“Devolution” o “involution”: la independència de Catalunya a Westminster

El passat dijous vaig tenir l’oportunitat, juntament amb l’Anna Simó, de reunir-nos amb Hywel Williams, el diputat gal·lès del Plaid Cymru que va impulsar la moció de suport a Catalunya, al dret a decidir i a rebutjar la sentència del TC des del parlament britànic a Westminster. Hywel és diputat de la Cambra dels Comuns per un districte de Gal·les, Caernarfon, i ha aconseguit que diputats laboristes, socialdemòcrates i verds es sumin a la declaració de suport a Catalunya que ja compta amb les signatures dels diputats del Plaid Cymru i de l’Scottish National Party.

La profunda convicció democràtica és el que ha portat a diputats de partits diversos a donar suport a aquesta moció. I és precisament els amplis poders i el partidisme polític que té el Tribunal Constitucional el que més ha sorprès als membres de la Cambra dels Comuns. Evidentment, a molts estats hi ha instàncies de control de constitucionalitat o principis bàsics, però cap arriba al partidisme i vocació inquisitorial del TC, alimentat per un consens polític que s’ha construït a Espanya sobre la necessitat d’impulsar una involució i tancar l’estat de les autonomies tot reduint l’autonomia catalana a una administració provincial.

En els propers anys Catalunya haurà de passar d’una actuació política com a govern regional dins d’Espanya a la d’un estat emergent en el si de la Unió Europea. En els darrers anys hem posat les bases per permetre aquest salt (legislació en matèria lingüística, obertura econòmica, polítiques de cohesió social, política exterior pròpia, legislació pel dret a decidir, etc.), i necessitarem comptar amb altaveus al món que ens ajudin a crear les condicions per al reconeixement internacional del futur estat català. Per aquesta raó, vam acordar amb els diputats de la Cambra dels Comuns l’impuls d’iniciatives de suport al referèndum que planteja Esquerra per a la propera legislatura, una proposta que qualsevol que es digui demòcrata no hauria d’oposar-s’hi.

A Escòcia i Gal·les es va iniciar, amb els referèndums de 1997, un procés de devolution que va significar la creació del Parlament d’Escòcia i l’Assemblea Nacional de Gal·les. Contràriament, en aquells mateixos anys a Espanya es gestava, sota el primer govern del PP, la base ideològica sobre la qual s’ha construït el discurs de la involution autonòmica. El 28 de novembre arribarem al cap del camí: si el PP és decisiu, ens sotmetem a la involució; si ho és Esquerra, referèndum sobre la independència.

3 pensaments sobre ““Devolution” o “involution”: la independència de Catalunya a Westminster

  1. La veritat, noi, és que trobo que comparar l´autogovern català amb les limitadíssimes competències que té Gal·les i Escòcia fa somriure. I encara vas amb el lloc comú aquest que la Generalitat queda ara mateix reduïda a una administració provincial…

    T´aconsello, doncs, que la propera vegada que vagis a UK, a banda de reunir-te amb qui et vingui en gana, et compris un llibre/manual on s´expliqui en què consisteix l´autogovern escocès i el gal·lès, i les seues competències a data de hui educatives, econòmiques, cuturals, de seguretat pública, sanitàries… I després ho comparis amb Catalunya. Potser canvies d´opinió.

    Prego, doncs, una mica més de rigor en les teves intervencions.

    De res.

    Esteve

  2. Esteve, gràcies pel teu comentari, tot i que no el comparteixo. Em sembla que has llegit amb un excés de zel el meu escrit. En cap cas dic que l’autogovern de Gal·les o Escòcia sigui millor que el de Catalunya, simplement he constatat que mentre que allà encara estan en procés de devolution (el mateix Gordon Brown volia augmentar les competències del parlament escocès per frenar el suport a la independència, no sé si es mantindrà per part de Cameron), a Espanya s’ha tancat el model autonòmic i es persegueix una harmonització a la baixa entre les diferents autonomies.

    La sentència del TC sobre l’estatut limita la capacitat d’actuació de la Generalitat i del Parlament, i consagra la possibilitat d’intervenció de l’Estat i l’ús de les lleis de bases com a eina per envaïr competències.

    El que sí és diferent és la mentalitat democràtica. Una sentència com la TC sobre un Estatut aprovat en referèndum seria impossible a Gran Bretanya, i no només perquè hi ha un sistema constitucional diferent -de fet, no hi ha constitució formal, però sí una tradició constitucional-, sinó perquè s’entén que una decisió democràtica presa en referèndum no es pot canviar en un tribunal.

    Gràcies per recomanar-me rigor, intento treballar-hi sempre. El mateix rigor que es pot aplicar als comentaris, evitant fer veure que el meu article diu coses que no diu. Gràcies de nou pel comentari.

  3. Gràcies per la teva resposta i reconec que potser m´he excedit una mica a l´hora d´espressar el que penso…

    però no em convences massa. La creença que en cas que qualsevol norma gal·lesa o escocesa seria respectada en la seva integritat pel govern britànic no deixa d´ésser un pensament molt difós, pero res més (no cal dir que no és la primera vegada que la sento). ¿De debó penses que si una norma escocesa (o una mena d´estatut d´autonomia) establís que tot el petroli de la Mar del Nord hauria de passar a Escòcia, quan el ordenament jurídic britànic no ho permet (cas actual), la dita norma seria aplicada? Trobo que pensar això és pecar d´una ingenuïtat màxima.

    I no cal oblidar que la immensa majoria de gal·lesos (d´escocesos, ja no tant; és evident) estan en contra de processos d´independència.

    De totes maneres, tot fent un salt en una matèria força relacionada, tracta de buscar la versió en escocès del Partit Nacionalista Escocès, formació al govern partidària de la independència, com ben saps. Quan la trobes, m´ho fas saber, perquè jo només hi veig la versió anglesa. Això per als qui pensen (ja veig que tu no) que allí estan molt millor que ací: algú s´imagina la web d´ERC en castellà només?

    Una salutació cordial.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s