Reforma de les caixes i actituds contemplatives

El sistema financer català està vivint un procés de profunda transformació. El nostre sempre ha estat un país amb un sector financer poc musculat en comparació amb el pes de la indústria i els serveis. Catalunya no té un gran banc ple d’història que expliqui la nostra industrialització (les experiències més notòries del Banc de Barcelona, el Banc de Catalunya i la Banca Catalana van tenir un trist final), i ha estat amb altres instruments com s’ha finançat el nostre desenvolupament econòmic (una excepció, sobretot més recent, és la del Banc de Sabadell). Les caixes d’estalvi, que tenen el seu origen en els monts de pietat i les mutualitats de previsió social, han tingut un paper fonamental en la canalització de l’estalvi de les classes populars i mitjanes, en el crèdit a petites i mitjanes empreses, en l’evolució de l’estat del benestar a partir de l’obra social i, més recentment, en la dinamització de sectors industrials clau.

La crisi ha afectat al conjunt del sistema financer català, i ens trobem a la proposta d’una nova regulació motivada per la situació de dificultat d’algunes caixes que havien recolzat la seva expansió en els darrers anys en el boom immobiliari, la restricció del crèdit del mercat interbancari i també per la necessitat del govern de l’Estat de col•locar el seu deute als mercats internacionals de capital a un cost més barat.

El Fons Ordenat de Reestructuració Bancària (FROB) i l’avanç en l’aplicació de les noves normes de risc financer de l’acord anomenat Basilea III (basats en el pacte de reguladors independents i bancs centrals de 27 països, adoptat per la normativa de la UE i dels estats membres) són els instruments que avui utilitza l’estat per liquidar el sistema de caixes d’estalvi per convertir-los en banc. El canvi en la seva naturalesa jurídica comportarà la divisió del seu capital en accions amb propietaris, al contrari que les caixes, que són fundacions titulars d’empreses de banca, i per tant, no tenen propietaris però sí una assemblea general i un consell d’administració (amb representació dels impositors, treballadors, entitats fundadores i administracions territorials). Els canvis, a més, poden posar en risc l’obra social (ja que avui els beneficis de les caixes es destinen a reserves i obra social, mentre que els dels bancs a reserves i dividends pels accionistes), i el control català d’aquestes entitats, ja que els nous bancs poden ser adquirits per bancs espanyols, europeus o fons d’inversió asiàtics.

El que sorprèn és l’actitud contemplativa del govern de la Generalitat, que ha manifestat estar d’acord amb la reforma i no sabem si intervindrà, malgrat que té marge per fer-ho. Per aquesta raó hem presentat una bateria de propostes al Parlament per què l’executiu català s’aixequi de la cadira i deixi de veure-les passar. Per una banda, hem demanat la compareixença del conseller Mas-Colell perquè doni compte del què s’ha fet (perquè esperem que s’hagi fet alguna gestió), li preguntem sobre les actuacions que s’han fet i les que s’haurien de preveure, i presentem una proposta de resolució per tal que serveixi de base per un full de ruta per abordar aquesta qüestió des de les institucions catalanes.

Un pensament sobre “Reforma de les caixes i actituds contemplatives

  1. Al marge del que pugui dir la UE en aquest assumpte tinc la sensació que aquest canvi normatiu amb el que primerament han forçat a les caixes a unir-se per formar entitats més grans i aquest últim canvi – per ara – que força la seva conversió en bancs és un pas previ a la seva nacionalització o el desmantellament de tot el sistema de caixes o obrir el pas perquè aquestes siguin absorvides pels bancs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s