Grècia, l’euro i nosaltres

jjjL’anunci de Geórgios Papandreu de sotmetre l’acceptació del pla de rescat de Grècia a un referèndum ha agafat per sorpresa i amb el peu canviat a la resta d’estats de la Unió Europea, agents econòmics i socials i ciutadans d’Europa. Evidentment, és una decisió d’un abast important, i que immediatament porta conseqüències greus per a la zona euro, ja que incrementa la debilitat en la defensa europea davant l’especulació financera, que ja operava en un context difícil agreujat per la fallida de MF Global, empresa d’intermediació borsària que especulava a l’alça amb el deute sobirà.

La primera d’aquestes conseqüències és l’increment de la prima de risc, especialment del deute sobirà italià, espanyol, hongarès, irlandès i portuguès. En el cas català, la situació d’inestabilitat augmentada per la decisió grega incrementarà el cost del finançament en els mercats internacionals de capital de la Generalitat de Catalunya per als propers mesos.La segona conseqüència és un trencament de la confiança necessària entre els diferents estats europeus per donar resposta a una crisi que afecta a la moneda comuna.

Val a dir que ens equivocaríem si fem un anàlisi maniqueu sobre aquesta qüestió. Crec que el problema no és el referèndum en si , sinó que aquest pas no estigués previst quan es negociava el rescat, que s’ha aconseguit després de moltes dificultats (només cal recordar els episodis del parlament eslovac i les dificultats al de Finlàndia per l’aprovació del Fons Europeu d’Estabilitat Financera). I cada pas no previst fa que l’efectivitat dels mecanismes i decisions que es prenen per parar la crisi tinguin una utilitat inferior a l’esforç que suposen: l’efecte sobre la cotització del deute sobirà de la compra de deute públic per part del BCE o la creació del Fons Europeu d’Estabilitat Financera s’esvaeixen amb una velocitat supersònica.

Les causes de la decisió grega probablement es troben en la política interna hel·lena. La dèbil situació de l’executiu Papandreu o la pressió de sectors militars ens poden indicar algú camí per treure’n l’entrellat, així com l’exhibició amb la que Alemanya ha imposat les condicions a Grècia, que hauria estat presa com una humiliació per part dels grecs.

En tot cas, ens correspon formular dues preguntes per treure l’entrellat de l’actual situació: Què passarà si Grècia rebutja el pla de rescat? Hi ha una alternativa al pla de rescat? La primera és clara, ja que probablement comportaria la sortida de Grècia de l’euro, la recuperació d’un dracma devaluat, l’impagament del deute i la impossibilitat d’obtenir finançament extern, especialment greu en una economia que depèn de l’arribada de diners de l’exterior com la grega, ja que no pot generar amb rapidesa un riquesa d’origen endogen. Seria una decisió que podria condemnar Grècia a una crisi econòmica permanent en els propers anys.

La segona pregunta té una resposta més difícil, certament. La quitança del deute grec suposa que seran la resta de governs europeus i els creditors els qui assumiran una part del cost, i l’ajust que ha d’assumir Grècia només es podria suavitzar amb una aportació molt més gran per part de la resta de socis europeus.

Estem assistint a uns esdeveniments que marcaran els propers anys. Faríem bé de mirar al passat per no repetir els mateixos errors. En aquest sentit, una recomanació final, de dos articles de John Maynard Keynes, una síntesi dels quals ens podria il·luminar: Les conseqüències econòmiques de la pau (1919) i Les conseqüències econòmiques del Sr. Churchill (1925).

4 pensaments sobre “Grècia, l’euro i nosaltres

  1. Podem especular sobre els motius i intuir les conseqüències, però el que és cert és que la crisi permanent ja la vivim tots i que per primera vegada algú sembla disposat, ves a saber per quins interessos, a preguntar als caps d’esquila

  2. Completament d’acord que la imprudència de Papandreu és treure’s del barret i sense avisar aquest referèndum. Amb la inestabilitat que comporta en els mercats!
    Però, i si Europa posés els 8.000 milions d’euros als bancs que tenen el deute grec en comptes de posar-los a l’Estat grec? Europa respiraria i Grècia estaria al nivell que li pertoca, tornar al Dracma.

    salut!

  3. Bon dia Pere

    Especular sobre motius o més acuradament les “raons” (motius prové d’emoció) sobre la decisió de Papanedreu de sotmetre a consulta popular és una pèrdua de temps si el que es cerca és trobar sol·lucions a la crisi que patim i sobretot, a l’increment del cost del nostre finançament.

    Potser, amb més seny, cal revisar amb espèrit autocrític que s’ha fet malament especialment els darrers quatre anys i tractar de no cometre els mateixos errors, doncs enguany les conseqüències -les dolentes, és clar- tindràn una efecte exponencial sobre nosaltres.

    De tota manera, comparteixo i defenc el sotmetre a consulta popular una decisió d’aquest tipus, doncs a un polític se’l tria per quatre anys i no per quaranta, per tant qualsevol decisió que hagi de prendre que tingui “greus” conseqüències més enllà del seu mandat, i de successius -en nombre raonable- no pot estar en mans ni d’una persona, ni d’un gabinet, ni molt menys d’un partit.

    Salutacions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s