Una aturada necessària

La convocatòria de vaga general realitzada per les organitzacions sindicals per demà mereix del màxim suport i implicació de la ciutadania, perquè és una mobilització davant les mesures en política econòmica del govern Zapatero,  una oportuntitat de redirigir els aspectes de la reforma laboral més lesius per als assalariats i la possibilitat de condicionar la reforma de les pensions que vol presentar el govern espanyol abans d’acabar l’any.

La reforma laboral aprovada al Congrés de Diputats pel PSOE amb l’abstenció de CiU està més pensada en clau de sortida del mercat de treball (assumpció per part de l’estat d’una part de l’acomiadament, reducció de la indemnització, flexibilització de l’acomiadament per causes objectives sense haver de declarar pèrdues, etc.) que no des de l’òptica de l’entrada en aquest mercat. Té poca lògica que es justifiqui com una mesura per estendre el contracte indefinit quan el que fa és igualar aquest a la baixa amb el contracte temporal i quan les novetats són en l’acomiadament i no en l’entrada al mercat de treball. Propostes alternatives n’hi ha i força: afavorir la flexibilitat interna a les empreses (ajustant horaris a la producció com s’ha fet a Alemanya i Àustria, evitant els acomiadaments), reduir la temporalitat penalitzant-la, apostar per la formació professional i l’autoempresa (i si és cooperativa, millor), promoure la recerca i la innovació (i no reduint les partides com es va fer l’any passat i es torna a fer en els pressupostos de l’Estat per al 2011) i la lluita contra el frau.

Però més enllà d’aquesta reforma, l’aturada serà també per protestar contra una política econòmica erràtica que ha acabat escorant-se a la dreta, havent de satisfer les exigències dels poders financers internacionals pel mal cap d’algunes polítiques i la no previsió de l’explosió de la bombolla immobiliària. I sobretot, l’èxit de la vaga ha de servir per modificar les pretensions de la reforma de les pensions que es vol presentar a finals d’any, i que serà la tercera mesura regressiva (juntament amb la reforma fiscal i la laboral) que s’aplicarà el 2010.

I finalment, aquesta també ha de ser una vaga en clau catalana. Avui el nostre país no pot encara la crisi perquè no té prou sobirania, i veiem com països de l’entorn amb la nostra capacitat productiva aconsegueixen recuperar ocupació i creixement econòmic, mentre que la dependència respecte a Espanya posa en perill la nostra base industrial i econòmica. També per això, cal fer vaga.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s