La reforma del mercat hipotecari, una necessitat social i econòmica

L’arribada de la crisi econòmica ha posat de manifest les mancances del model de creixement que s’ha desenvolupat a l’estat espanyol des de mitjans dels anys noranta. Com si fos una marea en retirada, la fi de la bombolla immobiliària ha deixat veure els residus que quedaven amagats: un model productiu basat en l’especulació i els baixos costos, l’escassa intensitat tecnològica dels nostres sectors econòmics, i sobretot, un mercat financer que pateix la ressaca d’una gran bacanal especulativa centrada, sobretot, en el sector immobiliari.

Durant la fase expansiva de l’actual cicle econòmic (del 1996 al 2007), les conseqüències d’aquest model ja es manifestaven amb claredat: un increment continuat dels preus de l’habitatge i el sòl, la consolidació de la precarietat laboral basada en la temporalitat i la canalització de la inversió cap a l’especulació en detriment de la indústria i el capital humà, generant un efecte crowding out responsable de bona part de la baixa intensitat tecnològica dels nostres sectors productius.

Malgrat que els apologetes del lliure mercat (liberals sobre els consumidors, però corporatius amb determinats grups d’interès) ens intenten vendre que l’economia té unes normes prefixades, on el factor institucional (marc normatiu i institucional, costums) no té rellevància, el cert és que el model de creixement econòmic espanyol es basava en un marc normatiu que va permetre el que passés el què va passar. Per una banda, una legislació urbanística (fonamentalment, la llei del sòl del PP, derogada en bona part però massa tard l’any 2007) que va afavorir la canalització de l’estalvi i l’especulació cap al sector immobiliari (amb la conseqüència d’un augment de la construcció d’habitatges per sobre de la demanda real d’allotjament, però alimentada per l’expectativa d’un augment sostingut de preus); i per l’altra, una normativa hipotecària (determinant, ja que l’accés a l’habitatge a l’estat espanyol es fa en més d’un 80% per mitjà de la compra i no del lloguer) que incentivava, en basar-se en la garantia personal (tot el patrimoni del deutor) i no en la garantia real (el valor de l’habitatge hipotecat), una lleugeresa en la valoració dels actius immobilaris sobre els que es constituïa la garantia hipotecària. Juntament amb això, el manteniment d’uns tipus d’interès baixos, van facilitar la constitució de centenars de milers d’hipoteques amb terminis al voltant de 40 anys i amb quotes que superaven de manera molt clara el 30% dels ingressos familiars.

Amb l’arribada de la crisi, les execucions hipotecàries han augmentat considerablement. Des del 2007 (any en què esclata la crisi de les hipoteques subprime als EUA) al primer trimestre de l’any passat, les execucions hipotecàries s’han multiplicat per cinc a Catalunya. L’actual normativa de l’execució hipotecària, juntament amb l’opacitat de molts d’aquests procediments, permet que les entitats de crèdit s’acabin quedan l’habitatge hipotecat pel 50% del seu valor de taxació darrera, i que la resta del deute segueixi viu, amb el conseqüent embargament de tots ingressos (fonamentalment els salaris fins al mínim inembargable per llei) per part de la persona hipotecada, que a més perd la llar familiari.

Les conseqüències d’unes execucions hipotecàries massives són molt negatives, tant des del punt de vista social com econòmic. Des de l’òptica del primer, es condemna a famílies senceres al pagament d’un deute impossible d’assumir al llarg de la seva vida (ja que aquest es va incrementant pels interessos), al qual cal sumar-hi la pèrdua de l’habitatge familiar i de l’estalvi acumulat, amb l’exclusió econòmica i social que això comporta, darrera la qual hi ha un increment de les necessitats a cobrir per les polítiques socials. Des de l’òptica econòmica, es redueix la capacitat de contribuir a la demanda agregada de sectors de la població que redueixen el seu consum al mínim per sobreviure, i també es condiciona llur possibilitat de participar en el procés productiu aportant valor afegit, ja que les dificultats per a la formació continuada i sobretot la capacitació dels fills de la unitat familiar embargada creixen en una situació d’exclusió com la que estem parlant. A més, cal sumar-hi el fet que, per evitar l’embargament del salari, la major part dels afectats es passen a l’economia submergida, amb les conseqüències sobre les finances públiques i el sistema de previsió social que això comporta.

Per aquestes raons, més que mai és necessària una reforma del mercat hipotecari, i Esquerra hi participem mitjançant una proposició de llei que volem que el Parlament presenti a la mesa de les Corts Generals, que són els competents en aquest àmbit. Una proposta oberta a les millores i a les aportacions que des de la societat organitzada i altres forces polítiques es puguin fer. Convençuts que la sortida de la crisi necessita de decisions que vagin més enllà de les retallades que afecten als sectors populars i a les classes mitjanes, estem decidits a parlar de la necessària reforma del sistema financer i de l’accés a l’habitatge. Perquè és una qüestió de justícia social i també de sostenibilitat econòmica.

*Il·lustra aquest article un vídeo d’unes peces de dominó que cauen una darrera l’altra. Una al·legoria del què ens està passant

2 pensaments sobre “La reforma del mercat hipotecari, una necessitat social i econòmica

  1. Lamento discrepar, amb tots els qui darrerament defensen que l’hipotecat es deslliuri del seu deute amb l’entrega de l’immoble. És cert que tenim un drama personal, i és certa bona part de la teva fonamentació, però, a) Els bancs no són els dolents de la pel•lícula, o almenys no són els únics, ningú ens ha obligat a endeutar-nos per assolir un nivell de consum, (per que l’habitatge, no només és un bé de primera necessitat, sinó que per a molts a esdevingut, un objecte de prestigi, una inversió o directament una especulació). b) Sense aquest accés al crèdit, aquest mercat (ni cap) s’hagués escalfat, i Espanya, no hagués assolit ni els nivells d’ocupació, ni benestar, ni despesa pública i privada que ha tingut. C) Seguint la lògica de exonerar de la responsabilitat creditícia amb el retorn de l’objecte hipotecat, i portant l’argument fins l’absurd, podríem tornar qualsevol objecte que financéssim i ens deslliuraríem del deute? i llavors qui vendria res mitjançant finançament? Aquí li torno el cotxe, la nevera, el forn…..etc i les administracions públiques quan usen del deute (al cap i a la fi, usen el finançament per a adquirir o construir immobilitzat) Faríen el mateix?, si una administració no pot pagar un deute que ha servit per fer un hospital o una escola, tornat l’edifici al banc ja estaria lliure de préstec? Em sembla que és un argument populista, el tema de la devolució, si que es podrien fer altres coses. Però des de sempre hi han hagut bombolles especulatives, us recomano un meravellós llibre John Kenneth Galbraith, que es diu “Breve història de la euforia financera”, i veureu que el tema del mercat immobiliari espanyol és un de tants casos d’abundància de diner barat, i expectatives basades en eufòria i no en coneixent o en valor intrínsec, sinó en futuribles. Potser ja va sent hora que tots assumim la nostra part de responsabilitat en les coses que ens passen, no podem estar canviant les regles del joc o queixant-nos a “papa” estat per tot…. ni nosaltres(els ciutadans) ni evidentment els grans conglomerats empresarials. Salut

  2. La teva proposta seria acceptable si és referida a futur, implicaria evidentment que aconseguir una hipoteca fos molt dificultós dons les Entitats financeres exigirien aportacions de fons propis considerables al peticionari. En resum, aconseguiries canviar el model de propietaris a llogaters. I no dic pas que fos un model dolent.
    Ara be, proposar modificar la llei amb efectes retroactius és demagogia pura, sols pots fer-ho des de la oposició i sempre que no aspiris mai a governar.
    Em remeto al meu blog i l’article publicat al respecte per no allargar-me. ERC fa temps ha deixat d’aspirar a govern i m’entristeix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s