No n’hi ha prou, senyor Mas

Hem clos aquest migdia la primera part del debat d’investidura de la novena legislatura. El candidat proposat a la presidència de la Generalitat per part de la presidenta del Parlament, Artur Mas, va exposar davant l’hemicicle el seu programa de govern amb l’objectiu d’aconseguir suports suficients per ser investit.

El discurs de Mas era un discurs estructurat i que contenia propostes interessants, però alhora pecava d’excessives ambigüitats i estava escorat cap a la dreta en matèria econòmica i social. Sobre les sortides a la crisi, coincidim amb Mas que cal fomentar l’emprenedoria (ara se’n diu ser business friendly), potenciar la recerca i dotar de relleu la formació professional. Però cal ser conscients que un desplegament de polítiques públiques en aquest àmbit no serà suficient sinó saltem els murs que en aquests moments limiten la capacitat emprenedora existent al nostre país: els oligopolis energètics, el paper depredador de la banca i l’ofegament per part de les grans distribuïdores comercials. Però també cal tenir clar que de la crisi només en sortirem de veritat, i no només en termes de xifres macroeconòmiques, si la recuperació d’un creixement econòmic sostingut va acompanyat d’una reducció de les desigualtats. La limitació de les polítiques socials, l’anunciada “moderació fiscal” (no sabem si només per als patrimonis o també per a les petites i mitjanes empreses), la concepció única de família, els possibles passos enrere en la protecció del petit i mitjà comerç, i la indefinició al voltant de molts aspectes de política econòmica i social ens allunyen de la proposta d’Artur Mas.

Artur Mas també va anunciar l’inici d’una “transició nacional” basada en el dret a decidir. Bona música però de nou massa ambigüitat. Amb una primera proposta de pacte fiscal que políticament trobarà moltes dificultats per ser acordada amb el PP o el PSOE a la Moncloa, i sense un horitzó definit ni un compromís de basar-la en una consulta participada pel poble de Catalunya, la proposta de Mas té el risc d’acabar en bones paraules i cap fet. Si Mas hi va seriosament, allà hi serem, però també li demanem que concreti, i que no rebutgi la independència perquè no hi ha una suposada majoria social, però que alhora renunciï a construir-la.

No n’hi ha prou, doncs, i el què hi ha és massa ambigu i carrega a la dreta. Avui votarem en contra, i cal que el candidat es segueix movent si vol aconseguir un suport ampli. Però per fer-ho cal allunyar-se de posicions de dreta, concretar i ser ambiciós en dret a decidir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s