Referèndums per llei

(article publicat al diari Avui el 31/01/2010)

Per fer un pas endavant no podem comptar amb Convergència i Unió (CiU). Mirin la llei del cinema, on el primer d’entonar l’ara no toca va ser Felip Puig tot just anunciar-se l’avantprojecte. Després Duran i Lleida va reblar el clau menystenint la proposta tot dient que les prioritats són unes altres, i Oriol Pujol va posar la cirereta al pastís demanant que es suprimeixin les sancions de la llei perquè quedi en paper mullat.

No és cap sorpresa. En aquests darrers mesos, no han deixat de posar bastons a les rodes a l’obertura de delegacions catalanes a l’exterior, fent la gara-gara sense problemes a la dreta més rància. Com tampoc no han dubtat a l’hora d’aprovar una llei de l’audiovisual espanyola que respon únicament als interessos dels dos grans grups de comunicació privats espanyols i que és l’avantsala per deixar TV3 sense publicitat.

Només faltava ara que es neguin a donar suport a la llei de consultes perquè, segons asseguren, no és prou ambiciosa. Sembla que amb aquesta llei el paper que toca és el de timbaler del Bruc. Anem a pams, que la cosa s’ho val.

No és cap secret que Convergència i Unió va renunciar sempre a impulsar una reforma ambiciosa de l’Estatut malgrat disposar de folgades majories absolutes, i que quan les va perdre va optar per pactar amb el Partit Popular (PP) a Barcelona i a Madrid. No és fins que Esquerra entra al govern de la Generalitat que s’impulsa una reforma ambiciosa, a la qual CiU no va tenir més remei que sumar-s’hi malgrat el seu full de serveis, més per necessitat que per convicció.

A l’Estatut del 30 de setembre s’hi recollia la possibilitat que Catalunya pogués celebrar referèndums sense l’autorització de l’Estat, perquè es preveia la transferència d’aquesta competència a la Generalitat. Malauradament, les presses de CiU per tornar a la Generalitat van provocar un pacte de mutilació de l’Estatut, que va incloure l’obligatorietat de l’autorització a l’Estat per celebrar referèndums, consolidant i ratificant el que marca la Constitució pactada per Miquel Roca.

Van posar reixes a la democràcia i ara demanen que despleguem el seu pacte demanant referèndums sense permís estatal. Però si van ser precisament ells els que van fer i votar que fos així! S’ha de tenir coratge, certament. I la veritat és que a CiU estaven convençuts que Esquerra no aconseguiria que el govern aprovés la llei de consultes, ni tampoc la llei del cinema.

Per això la reclamaven insistentment malgrat que, com deia Duran i Lleida fa només uns mesos, “això del sobiranisme no interessa a ningú”. Però ves per on, hi ha llei de consultes, una llei que ara CiU no vol aprovar al Parlament perquè no és prou ambiciosa. I malgrat que saben -els ho han dit juristes des de les seves pròpies files- que es tracta d’una llei que respon al que ens plantejàvem: celebrar referèndums a Catalunya que permetin exercir el dret a decidir, si cal, contraposant Espanya i democràcia.

Però ja sabem que per CiU això no és una prioritat.

6 pensaments sobre “Referèndums per llei

  1. Si us plau, és ara a corre-cuita que ens en vé a la memòria que som sobiranistes, després d’aquests anys grisos sempre reculant? Ho sento però no cola, massa tard!

  2. Cal fer més publicitat de tot el que està aconseguint fer el tripartit, i el nombre, abast i qualitat de lleis pròpies de país que surten del forn de les conselleries d’erc, i que aconseguim que els socis de govern les assumeixin. Per a mi, la gestió de govern d’erc és molt bona, i m’hi sento identificat generalment.
    Per a mi la més gran discrepància amb erc ha estat el seu recent posicionament radicalment contrari a l’emmagatzematge de residus nuclears; ho he trobat mancat de seriositat i de seny, i carregat de rauxa i simplisme cultural. Ha mancat coneixement i personalitat, ho sento!
    Salutacions cordials

  3. CiU mai ha volgut mai molestar als dos partits espanyols i per això hi ha temes que no se’ls plantejaven negociar-los amb l’Estat. Però el temps ha demostrat que amb els dos partits espanyols no podem anar amb un ram de flors a les mans, no són de fiar, signen acords que després mai compleixen o ho fan d’una manera que és una evident presa de pel. No sé si es que confiaven que el nacionalisme espanyol, especialment el que representa el PP, es civilitzés, s’ha de ser bon jan, o tenien por a una reacció violenta, CiU va perdre 23 anys i va renunciar a massa coses per no fer emprenyar als espanyols. No ha servit de res.
    CiU en molts casos està cometen els mateixos errors que va cometre la Lliga en la seva relació amb l’espanyolisme.

  4. Personalment a mi no m’agradaria que construissin aquest magatzem de residus nuclears en el meu poble. La rauxa ha estat històricament una característica d’Esquerra. A vegades cal una mica de rauxa per tirar endavant.

  5. Gràcies a tots pels comentaris.

    Jaume, crec que t’equivoques: no estem anant a corre-cuita ara que s’acaba, sinó que precisament els exàmens es fan a final de curs. La llei de consultes s’està treballant des del 2007, i al cap de dos anys i mig s’aprovarà. Les coses serioses (i aquesta llei ho és) no es fan d’un dia per l’altre. Com la llei del cinema, que està en negociació des del 2008 (amb els artistes, professionals i administracions), o la llei d’acollida, que és fruit del Pacte Nacional per la Immigració que es va signar fa un any. Els fruits surten a final de temporada, no a mitja, i ara es veuen. Com a independentista no t’hauria de saber greu que s’aprovin aquestes lleis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s