consultius i no cobro res, crec que ja està cobert amb el sou de diputat.
      Resumint, crec que s’ha d’abordar aquest tema, evidentment, però sobretot per donar exemple, perquè l’estalvi que ha comportat la reducció de sous de diputats i alts càrrecs és molt petit comparat amb els que comporten les mesures anunciades ahir o les alternatives que proposo.
      Gràcies de nou pel comentari Gregorio, una abraçada.

  2. Hola Pere !! Realment ens agradaria que entre tots, independentment del partit polític al qual pertanyeu, us reunissiu per proposar i buscar solucions per acabar d’una vegada amb la crisi. Si realment mireu pel poble i no per les butxaques dels que més tenen. Jo em faig una sèrie de preguntes, que si més no, us portin a la reflexió: Realment són necessàries tantes embajades fora de Catalunya? i tantes diputacions? i els cotxes oficials? i si dispossem de les millors forçes de seguretat del món, està justificat anar al parlament en helicopter? i estant en un estat laic, és necessari subvencionar a l’esglesia i que aquesta tingui els privilegis de no tenir que pagar impostos? és just els obstacles que es possen per obrir un negoci per poder generar treball? …..

    La lectura que treiem, és que es permet fer retallades tant a ensenyament com a la salut pública, i la veritat, pensem que aquesta mesura és “pa per avui i gana per demà”.

    Realment,es vol acabar amb aquesta crisis, és el ciutadà de peu i no l’economia qui ha de tenir diners a la seva butxaca. Sent aquest el que la, reactivarà; ja que el poble podrà compar-se un cotxe, anar a sopar, etc, etc…. i això permetrà poder a reavivar el mercat i que la Generalitat disposarà dels diners que li manquen sense haber de fer tantes retallades.

  3. Hola Pere

    Crec que malhauradament ja heu tingut set anys per impulsar un munt de les propostes que feu ara des del govern, i rès de rès.

    ¿Per què hem de confiar en que no les esteu fent per pur exercici de demagògia, que és el que a primer cop d’ull semble?

    Salutacions des de Madrid.

    1. Benvolgut Earl, precisament ja vam impulsar un augment de l’IRPF als més rics, d’un 1%, i també vam introduir criteris de progressivitat segons la renda en les deduccions d’habitatge a nivell autonòmic, per exemple, per afavorir que les deduccions es centressin en qui més ho necessitava (salaris més baixos) i no en qui més pagava habitatge.

      Per tant, i tant que hem fet coses! Ara hi ha temps nous, amb canvis molt grans en el sistema bancari i financer, que obliguen també a prendre mesures noves. Salut

      1. Mercès per la teva resposta Pere.

        Crec que les decisions que vàreu proposar van arribar massa tard, amb això no dic que no fossin encertades, sino que durant uns quants anys no vàreu actuar quan debíeu.

        Més que una crítica a ERC en concret és a tots els integrants del govern tripartit, en el que -segons la meva opinió, és clar- a qui co-responsabilitzo de les decisions preses. Governanr en coalició té aquest risc, i d’altres.

        Sense ànim d’ofendre, crec que ara aportar sol·lucions a problemes que vosaltres mateixos -entre cometes- vàreu crear, em semble un pèl cínic si més no.

        I d’altra banda, amparar-se en un entorn bancari-financer-econòmic “semprecanviant” em semble més aviat una sortida per la tangent de qui ha tingut una clara manca de previsió en l’escenari esmentat, que tot governant hauria de tenir, en altres paraules “seny”.

        Aprofito l’ocasió per animar-te a continuar treballant pel país amb il·lusió i amb esperit crític, i explotant al màxim la teva voluntat de servei.

        Rep una cordial salutació de la meva part.

        Xavier

        PS: No he vist que el meu nom que es genera automàticament correspon al compte d’usuari de wordpress.

  4. Hola
    El plantejament es correcte, pero t un defecte al meu entendre. Com estem dins un territori amb llibertat de moviment de capital i persones, si poses aquests impostos, simplement els qui estan afectats mouran els seus diposits a Madrid, canviaran de domicili fiscal, i Catalunya es queda sense els ingressos que preveus, sense recursos futurs i sense sistema financer. Pero aixo els anglesos no volen la taxa sobre transaccions financeres, per que la city deixaria de ser el centre mundial de les finances. Malhauradament estem en un mon globalitzat, i les mesures locals ja no valen.
    El que convindria es que TOTHOM entengues que equilibrar el deficit fiscal es critic, i no es un tema de nacionalisme o independentisme, es un tema de justicia! (la democracia no vol dir que la majoria decideix quedar-se amb la riquesa de la minoria)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s