Rendir-se o caminar

Una consulta soberanista evidenciaría que Cataluña quiere ser española”. Amb aquest titular El País publicava el passat diumenge una entrevista a Artur Mas on, entre altes qüestions, es reflexionava sobre el procés accelerat amb el moviment de les consultes que tindrà la primera onada el proper 13 de desembre.

Crec que les paraules d’Artur Mas, en tant que són les raons que esgrimeix CiU per evitar posicionar-se sobre la independència de Catalunya amb claredat i en una direcció determinada i concret, no són un bon punt de partida per analitzar els canvis que viu la societat catalana. Si realment Artur Mas està a favor de la independència -com ho estan cada vegada més militants i càrrecs electes del seu partit a totes les comarques- , un sí desacomplexat per part del partit que encapçala seria un gran pas endavant en la conformació de la majoria social i política a favor de la independència que necessitem.

Els posicionaments de la ciutadania no són immòbils, sinó que canvien i es transformen gràcies a nous esdeveniments, nous condicionants i noves actuacions dels diferents agents que actuen en l’àmbit polític. Convergència i Unió, doncs, pot contribuir amb un posicionament clar a tombar cap a l’independentisme determinats sectors socials que tenen aquest partit com el seu referent i que encara no han sortit de l’armari. Conec desenes de militants i simpatitzants de CiU que en els darrers anys han passat de dir-me que la independència era una utopia inassolible i fins i tot contraproduent a trobar-me’ls en manifestacions i iniciatives independentistes de tota mena, absolutament desacomplexats i demanant més valentia per part de tots plegats. De la mateixa manera ho podria dir de persones que dónen suport a ICV o al PSC, i sobretot d’aquells que mai s’han casat amb un partit polític. Aquesta força transversal és el que dóna solidesa al moviment per la independència i l’abstreu de les legítimes dinàmiques electorals existents entre els partits polítics.

Constatar que la realitat no és la que nosaltres volem no significa rendir-nos, sinó caminar amb més força per canviar-la. En els darrers dies he participat en molts actes per demanar la participació en les consultes del proper 13 de desembre, al costat de destacats membres d’altres partits polítics, i sóc més optimista que mai, i estic convençut que alguna cosa s’ha accelerat en aquest país. No crec que estiguem al cap del camí, però sí que caminem amb més velocitat que no pas abans. Per aquesta raó necessitem que més enllà d’Esquerra i dels qui ja som independentistes avui s’hi sumi molta més gent i la resta de partits polítics del catalanisme. Que ningú hi renuncïi.

Un pensament sobre “Rendir-se o caminar

  1. Totalment d’acord amb el teu post.

    En el meu cas, tot i que he votat diverses opcions, era sobretot votant del PSC. Creia que es podia ser catalanista, d’esquerres/liberal i realista, per què no? (i de fet ho segueixo creient, malgrat el PSC).

    Però crec que ara el realisme passa per la independència.

    Des del teu partit com us posicioneu? Quin missatge penseu llançar a les autonòmiques del 2010? Tornareu al “som independentistes però cal reeditar el tripartit?” o fareu algun pas decidit?

    Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s