La pinça i les successions

Ho sap tothom i és profecia, com deia aquell: la configuració actual de l’Impost de Successions i Donacions, amb l’agreujant del dúmping fiscal d’altres territoris de l’estat espanyol, provoca que aquest impost perdi el seu caràcter redistributiu i sigui profundament injust. Davant la necessitat de millorar la fiscalitat de les successions, és un error adoptar posicions dogmàtiques que, malgrat ser aparentment antagòniques, poden acabar perpetuant la injustícia actual.

En el passat Debat de Política General al Parlament de Catalunya Joan Puigcercós va posar sobre la taula la necessària reforma de l’Impost de Successions i Donacions, per tal d’evitar que recaigui amb duresa sobre les famílies de rendes mitjanes i baixes, moltes de les quals viuen el pagament d’aquest impost com un calvari. La posició d’Esquerra és clara: no s’ha d’eliminar l’impost (perquè és redistributiu i perquè existeix a la majoria de països del nostre entorn) però sí que s’ha de reformar en profunditat. Dit i fet: la setmana passada vam arribar a un acord amb el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat que permetrà eximir del pagament de l’impost al 85% dels contribuents (que alhora significa només el 15% de la recaptació). D’aquesta manera, es segueixen gravant els grans patrimonis (on sí que té sentit la imposició) i s’alliberen les rendes mitjanes i baixes.

Aquesta proposta, seriosa, responsable i profundament transformadora pot acabar, però, en no-res si la pinça entre dogmàtics d’una banda i l’altra es produeix en la votació de la setmana que ve al ple del Parlament. Els dogmàtics del neoliberalisme aposten per una supressió que eliminaria aquesta mesura que ha de ser redistributiva, i els dogmàtics de l’esquerra estètica demanen que no s’excloguin les rendes mitjanes i baixes, mantenint una superficialitat que manté un impost injust i inequitatiu. Esperem que la responsabilitat torni al Parlament i que alguns substitueixin els dogmes i l’electoralisme pel servei públic i la responsabilitat.

Enllaç: Entrevista la diputada Maria Àngels Cabasés on explica la proposta de reforma de l’ISD d’Esquerra (pdf)

6 pensaments sobre “La pinça i les successions

  1. Quin sentit té aplicar per etapes aquesta reforma de l’impost? Si tal com s’aplica avui dia és injust, perquè s’ha d’acabar per etapes? Com podeu justificar que els catalans ens haguem d’esperar fins al juliol del 2011 per acabar amb una injustícia amb el remei que proposeu? Quin problema hi ha que la reforma s’apliqui totalment l’1 de gener del 2010?

    Una catalana indignada i emprenyada.

  2. Benvolgut Pere,

    Cal dir que el principal problema no és que a la resta de l’Estat s’ha tret de fet aquest impost, amb bonificacions sobre la base imponible del 95 al 99%, el problema és que a Catalunya això s’ha de fer de totes-totes. El tarannà català és d’empenta, d’estalviar, de mirar de créixer i de fer un cèntim, i un gran exemple va ser el teu avi, una gran persona i un gran senyor, o com és ara el teu pare, que tot i que Mallapunt no era ja viable, a fet créixer el negoci dels hotels.

    Un gran patrimoni, superior al que considera Hisenda de 10 milions d’euros seria precisament un cas teu ben proper. Les empreses poden anar al 95% de bonificació.

    No puc entendre que els petits patrimonis, inferiors evidentment al llindar que es defineix per Hisenda, o lluny del que marcaria l’OCDE, hagin encara de pagar les barbaritats que es paguen. El principal problema és que no vol definir-se aquest llindar, o sí? La proposta de CiU és més valenta que la vostra ja que de fet els grans patrimonis seguiran pagant, menys, però un tema que és molt clar és que les bonificacions fetes sobre l’IS es retornen a l’administració via els impostos en vida dels hereus: una empresa es retorna en 4 anys, i en una família als 10 anys. És així de simple. La diferència d’edat entre el causant i els hereus fa que això sigui així. És una visió de deixar reinvertir, i de fer, bens que ja paguen durant tota la vida diferents impostos.

    S’ha anat una mica més enllà gràcies a la iniciativa civil de la societat catalana que no pot aguantar més aquesta situació, i això us fa moure.

    Insisteixo: no és ja el tema de les diferències fiscals entre territoris. Un fet que va emprenyar a la get va ser per exemple que el govern tripartit va modificar l’impost de donacions del tipus màxim del 33% al 9% l’any 2007, però deixant el tipus màxim per mortis causa al 32%. Mirant d’evitar el ja creixent fenomen de la deslocalització es va fer aquest pas: curt. Tot això, les donacions en vida són un problema. De fet, si dins dels 4 anys de feta la donació hi ha causant, tornem a rebre via successions.

    És no voler veure el tarannà que des de la Unió Europea ja s’està donant al tema d’aquest impost: competència oberta.

    És absolutament insostenible aquest impost. Cal una reforma que sigui una bonificació del 95%, com a mínim, de la base imponible. Tot i que heu fet un esforç lloable, lluny dels dogmatismes, molt passats de frenada d’un dels vostres socis de govern, que com deia fa uns dies el vostre company Carod-Rovira, sembla que estan encara darrera del mur de Berlin, penso que us quedeu curts. Et donaré un exemple:

    Un fet trencador seria d’entrada lliurar la vivenda habitual al 100%. Ni bonificació del 95%, que et fa pagar un mínim del 5%, ni llindars. Penseu que el tema del cadastre és gravíssim. S’han pujat molt, i després de ja pagar els IBIS que van creixent de forma continua, i amb la possibilitat de que cada 10 anys hi hagin revisions, es fa el sistema més que insostenible. Cal tenir present que en l’IS també hi ha lligat l’impost de plusvàlues municipals, sobre precisament la vivenda habitual.

    Penso que ha estat iniciativa vostre de no perjudicar a les herències els patrimonis previs dels hereus. Això és un altre punt que s’ha de poder millorar. No es pot perjudicar precisament a les famílies on les noves generacions s’han espavilat i han fet patrimoni.

    Penso que l’impost es pot mantenir, però amb les bonificacions més realistes del 95%. Els llindars sembla que segueixen l’IS d’Alemanya, però tot i això, un exemple interessant és Suècia on en els supòsits directes no existeix aquest impost, directament.
    De fet a Alemanya pensen encara millorar més l’ IS.

    Penso que un pacte amb CiU fora la via més intel•ligent, ja que si això es tanca en fals podeu estar segurs que la gent no us ho podrà pas perdonar, a cap, i entre el que fa pagar un 11% ja sobre el segon tram, sobre l’excés de 50.000 euros a la base imponible, segons la vostre proposta, i manté novament masses trams, i torna a deixar un 32% de tipus màxim, respecte al que defensa una bonificació més valenta, el tema està molt clar en el futur.

    Els grans patrimonis el paguen l’impost ja ara, però evidentment gràcies a les societats paguen en comparació molt menys. El típic cas dels patrimonis de 30 pisos, per exemple, i altres solucions fiscals, enfront patrimonis mitjans, sense capacitat estratègica, però que es troben amb vivendes que han pujat els cadastres en els darrers 15 anys més del 100%, i que després a sobre, son gravats amb els factors “correctius” d’e-tributs, amb l’actual situació de caiguda del mercat immobiliari.

    El cas típic de la família que té només un hereu, per exemple, amb vivenda habitual, i un parell de pisos, guanyats amb molt de sacrifici, amb molt d ‘estar-se de moltes coses, de pensar en una inversió pel dia de demà pels estudis universitaris, etc, etc, del que és el patrimoni familiar, del nucli, no s’està preservant. I la gent tenim dues opcions: o no estalviar res, i un país sense estalvi està condemnat a dependre de l’exterior, i ara tots sabem com està el tema, i anar a un model horrorós del “parar la mà”, o senzillament fotre el camp, ja que si a València, aquí al costat, ja tenen les bonificacions que toquen, doncs és tirar més avall, i jo no voldria ser un català que ha de marxar de la seva terra, però una cosa és el sentiment i altre que t’estiguin robant la cartera, ja mort i tot.

    Salutacions,
    Pere

  3. L’Impost de successions és injust i confiscatori, pagar per una herència fins el 32% és totalment abusiu, els ceoficients multiplicadors que s’ha de fer de l’import del valor catastral converteix el valor de l’habitatge sobre valorat, crec que les liquidacions són molt complicades i complexes. Fan que un petit patrimoni heretat és converteix en unes quantites a pagar molt abusives, a més tot el que comporta les despeses de notari, gestor, i primer de tot en un moment que et falta a un ser estimat (pare/mare/germà ..) que moltes vegades has hagut de tenir un cuidador/a hores que una filla no pot estar per estar treballant fora de casa, (sense poder tenir un ajut). Els experts en economia estan a favor de la seva profunda reforma, la Unió Europea també ha dit la seva. I mirant la resta de Comuntats Autònomes també han fet una reforma molt més beneficiosa sense tan rebombori.
    El govern català porta dient des de 2003, 2005 i 2007 moltes reformes, projectes o avantprojecte de llei aprovats però sense aplicar-ho, PER QUÈ?
    Els ciutadans estem cansats de sentir sempre el mateix i no veure resultats, sino mirem les votacions que han hagut al Parlament de Catalunya, Les Corts i finalment sense resultats.
    S’utilitza molta demagògia sobre la distribució de la riquesa, pensem la despesa pública innecessària. Crec que els partits polítifcs hauríen de ser meinys partidistes i mira per la ciutadania, la seva gent, el seu poble, en fí els catalans d’un país: Catalunya.

  4. Quan et veus sotmés en aquest procés de liquidació de l’impost, et diuen que per un piset has de pagar 30.000-€, (valor cadastral 50.000€) has de demanar un préstec per no tenir els diners, mantenir a la família amb el que cobrás. La veritat, ets veus tant impotent, no pots fer res per aquesta injustícia tan gran i permesa pel govern català.
    Com és possible que encara esteu pensant el tripartit que fareu si acord o no acord, sius-plau reformeu JA aquest MALAÍT IMPOST DE SUCCESSIONS.

  5. Està molt bé que us hi poseu per fer feina, però cal dir-vos que el govern d’entesa va signar un acord per la reforma de l’impost de successions i donacions i el signaven els següents:
    Per Esquerra Republicana de Catalunya, Josep-Lluís Carod–Rovira
    Per la coalició Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Joan Saura
    Per la coalició PSC-Ciutadans pel canvi, José Montilla
    Barcelona, 21 de novembre de 2006
    _____________________________________
    GOVERN D’ENTESA
    DECLARACIÓ PROGRAMÀTICA

    Encara estem esperen ……..per una reforma minsa, cal mirar-s’ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s