“Les ribes uniran homes de pes, i obrirà solcs l’esquerra catalana”

Els resultats de les darreres eleccions municipals han de ser analitzats des de diverses òptiques. En primer lloc, Esquerra manté la presència i aconsegueix èxits importants en molts municipis petits i mitjans, però de manera general retrocedeix a les grans ciutats (en bona part per la fragmentació del vot independentista) i bona part del territori a vegades en benefici d’altres opcions independentistes, perdent una part important de vots respecte a les darrers eleccions municipals però incrementant el suport rebut a les eleccions al Parlament. Malgrat tot, són uns mals resultats. En segon lloc, CiU i PP avancen de manera general, produint canvis en alcaldies històriques en mans del PSC a les grans ciutats, i la debilitat de l’esquerra afavoreix l’entrada de la xenofòbia, de la mà de Plataforma x Catalunya.

El mapa polític posterior al 22 de maig ha confirmat el gir que es va iniciar el 28 de novembre darrer a les eleccions al Parlament: CiU es configura com una força hegemònica i central (tot i no tenir el mateix suport quantitatiu d’altres èpoques ni les majories absolutes de què havia gaudit la dècada dels 80), el Partit Popular es reforça en el marc d’un PSOE en caiguda lliure i l’esquerra i l’independentisme es fragmenta i perd capacitat de centralitat, a més de veure qüestionada la legitimitat de la seva actuació política per part d’alguns sectors socials.

ERC ha d’iniciar un procés de reflexió que permeti enfortir-se internament de cara als propers anys, en què les contrareformes de CiU (a Catalunya) i del PP (a Madrid) rebran un fort impuls, i en què l’amenaça de l’augment del to espanyolista i de la xenofòbia seran un realitat. Les causes de la davallada electoral crec que són compartides: les expectatives no assolides i la pèrdua de confiança derivada d’un acord amb el PSC que no ha estat compartit per bona part de la base electoral; la fragmentació del vot independentista, amb noves forces emergents; i la pèrdua d’un treball al carrer necessàriament complementari del que es fa a les institucions. Alhora, ERC arrossega també les dificultats d’altres forces d’esquerra europees per donar una resposta a la crisi, en un context en què les bases teòriques del model de desregulació econòmica dominant paradoxalment s’ha enfortit, i en què els comportaments individualistes s’imposen en bona part de les societats avançades.

Malgrat tot, ERC té molt futur, i cal treballar-lo des d’ara. En primer lloc, les bases ideològiques d’ERC (independència nacional, democràcia radical i justícia social) no es veuen qüestionades, sinó que generen cada vegada més adhesions, expressant de manera molt clara que el principal problema del partit en l’actualitat és de credibilitat. En segon lloc, ERC és la força majoritària de l’independentisme democràtic d’esquerres, concentrant més d’un 70% dels regidors explícitament independentistes dels ajuntaments del Principat, i que malgrat els mals resultats en poblacions grans, en moltes poblacions mitjanes i petites ha vist augmentat el seu suport gràcies a nous plantejaments, treball de proximitat i estratègies i lideratges locals adequats.

Els principals reptes d’ERC en els propers mesos i probablement el proper any han de ser la recuperació de la credibilitat com a força transformadora de l’independentisme democràtic d’esquerres i la recomposició de l’espai polític propi. Per a fer-ho cal, en aquest ordre, actualitzar l’estratègia política, adaptar les formes d’organització i participació política i la renovació dels lideratges que ho facin creïble i possible. Això caldrà portar-ho a terme des de la voluntat d’inclusió, d’obertura i d’unitat. La unitat necessària per fer possible les paraules que Joan Brossa dedicava al president Companys el 1971: “”No oblidarem les coses que hem après en aquests anys de fosca tramuntana, les ribes uniran homes de pes i obrirà solcs l’esquerra catalana” .

Un pensament sobre ““Les ribes uniran homes de pes, i obrirà solcs l’esquerra catalana”

  1. Per tornar a ser creibles cal que tornem a ser ERC, cal prioritzar la independencia molt per sobre de fer la guitza a CiU, i finalment cal que la politica social que es proposi tingui una base económica suficient.
    M’explico:
    Com ESQUERRA federalista, no tenim sentit, ja existeixen ICV i PSC!
    La polìtica d’aliança amb el PSC-PSOE ens ha fet predre tota la credibilitat, sobre tot despres de dir que erem equidistants. Els fets el que deien es que per sobre de fer una politica catalana cap a la independència, el que es volia era enfonsar CiU que es un partit català i de dreta. Essent de dreta te un terreny diferent al nostre! Si nosaltres som d’esquerres i volem un pais independent, en aquest pais sempre hi hauran dretes, per tant una CiU es necessaria.
    La davallada de les esquerres en general es deguda a que han fet una política d’esquerres basada en el endeutament,i per tant corresponent a un pais més ric que no pas el nostre. Aixó ho acabem pagant el poble i aixi ens va!! L’alternancia es un fet que no es casual ni correpont a la llei del pendol, l’altenancia es dona quan el que està al poder ho fa malament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s