La Llei de Consultes, a punt

Avui hem acabat els treballs de la ponència de la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum. Els diputats i les diputades que hem treballat en aquesta llei, ens hem reunit al llarg de dos mesos per debatre les esmenes i les aportacions al projecte de llei, que es veuran reflectides en l’informe de la ponència. La llei, doncs, ja està a punt per ser aprovada en Comissió (el 27 de gener) i finalment al proper ple (10 de febrer).

La llei de consultes populars per via de referèndum és una bona mostra del què es pot fer amb 21 diputats independentistes al Parlament: és un text que aprofita les escletxes del sistema constitucional espanyol (tot sistema té escletxes, i s’acaben trobant) per tal que Catalunya pugui celebrar i convocar referèndums. Juntament amb aquesta aportació fonamental (avui no es poden fer referèndums d’àmbit de Catalunya més enllà de la ratificació d’un Estatut perquè no hi ha una llei com aquesta), hi ha importants innovacions: un referèndum d’àmbit de Catalunya es podrà convocar a proposta dels municipis (un 10% d’ells que representin 500.000 habitants) i dels ciutadans individuals (recollint signatures que signifiquin un 3% de la població), a més de fer-ho a proposta del Govern o de dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats.

Val a dir que aquesta llei constitueix un esforç titànic per poder convocar referèndums en un marc constitucional que es rebutja i en dificulta la seva celebració (només cal recordar l’article 149.1.32 de la Constitució, que obliga a demanar permís a l’Estat i la última part de l’Estatut pactat a la Moncloa, que repeteix aquesta obligació). La llei, doncs, exprimeix el sistema al màxim i va fins allà on es pot amb el marc jurídic vigent, i és una eina més per seguir aprofundint en la democràcia i en el procés de construcció d’una nació més justa, més solidària, més lliure.

En els darrers mesos, arran de diferents processos que s’han dut a terme, el catalanisme està plantejant les seves reivindicacions en clau d’avenç democràtic, no només d’avenç nacional. El dret a decidir que presidia les manifestacions del 18-F i l’1-D o el procés de consultes extraoficials (malgrat que han tingut un fort impacte) iniciat a Arenys de Munt en són una bona mostra, i aquesta llei és un pas més perquè Catalunya decideixi lliurement el seu futur. Malauradament, CiU avui encara no dóna suport a l’aprovació de la llei, malgrat haver-la reivindicat amb insistència des del 2008 i malgrat que un dels qui des de la societat civil ha maldat perquè s’aprovés -el jurista Alfons López Tena- n’és un militant insigne. Tenim marge, encara, i esperem que en els propers dies es distancïin de la proximitat de les eleccions i donin suport a la llei. Perquè la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum no és un èxit per a Esquerra, sinó és un èxit per a la nació catalana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s