Jo vull moltes candidatures independentistes

Aquests dies tinc la sort d’anar en representació d’Esquerra a molts actes de suport a les diverses consultes per la independència que hi ha convocades pel 13 de desembre. Una de les preguntes recurrents que surten en el moment del col·loqui és la possibilitat d’una candidatura única de l’independentisme a les properes eleccions al Parlament.

Jo sempre dono la mateixa resposta: no vull una única candidatura independentista, sinó el màxim de candidatures independentistes. Perquè la independència és un element comú de molta gent d’ideologia diversa. Perquè la millor manera d’evitar que els diferents posicionaments en aspectes socials, econòmics, ambientals, etc. dificultin l’èxit d’una majoria parlamentària és explicitant-los de bon principi. Perquè evitem concentrar la direcció política en un sol grup, i per tant, impedim la concentració també de la vulnerabilitat del nostre moviment. Perquè als països independents hi ha diversos partits, d’ideologies diferenciades i homologables a nivell europeu i mundial. Perquè la millor manera de practicar la transversalitat és mantenint-la, i una sola candidatura independentista empobriria les possibilitats de l’independentisme com a opció de futur.

El fet que no estigui d’acord amb una candidatura independentista unitària aideològica i sense posicionament en aquestes socials, econòmics o ambientals  no exclou que reivindiqui una pràctica indepedentista pactada, transversal i amb voluntat majoritària entre partits que tenen posicions distintes en aquests àmbits. Per a crear un front (diguem-lo patriòtic, diguem-lo popular, en la terminologia clàssica de l’independentisme, que per altra banda i per mi són la mateixa cosa) es necessiten diversos elements, no un de sol. D’aquesta manera, és possible un full de ruta compartit, pactat i consensuat, que tingui voluntat inclusiva i que sigui conscient de la realitat del país però també de la nostra capacitat de transformar-la.

La millora manera d’aconseguir la independència és practicant-la amb normalitat al nostre dia a dia. Com ho farem el 13-D a moltes viles i ciutats, i com continuarem el 28-F i el 25-A. Si tenim diversos partits independentistes al Parlament (de dreta, de centre, d’esquerra), actuarem amb la normalitat necessària perquè l’independentisme avanci. Perquè d’aquesta manera ja n’associarà a l’èxit d’una organització o un lideratge personal o col·lectiu determinat (que d’altra banda, depèn de molts altres factors més enllà de la tàctica i l’estratègia independentista).

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya fa anys que hem començat a construir aquesta transversalitat real i realista, treballant per fer més nacional l’esquerra del país. El catalanisme ha avançat quan no hi ha hagut organitzacions hegemòniques, sinó idees hegemòniques. I l’exercici del dret a decidir, expressat de manera popular i ciutadana en el moviment de les consultes, i de manera oficial en el futur referèndum decisori, és avui la nova idea hegemònica que tots els partits que es reclamin part del catalanisme polític han d’assumir com a concepte central en aquest trànsit de la Catalunya estatutària a la República Catalana independent. Exercim, doncs, la normalitat el proper 13 de desembre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s