Les consultes al Parlament, malgrat tot

Camàlics de la història, diu en Tardà de la gent d’Esquerra. És ben cert, i n’hem tingut una bona mostra: la junta de portaveus del Parlament, que decideix l’ordre del dia dels plens, ha vetat la proposta de debatre al Ple del 25 de febrer la Proposta de resolució sobre el dret a l’autodeterminació i el reconeixement de les consultes populars sobre la independència (PDF). La pinça CiU-PSC ha servit, una vegada més, per mantenir l’immobilisme de l’autonomisme, avui ja en franca retirada al carrer però encara majoritari al Parlament.

La proposta de resolució que presentem és la resposta en positiu que des d’Esquerra creiem que el Parlament ha de donar als centenars de milers de persones que van participar les consultes del 13 de desembre passat. Recordo que en aquella ocasió, quan participava en diferents actes per fomentar la participació o el mateix dia de les votacions en visitar les poblacions del Maresme que van portar a terme el referèndum, una de les peticions que feien els votants era que aquesta qüestió es debatés al Parlament.

Crèiem i seguim creient que el que pertocava, després de la mobilització ciutadana de més de 200.000 persones, era que el Ple del Parlament debatés la nostra proposta de resolució però també les posicions i opcions de les altres forces. CiU i PSC, amb l’aplaudiment del PP, Ciutadans i l’actitud còmplice d’ICV, han vetat que el debat es fes en ple i passarà a fer-se en comissió, al costat d’una vintena més de propostes de resolució d’una importància substancialment diferent. Dels partits que no van donar suport a les consultes no me n’esperava una altra cosa, però de CiU, que va desembarcar el dia dels referèndums als col·legis electorals, n’esperava la petita complicitat per donar una resposta conjunta, sense mirar enrera ni llegir-nos els greuges d’uns contra els altres, i posar les consultes al lloc del debat parlamentari que es mereixen.

Malgrat tot, ho debatrem en comissió amb la mateixa força i convenciment com si ho féssim al ple del Parlament. Com ho farem en aprovar la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum, també amb inexplicables oposicions, i a la propera legislatura, situant l’exercici del dret a decidir com l’agenda per la formulació de nous governs. Una bona participació a les consultes del 28-F i 25-A ha de servir per forçar els qui es tapen els ulls davant el procés que vivim a acceptar que allò que toca és donar la veu al poble per decidir si vol seguir formant part d’Espanya o ser una nació lliure com la resta de pobles del món.

7 pensaments sobre “Les consultes al Parlament, malgrat tot

  1. Els nostres diputats volen fer les coses segons la legalitat vigent, el problema és que la legalitat vigent a Espanya no reconeix el dret a l’autodeterminació de cap poble, encara menys de Catalunya. S’encaparren a voler fer les coses per les bones, segons les regles, quan és evident que jugant segons les normes que ens imposa Espanya mai aconseguirem res, fins i tot quan juguem segons les normes i aconseguim un avenç ens trobem que ens canvien les normes del joc o que hi ha qui fa trampes. L’exemple seria tota la tramitació de l’Estatut de Catalunya, l’hem aprovat segons marquen les seves normes i el PP ens ha fet un tripijoc recorrent al TC.

  2. És evident que la llei queda desactivada i és del tot inútil a partir del moment que cal demanar permís a l’amo. No calia entestar-se tant a fer una llei de “referèndums” tal com cal, si com cal ho diu Espanya. Flexibilitat, dribling, intel·ligència… si no es vol anar a la confrontació directa, aquests són recursos ben vàlids. Sincerament, no entenc perquè no s’accepta, paral·lelament als referèndums oficials, establir la possibilitat de consultes oficioses amb el suport del Parlament, que políticament podrien ser molt potents! Noi, crec que aquí, com en moltes altres coses ens equivoquem del tot, i jo hi veig, evidentment, el veto del PSOE català al darrere… Si no, és que no ho entenc!

  3. Francesc i Jaume, gràcies pels vostres comentaris.

    Jaume, avui per avui la legalitat vigent és la marca bona part de l’acció del Parlament. Per superar-la hem de ser prou diputats disposats a fer-ho. Els 21 d’ERC hi estem disposats, però em sembla que al darrera no hi ha ningú més. En aquest context, el què cal és aprofitar les escletxes del sistema, que n’hi ha!

    Francesc, aquesta llei serà molt útil. Em sembla que no has llegit l’article abans de fer el comentari, però, ja que aquest parla de la proposta de resolució sobre les consultes i no de la llei de consultes populars. Donar suport a consultes oficioses és el que hem intentat des del Parlament amb aquesta proposta de resolució, jo crec que regular-les en una llei provocaria límits excessius: ara es poden fer de manera molt més lliure. Regular-les seria fer un frau a una de les bases del moviment de consultes, que és l’autoorganització de la societat civil. El que toca des del Parlament és donar-los suport polític (per això proposem aquesta resolució, en la que estem sols de moment), i desenvolupar paral·lelament un sistema de referèndums oficial (amb els límits actuals), mentre no hi hagi una majoria disposada a crear una nova legalitat fora de la constitució espanyola (de moment, només som els 21 diputats d’ERC els que estem dipsoats a fer-ho). Mentrestant, no podem renunciar a fer tot el que puguem. I compte, aquesta llei servirà per fer avançar la democràcia, i si Espanya es nega tindrem una contraposició entre Espanya i democràcia, és una manera de fer la “confrontació directa” que dius amb només 21 diputats.

    p.d.: per cert, la proposta de Ciu de fer consultes que tenen el valor d’una enquesta (si et referies a això) no deixa fer les consultes per la independència (ho limita a les competències municipals).

  4. Ok, no dubto que els únics independentistes coherents som els d’Esquerra, i lògicament em sembla molt bé que des del Parlament donem suport a les consulotes autoorganitzades als pobles i viles. Correcte. De totes maneres, jo em referia, efectivament, a la proposta de CiU de poder organitzar “consultes” o “referèndums” lights, digues-li enquesta, si vols, ja que, si no podem fer un referèndum per la independència tal com déu mana, això, amb el grau (limitat) d’oficialitat que tindria, seria políticament molt potent, i no crec que entri en contradicció amb el moviment de la societat civil. Al contrari, seria un grau més, obligaria de veritat el Parlament a mullar-se, i el Govern… Hi podria haver campanya del Govern demanant la participació… Bé, en tot cas tot això és el que es desprenia del que jo he anat sentint a la ràdio o llegint a la premsa… Si ara em dius que la proposta de CiU es limita a l’àmbit muncipal, doncs vol dir que CiU sap embolicar molt bé la troca (cosa que no dubto) i que la premsa li segueix mansament la veta (cosa que també és evident)… Però, collons, jo, la primera vegada que sento desmentir-ho amb tanta claredat és en la teva nota. Tenim un problema de comunicació molt seriós, amic!

  5. Francesc,

    Certament, CiU sap liar bé la troca, tot i que l’hem respost. Per exemple, el meu article publicat a l’Avui i que transcric aquí al bloc (https://perearagones.wordpress.com/2010/02/02/referendums-per-llei/).

    Els referèndums que proposa CiU tenen dos problemes: 1, que limiten les competències amb les mateixes restriccions que ens imposa l’estatut per als referèndums oficials i 2, són tant febles com a arquitectura jurídica que provocarien una impugnació davant el TC que anul·laria l’aplicació de la llei fins que no es decidís si és constitucional o no. Si això passa (com va passar amb el Pla Ibarretxe), hem d’estar disposats a un enfrontament, i crec que en això estaríem sols (si l’Ibarretxes es va fer enrere, que no faria CiU?). Per tant, crec que la millor solució és la que hem proposat, i de fet, la que va plantejar en López Tena quan va presentar les bases: evitar qualsevol traça d’inconstitucionalitat per evitar un debat jurídic i fer el debat polític (que és el que toca, el que ens permet explicar-ho a nivell internacional i preparar una actuació unilateral).

  6. La proposta de CiU em sembla un disbarat. D’enquestes ja se’n fan. Hi ha les que contracten els diaris i altres mitjans de comunicació, la del CIS i la del CEO. Tot i que tinc entés que el CIS l’últim cop que va preguntar sobre la independència era fa 14 anys. És evident que les consultes han aixecat polseguera, una polseguera que mai aixecaria una enquesta, tot i que ni cap dels dos procediments vinculen però veure la gent anant a votar els va posar els pels de punta.
    Sempre acabem topant amb el TC. El TC està pensat per a que res canvii i serveix als propoòsits que serveix, el que s’ha de trobar és el consens de la majoria de les forces polítiques democràtiques de Catalunya i la ciutadania i ignorar el que digui el TC.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s