Convergència renuncia a respondre al TC

M’acaba d’arribar un teletip d’una agència de notícies on es dóna a conèixer que Convergència i Unió votarà en contra de la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum. Tot i que me l’esperava- sobretot veient els darrers posicionaments públics de CiU respecte al tema-, és una notícia que em defrauda profundament, perquè utilitza arguments falsos, perquè sotmet una qüestió de responsabilitat nacional a la tàctica electoral, i perquè el rigor es troba a faltar de dalt a baix en el seu posicionament.

Per CiU, la llei és poc ambiciosa perquè només regula els referèndums, i no els altres instruments de consulta popular previstos a l’article 122 de l’Estatut: les enquestes, audiències públiques i fòrums de participació. Instruments, com sap tothom, que ja es porten a terme sense una llei que els reguli, al contrari de la figura del referèndum, que necessita una norma de rang legal que el desenvolupi. Per això, per poder fer un referèndum, hem fet aquesta llei.

CiU denuncia els límits de la llei, que són els que marquen la Constitució i l’Estatut, bàsicament el requisit de l’autorització de l’Estat. Val a dir que aquest requisit forma part d’una Constitució que va tenir el suport entusiasta de CiU (al contrari que ERC, que hi va votar en contra) i d’un pacte entre Artur Mas i Rodríguez Zapatero per tancar un Estatut en què, entre d’altres coses, es va incloure una frase a l’article 122 de l’Estatut (“salvant el què disposa l’article 149.1.32 de la Constitució”, és a dir, l’autorització de l’Estat) i en què es va suprimir la Disposició Addicional Tercera del text aprovat pel Parlament, que previa en el seu apartat 1.d el traspàs a la Generalitat de “l’autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum”.

El mateix dia que Artur Mas anuncia al diari ABC que ja no cal anar al notari perquè amb el PP ja s’hi pot pactar, el seu partit es nega a donar suport a l’única via possible per regular referèndums legals, com sostenia el militant de CiU Alfons López Tena en un article a l’Avui ara fa poc més d’un any. La coartada és un conjunt d’esmenes que regulen un concepte novedós a nivell mundial en l’àmbit del dret constitucional: unes consultes ciutadanes que són com un referèndum però sense anomenar-los així, i que en el seu redactat s’autoimposen les mateixes limitacions que Mas va pactar amb Zapatero fa quatre anys. Segons CiU, al no utilitzar el cens electoral, les seves consultes ciutadanes no són un referèndum, segons la seva lectura de la sentència del TC sobre la llei de consulta popular d’Ibarretxe. Però el que esmenta aquesta sentència com a característic d’un referèndum no és només el cens electoral, sinó que es crida al cos electoral (que es pot expressar a través del cens o d’un altre llistat) a pronunciar-se sobre una qüestió de transcendència especial. En la proposta de Convergència i Unió, les seves consultes ciutadanes criden al cos electoral però a través d’un nou cens, a pronunciar-se sobre “qüestions polítiques de transcendència especial per la ciutadania en l’àmbit de les competènies de la Generalitat” (tal i com diu l’esmena 208 de CiU a la llei, que proposa regular l’objecte de les seves consultes ciutadanes). En definitiva, la valentia de CiU consisteix en posar la llei en safata al Tribunal Constitucional.

El més greu, però, és que amb la seva negativa CiU renuncia a respondre al Tribunal Constitucional, tal com afirmava Felip Puig aquest estiu en reclamar l’aprovació de la llei (i també fa dos anys), o el mateix López Tena en l’article abans referit, i com ha demanat CiU en diferents resolucions als Debats de Política General. Qui en vulgui saber més, que llegeixi l’informe del Cercle d’Estudis Sobiranistes en què es tracta àmpliament aquesta qüestió.

Però nosaltres tenim clar que el fet que CiU ens hagi defraudat de nou no modificarà la nostra actuació de responsabilitat amb el país. Com hem ofert al llarg de la ponència, on hem proposat a CiU una transacció per regular les seves consultes en una altra llei per preservar els referèndums de Catalunya d’una impugnació davant el TC, si presenten una proposició per regular les consultes ciutadanes no ens oposarem a la seva tramitació. Però aleshores els exigirem en comissió el rigor tècnic i jurídic que no han inclòs en la seva proposta avui. A fer de camàlics de la història, com diu en Joan Tardà.

Un pensament sobre “Convergència renuncia a respondre al TC

  1. En tot cas, penso que si CiU vol presentar proposta de regulació de les consultes ciutadanes, que si ho entenc bé es refereix a les que hem muntat la gent, que arrenquen a Arenys de Munt i que segueixen en marxa, hauria de parlar amb qui les hem tirat endavant. I sobretot, i abans, hauria d’abandonar l’intent d’embolic amb la idea de grau de dret de decidir, i les seves intencions de manteniment en el sotmetiment constitucionalista espanyol i el model arcaic d’elecció enganyada.
    M’agrada que assenyalis aquest problema, perquè no podem permetre que passi per davant ningú desdibuixant el que estem fent, i pel què veiem CiU ho està fent. Li hem de dir que deixi les nostres consultes en pau i en els nostres plans, que no ens és menester la limitació del permís de l’Estat, ni una seva proposta de regulació unilateral.
    En la entrevista a l’ABC podem trobar-li un punt per a que ho entenguin: diu Mas que ara es pot pensar en pactar amb el PP perquè “parla més d’economia”. Ja, li podem dir, i on neix la disjuntiva entre economia i altres coses fonamentals? Se la treu de la màniga, i li pressuposa una mentalitat i esquema lineal no acceptable. També li hem de preguntar: que parli més d’economia deixa in-efectius altres elements que abans trobaven com a raó per a no pactar? Ho haurien d’explicar des de CiU.
    Per altra banda em sembla bé que no atureu la proposta i que exigiu rigor tècnic i jurídic. Però, com dic abans, em sembla indefugible exigir també una aportació i crítica de qui realment hem posat en marxa aquest procés. Perquè hi ha novetats, i pels moviments de CiU asseguraria no les recullen, a banda que no els hem de permetre semblant potestat. Representar no és substituir, els hem de dir, i el desdibuix dels esdeveniments exclou la possibilitat de lideratge real.
    Per acabar em sembla urgent remarcar a Mas: elegir no només es fa quan es té clara victòria, això només passa a les pelis dolentes i en la pràctica política quan estem a mans d’arqueòlegs de futur, que és el mateix de dir a mans de gent que ens roba a diverses bandes, ja ho hem vist. Sembla que atorgui poders especials a qui ha de decidir sobre el que no “consensuem”, diu. Una trampa, li diu l’entrevistador, però ho embolica, i embolica. A veure si algú li diu que això no s’aguanta de cap manera. És greu que es vulgui enganyar el dret i la situació, gent de CiU.
    Ja ho dic, gràcies per assenyalar-ne els detalls.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s