Nous mitjans per una nova política

L’acceleració de la globalització en els darrers anys està caracteritzada, en bona part, per les noves tecnologies de la informació i la comunicació. La facilitat amb què la informació circula d’una punta a l’altra del món és l’element que marca un abans i un després en la nostra societat. Des de les guerres televisades fins a la informació al minut sobre uns acords polítics, la immediatesa amb què vivim els esdeveniments públics canvia la nostra manera de veure el món i de participar-hi.

La comunicació 2.0 està transformant la política de forma molt més profunda que qualsevol altre àmbit de la societat. Avui no podem concebre l’acció política d’una organització sense una pàgina pròpia a internet o l’activitat d’un representant institucional sense un bloc d’opinió o un perfil propi a les xarxes socials. L’objectiu dels gabinets de comunicació política és ser els primers en generar continguts i idees sobre una qüestió emergent en l’agenda política per tal de delimitar el marc de pensament en el que aquest debat es durà a terme. Immediatesa, transparència i simplificació de la informació es constitueixen com un cercle virtuós de l’acció política.

A principis de segle XX es va produir l’eclosió dels mitjans de comunicació de masses —mercès també a les revolucions del transport, el telègraf i el telèfon, i l’extensió de l’alfabetització en els països industrialitzats— que va permetre la difusió d’idees entre grans capes de població. Sense cap mena de dubte, la revolució en la comunicació, amb mitjans propis de cada partit però també amb multitud de publicacions que naixien i morien, va permetre l’extensió i afermament de les idees que van marcar el segle passat, jugant un paper fonamental en la configuració de l’actual model democràtic. De la mateixa manera, les noves tecnologies de la informació i la comunicació ja estan configurant un nou sistema polític, que també haurà de superar riscos com l’excés d’informació, la simplicitat argumental i la immediatesa que impedeixen la necessària visió a llarg termini que ha de tenir tot projecte polític.

L’esquerra nacional va aconseguir ser hegemònica fa prop de vuitanta anys gràcies al paper dels ateneus, diaris, revistes, periodistes, intel·lectuals i polítics que van excel·lir en l’ús dels aleshores nous mitjans de comunicació de masses. El repte actual és tenir la visió global necessària per aconseguir tornar a fer de les idees de l’esquerra nacional el pensament hegemònic de la nació catalana.

(article publicat a EINES per a l’Esquerra Nacional núm. 12 pdf)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s