El futur d’Esquerra

Passats ja uns dies de la jornada electoral, és l’hora de fer –de manera reposada, per fi- una valoració dels resultats i dels camins que s’han d’emprendre per continuar el projecte de llibertat nacional i justícia social que Esquerra defensa per al conjunt dels Països Catalans.

Els resultats han estat dolents. L’esforç continuat i tenaç de desenes de responsables polítics al Parlament i al govern de la Generalitat i dels milers de militants al llarg d’aquests anys ha tingut èxits i fracassos. L’èxit més important és la normalització social de l’independentisme, com a aposta possible i demandada per una part important de la població, i la certificació de la fi de l’autonomisme com a projecte de futur per al nostre país. El fracàs més important és el fet que, de manera paradoxal, aquest increment del suport social no s’ha traduït en un augment de la representació política d’aquests anhels, sinó que ha minvat i considerablement.

És evident que no tot s’ha fet bé. L’aposta per reeditar un govern d’esquerres que no era compartida per una part important de l’electorat d’Esquerra, i la manca d’un relat conjunt dels tres partits ambiciós en clau nacional i eficaç contra la crisi econòmica han pesat més que els èxits obtinguts en moltes polítiques sectorials. La divisió interna d’Esquerra, que va arribar al seu punt àlgid al XXV Congrés Nacional, ha creat una ombra que ha planat fins avui, i que ha visualitzat el partit com a poc capaç de dirigir el país a causa de no saber-se dirigir a un mateix. Hi ha hagut esforços per part dels actuals membres d’Esquerra per a canviar aquesta situació, però no han estat sufucients.

Malgrat tot, segueix existint una demanda i segueix essent necessària una força política que cobreixi l’esquerra catalana i que treballi per l’estat propi. És en aquest espai on Esquerra hi té el futur. Un projecte polític que treballi per situar la justícia social, el progrés econòmic i la cultura en la quotidianetat, i que ho faci amb passos decidits a construir una majoria social per la independència. Això és el que som, però el repte és ser més eficaços i més creïbles. Aquesta eficàcia i credibilitat, que només s’aconsegueix a base de treballar en la bona direcció i necessita temps, cal començar a construir-la ja.

El primer repte són les eleccions municipals, on hem de potenciar el nostre projecte polític arrelat a la quotidianetat per aconseguir arribar als objectius d’independència i justícia social. Hem d’obrir el projecte polític a tots els sobiranistes d’esquerres, però sobretot en aquells espais arrelats en la realitat concreta dels nostres pobles i ciutats. Aquest és un punt important: una obertura que no vagi dirigida a sectors que exerceixen lideratge i representació social que combinin quotidianetat i ideologia serà fruit de nous errors en el futur. Fer-ho no és fàcil, però cal anar en aquesta direcció.

El segon repte immediat és desplegar una activitat política al Parlament de Catalunya amb vocació de liderar les propostes d’esquerres i sobiranistes a la Cambra. Quotidianetat i ideal. Propostes concretes i eficaces per fer avançar al país cap a la llibertat i la justícia. Ser l’altaveu dels sectors dinàmics de la societat catalana, defensors dels sectors productius i abanerats dels drets i les responsabilitat dels ciutadans.

El consell nacional del dissabte 18 de desembre ha estat un pas més en aquesta direcció. L’anunci de Joan Puigcercós de no presentar-se a la presidència del partit al proper Congrés és un compromís per millorar la gestió interna, i per fer els canvis –sempre sensibles i complexos de persones, idees i organització de manera ordenada després de les eleccions municipals.

Ara cla que tots ens centrem en aquells àmbits on podem treballar millor per al projecte conjunt. Fa setmanes vaig demanar a Joan Puigcercós i Joan Ridao que em rellevessin de les meves responsabilitats a l’Executiva Nacional per tal de centrar la meva disponibilitat en la meva tasca com a diputat al Parlament i com a candidat a l’alcaldia de Pineda de Mar. Una idea que ja tenia abans de les eleccions però que el fet de tenir un grup parlamentari més reduït i el repte d’unes eleccions municipals on l’esquerra nacional ha de situar-se al lloc que li corrrespon m’ha fet decidir fermament. Com diria Espriu al poema XXIV de la “Pell de Brau”, ara és el moment d’apartat la son, l’or i el nom, la inflor buida dels mots i treballar per continuar essent els més humils dels servidors.

5 pensaments sobre “El futur d’Esquerra

  1. Si en el ultim congres que es ba guanyar per una minima majoria i no es bes demostrat tanta prepotencia per els guanyadors, segur que hara esteriam amb un altra situacio.
    Al expulsar an Carot de perticipa amb la campanya electoral tambe ba marca unas males maneres
    Ferça les victimas si no amb voteo be el PP no ha serbit de res

    P.D. Demano disculpes per el meo mal catala , pero espero que si sa m’entes. Gracies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s