Catalunya al punt de mira

Massa sovint, els règims o governs qüestionats per la seva població o per grups de poder determinat busquen un enemic comú per legitimar la seva actuació i reprendre complicitat amb els governats. En un moment de crisi econòmica en què el govern Zapatero ha passat d’una política mercadotècnica a haver d’aplicar les ordres del directori europeu per poder col·locar el deute públic, no ha calgut gaire esforç perquè l’esquerra i la dreta espanyola troben un enemic comú, responsable de tots els mals, a qui es pot carregar la responsabilitat de la dificultat en la sortida de la crisi. Aquest no és el sistema financer responsable de l’especulació immobiliària, ni els grups d’interès econòmic i corporatiu que limiten la capacitat emprenedora (dominants en el sector energètic i financer), ni tampoc els monopolis en sectors regulars. L’enemic comú és la voluntat dels catalans d’autogovernar-se.

Per calmar els mercats internacionals, l’aliança entre Zapatero i el Banc d’Espanya, amb l’autoria intel·lectual dels think tanks de la dreta política i mediàtica, ha posat rumb contra la capacitat de despesa de les administracions autonòmiques, en especial la Generalitat de Catalunya. En un sistema de govern multinivell en el que l’estat central gestiona les polítiques de defensa, foment, seguretat social i relacions internacionals i la major part de la regulació econòmica, tot conservant la major capacitat de despesa, aquest acumula un dèficit per a l’any 2009 (l’última liquidació practicada pel Ministeri d’Economia i Hisenda, tal i com publica el diari Ara) de 99.785 milions d’euros, mentre que les administracions autonòmiques, responsables de polítiques de despesa com l’educació, la sanitat i els serveis socials, tenen un dèficit conjunt per al 2009 de 21.164 milions d’euros.  Aquesta relació de 5 a 1 es consolida a l’alça si mirem el total de deute públic que s’ha de tornar, i no només el dèficit d’un determinat exercici. Per tant, per cada euro que deuen les comunitats autònomes, el govern espanyol el deu cinc.

Darrera de l’expressada voluntat de contenció i disciplina fiscal s’amaga, sense cap mena de dubte, la voluntat recentralitzadora de l’estat espanyol. Aquesta idea, que s’havia anat propagant en els darrers anys a partir de l’esgotament del desenvolupament autonòmic a fins de la dècada passada i intensificat després del procés de reforma estatutària iniciat a Catalunya, ha trobat en la crisi econòmica i les seves conseqüències sobre les finances públiques l’excusa per poder ser realitzada. El PSOE, amb una pressió molt forta per col·locar el deute de l’estat i evitar el rescat per part dels organismes europeus, ha adoptat l’agenda política del Partit Popular, que li brindarà les aliances necessàries en l’elit econòmica i mediàtica i el discurs polític per aplanar aquest camí.

Davant d’aquesta situació, poques alternatives té el conjunt del catalanisme. Tenint en compte que l’actual marc normatiu ofereix moltes possibilitats al govern espanyol per tal de limitar i bloquejar l’autonomia financera de la Generalitat, una política coherent i realista seria aturar el cop a curt termini, però essent conscients que la sostenibilitat de la situació actual no és perdurable en el temps, i que cal assolir un nou escenari a mig termini. Això significa que després d’una retallada jurídica amb la sentència del TC, arriba la retallada financera, amb el què es baixa la persiana del model d’autogovern dels darrers anys.

Quin ha de ser aquest nou escenari a mig termini? Catalunya és una nació amb voluntat de decidir el seu futur, que té una economia viable i un sector públic que, sense la sagnia de l’espoli fiscal, podria sostenir l’estat del benestar i millorar-lo sensiblement. Avui el catalanisme àmpliament comparteix dos conceptes: que Catalunya és una nació i que tenim el dret a decidir el nostre futur. Doncs és el moment d’assumir entre tots plegats l’objectiu de l’estat propi, i traçar un full de ruta compartit per arribar-hi. Hem de triar on volem estar: en un  estat català independent, viable i pròsper;  o en un estat espanyol intervingut, ineficient i en regressió democràtica.

Un pensament sobre “Catalunya al punt de mira

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s