Pineda Decideix, Catalunya Decideix

Aquest diumenge Pineda de Mar, com dos-cents pobles més de Catalunya, celebrarà el referèndum sobre la independència, organitzat per la comissió ciutadana Pineda Decideix. Des del seu naixement, he tingut l’oportunitat de treballar colze a colze amb molts ciutadans de Pineda, de distinta ideologia i d’experiències polítiques molt diverses, per tal de fer realitat la consulta sobre la independència de Catalunya el proper 25 d’abril.

Les consultes sobre la independència de Catalunya han ajudat a canalitzar el compromís nacional de desenes de milers de catalans que, desitjosos de treballar per la independència a través d’un procés radicalment democràtic, consideren que aquest treball s’ha de fer més enllà de les organitzacions polítiques. Hem d’estar satisfets, doncs, que avui puguem comptar amb un moviment cívic ampli que estigui al costat de les organitzacions polítiques en el camí cap a la independència. Segurament, el moviment de les consultes és allò que ja uns anys -quan l’independentisme encara havia d’entrar al a maduresa i la normalització política- en dèiem el moviment d’alliberament nacional que necessitàvem construir.

Les consultes sobre la independència de Catalunya, a Pineda i arreu de la nació catalana, han contribuït, segons el meu punt de vista, a tres canvis importants. El primer és la normalització de la independència com a objectiu polític al costat d’altres propostes relatives a l’autogovern. Si en la primera dècada del segle XXI es va produir la normalització política de l’independentisme (amb l’entrada d’Esquerra a les principals institucions, el creixement de la seva presència pública i la identificació amb l’independentisme de determinats sectors), a la segona s’ha normalitzat la independència. El segon canvi és la consolidació del dret a decidir en l’agenda política, ja que les consultes ja han tingut efectes sobre la dinàmica política, en obligar els agents polítics a posicionar-se i també les institucions (entre elles, el Parlament de Catalunya, que ha donat suport al 25 d’abril i ha legislat pel dret a decidir), i contribueixen a situar la propera legislatura com a de l’exercici del dret a decidir (sobretot tenint en compte el fracàs de la via estatutària, com ha recordat el Tribunal Constitucional amb el seu darrer espectacle). El tercer canvi és la internacionalització de la causa de la llibertat de Catalunya, amb una repercussió internacional que va molt més enllà de la que va tenir la reforma de l’Estatut, ja que per a la política internacional una reforma de la llei bàsica regional (com un canvi en la constitució d’un lander alemany o de la llei bàsica de Flandes o l’Estatut de Sardenya) és un assumpte intern, però la creació d’un nou estat (que és el que es pregunta en aquestes consultes) ja un assumpte sobre el qual cal estar-hi atent.

Però no només en termes estratègics són importants les consultes locals, ja que també són la millor resposta als camins en cercle que l’autonomisme ens proposa per seguir donant voltes al voltant d’un suposat encaix amb Espanya que només es proposa des de Catalunya. Obrim doncs, la nova via cap a la independència nacional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s