“Garzonada” contra Garzón

El jutge Baltasar Garzón s’ha destacat, des del tribunal d’excepció que és l’Audiencia Nacional, per polèmiques actuacions judicials, que sempre han comptat amb un vernís teatral i focs d’artifici. Al costat d’actuacions contra la corrupció i les dictadures com el cas Pretòria, el cas Gürtel i la persecució d’Augusto Pinochet, Garzón és un dels pares de l’extensió del tipus delictiu pertinença a banda armada a organitzacions polítiques i persones individuals que, malgrat no tenir cap paper en la comissió d’actes terroristes, només comparteixen objectius polítics o ideologia amb una organització armada. Una doctrina que Grande Marlaska ha portat fins a l’extrem en el cas Egunkaria. Massa sovint, també, ha protagonitzat instruccions judicials que s’han fet públiques amb la detenció de desenes de persones, la majoria de les quals quedaven en llibertat sense càrrecs al cap de poques setmanes.

És cert que cal valorar de Garzón la valentia d’enfrontar-se a l’extrema dreta espanyola investigant els crims del franquisme, obrint diligències per poder trobar i exhumar cadàvers de persones assassinades pel franquisme. Grups d’extrema dreta com l’autodenominat “sindicat” Manos Limpias, que han actuat sovint com a acusació particular en causes instruïdes per Garzón, ara fan seure al magistrat a la banqueta com a acusat d’un delicte de prevaricació.

El progressisme espanyol, aquell que decreta la justícia des de la càtedra, que porta El País sota el braç i que calla davant els atacs feixistes als Països Catalans, han organitzat un grau sarau per defensar el jutge de l’extrema dreta espanyola, i pretenen que ens apuntem al sarau. Ho sento, però no m’hi trobaran, perquè va ser Garzón qui va orquestrar una operació judicial i policial que ha acabat gravada a la memòria amb el seu nom on es va detenir desenes d’independentistes, molts dels quals van ser torturats i maltractats. L’any 1992, Garzón va convertir l’any olímpic en una etapa d’horror per a desenes de persones i les seves famílies i amics, i davant les denúncies de tortures que van formular en les seves declaracions els independentistes detinguts, es va negar a investigar-les. Una negativa que ha estat condemnada pel Tribunal d’Estrasburg [sentència en format word], que considera que Garzón hauria d’haver investigat les denúncies de tortures. Vicent Partal deia fa uns dies que no defensaria Garzón. Ja en som dos.

Un pensament sobre ““Garzonada” contra Garzón

  1. Ho puc entendre perfectament, però no val la pena si pensem que si el suspenen, no hi haurà jutge que es torni a ficar a investigar el terror franquista? Hem de deixar-ho córrer, doncs? No és pitjor que els Fraga, Martín Villa, et al. més els que hi pugui haver darrera de la Triple A, BVE i Cristo Rey, tots s’escapoleixin. I finalment, no som millors que aquest pseudodemòcrates progressistes que callen quan van mal dades? No ho sé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s