Víctor Torres

Ahir la família, amics i companys d’en Víctor Torres vam acomiadar-lo després d’una vida de més de 96 anys, en què va comprometre’s dins a les darreres conseqüències amb els ideals republicans, d’esquerres i independentistes, i en què va militar ininterrompudament a ERC des de la seva fundació el 1931.

Els qui hem tingut el privilegi de conèixer i passar estones amb en Víctor hem gaudit d’una sort que mai podrem pagar. Al costat seu et senties molt petit davant tanta grandesa, bonhomia i compromís amb el país. En Víctor era un home afable que rebia, escoltava i parlava amb tothom, ja fos una alta autoritat com un jove independentista. Recordo especialment les converses i el tracte que vam tenir en motiu de la commemoració dels 75 anys de les JERC, quan li vam lliurar l’insígnia d’or de l’organització juntament amb la Núria Pi-Sunyer, i totes les llargues converses d’aquells temps. La seva impressionant corpulència física es feia encara més gran quan podies gaudir de la seva bonhomia, i la seva trajectòria més valuosa en seguir compromès fins al final amb el seu país i el seu partit.

He tingut l’oportunitat de fer bona part del viatge a Lleida -on es va fer la cerimònia de comiat- en companyia d’en Josep Fornas i l’Heribert Barrera, històrics dirigents d’ERC i companys d’en Víctor al grup parlamentari d’ERC a la primera legislatura del Parlament restaurat. Conversant amb ells m’ha donat la sensació de continuar les converses que havíem tingut amb en Víctor, no només sobre les seves històries personals que descriuen la història del segle XX de Catalunya i d’Europa, sinó també sobre el sentit del compromís amb el país i el seu futur.

Aquestes dies hem pogut llegir molts escrits sobre en Víctor. Jo només voldria afegir que pensarem sovint en ell, quan els moments difícis del compromís polític ens situin al davant la temptació d’abandonar veient que el camí es fa costa amunt, per recordar que no tenim dret a deixar caure els braços. És el nostre deure, com em recordava ahir la seva dona, la Raymonde Sallé, quan en donar-li el condol i expressar-li l’admiració que teníem per en Víctor em responia amb un “feu-ho bé”. Esperem millorar i fer més fort el nostre compromís i acció política per estar a l’alçada d’homes com en Víctor Torres. El dia en què torni la República Catalana lliure, estic segur que, des d’on sigui, ens somriurà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s