Els encerts de la nova ERC

Nova ERC

No es pot dir blat fins que el tinguis al sac i ben lligat, però els símptomes que la nova Esquerra Republicana de Catalunya (i dic nova perquè s’ha renovat, posat al dia i enfortit amb el Congrés Nacional del passat 1 d’octubre) està recuperant l’espai central que pertoca al partit de l’independentisme democràtic d’esquerres indiquen que anem pel bon camí.

Un d’aquests bons indicis són les enquestes publicades les darreres setmanes, en les que es confirma una tendència a l’alça des dels resultats previstos en sondejos anteriors, que permetrien mantenir o fins i tot superar el resultat de les eleccions generals del 2008, que –cal recordar-ho- van ser la cristal·lització d’un procés de desencantament entre el partit i els sectors socials que volien representar. Si es confirmen els dades de les enquestes, s’hauran superat (com a mínim en termes quantitatius electorals) les conseqüències negatives d’una exhibició de les divergències internes que patia l’independentisme polític l’any 2008. Aquest pas és el necessari per recuperar un sòl electoral que permeti iniciar –amb paciència, constància i moltíssim treball- la recuperació que ens ha de portar a condicionar de manera imprescindible la política catalana la propera legislatura.

Però molts més significatius són els suports que ha rebut la candidatura d’ERC -en coalició amb Reagrupament-  per a les eleccions del proper 20 de novembre al parlament espanyol, sota la plataforma Catalunya Sí. Personalitats com Lluís Llach, Moisès Broggi, Jordi Porta, Miquel de Palol, Gerard Quintana, Ferran Requejo, el Pare Manel o Ventura Pons han decidit donar la cara per una candidatura electoral, fet que en el context de l’anomenada “desafecció política” és altament rellevant. Aquests suports (i molts d’altres que no he esmentat, sense que això es tradueixi en un ordre d’importància) signifiquen que ERC i la coalició que encapçala esdevé de nou un referent sòlid per a una base electoral que en les darreres convocatòries electorals s’havia mirat el projecte amb una certa distància.

Certament, el “factor Junqueras” ha estat determinant. No tant per l’evident solidesa i trajectòria del nou president d’ERC i el seu equip, sinó sobretot pel nou sentit polític (més enllà del rumb) que ha donat al partit. Fa deu mesos molts donaven el projecte republicà per mort i enterrat, però ha demostrat la seva fortalesa –precisament- en la capacitat d’autoregenerar-se. En aquesta línia, l’opció per un Alfred Bosch amb una trajectòria forta en la societat civil i el món acadèmic i cultural aporta la necessària diferència que ha de tenir un projecte com el nostre, que aspira a les transformacions més profundes per al nostre país i la gent que hi viu, proposant un estat propi com a eina per l’assoliment de la justícia social.

Alguns veuran en la nova ERC, i també en el candidat Alfred Bosch, uns outsiders que no encaixen en els cànons de la política convencional. Precisament, aquesta és la nostra força: superar les limitacions d’una política mediatitzada que juga i especula a curt per presentar un projecte sòlid, ambiciós i que mira a mig i llarg termini per a l’assoliment dels ideals de la república, la llibertat nacional  i l’emancipació social. Davant d’uns candidats freds i prefabricats, Alfred Bosch és un candidat capaç de connectar amb la societat, de transmetre valors i ideals en un temps d’incertesa, allunyat de la imatge de gestor i que retorna a la política la significació històrica, en el sentit d’apostar pels grans canvis que han de venir.

Aquest projecte renovat, que compta també amb la participació de militants i dirigents amb trajectòria en el treball de partit (sempre necessari, perquè sense organització no hi ha victòria possible) i amb experiència a les institucions (i que podran aportar també les prevencions davant les maniobres dels nostres adversaris), sap recollir el millor de l’experiència per posar-ho al servei del futur.

Com podem expressar amb poques paraules la il·lusió i responsabilitat que sentim la gent que hi participem? Doncs amb aquelles paraules de J.V. Foix: “M’exalta el nou i m’enamora el vell!”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s