Sota la manta

La classe dirigent catalana -present en el món econòmic, polític i mediàtic- no dóna l’abast a seguir els casos de corrupció i ús indegut de fons públics que han sortit a la llum les darreres setmanes. No cal dir que -malgrat que aquests escàndols es circumscriuen a unes determinades elits barcelonines- aquest fets lamentables no ajuden a mantenir la confiança en les nostres institucions, la nostra societat i la nostra política.

Els detalls dels diferents escàndols són públics i a més subministrats per fascicles pels mitjans de comunicació, i per tant no hi entraré. Però sí que, a redòs de tot plegat, m’agradaria compartir una sèrie de reflexions, potser un xic ordenades, però malgrat tot pertinents per als moments en què vivim:

No tots som iguals. De bona i mala gent n’hi ha a tot arreu, de tota condició i ideologia, però també és cert que hi ha opcions polítiques que no tenim res a veure amb els casos de corrupció i que,  per honor de la política en general i dels ciutadans que representem, ens veiem obligats a reivindicar una forma de fer política que pot ficar la pota però mai ficarà la mà. Esquerra ha intentat trencar la santa aliança bipartidista d’interessos econòmics i polítics que ha tapat la societat catalana i la política, amb una oficina antifrau, amb explicació pública i transparència (quantes subvencions no eren públiques fins ara!).

– El ventilador s’ha engegat, però a contravent. El debat públic i l’espai compartit és prou important com per no aixecar ombres de sospita sense fonaments. Les declaracions d’Agustí Colomines o de Jordi Pujol són una gran irresponsabilitat, perquè si algú coneix una situació delictiva, el que ha de fer és anar a la justícia o callar. Alguns amenaçaven d’engegar el ventilador, però resulta que ha funcionat a contravent i els ha esquitxat a la cara. Aquesta és una mala política, vingui de qui vingui.

– Hem d’aclarir el què ha passat i fer propostes concretes perquè no torni a succeir. Caldrà fer públics tots els extrems dels casos de què parlem i que les institucions aprovin noves normes que impedeixin repetir aquests episodis, i les organitzacions privades (com el Palau de la Música o els partits polítics) hauran de fer canvis en el seu funcionament intern perquè no es tornin a succeir. A Esquerra ens hi posem -com també proposen altres- i anem per feina: canviarem la llei perquè les fundacions de partits polítics no puguin rebre diners d’altres entitats amb finançament públic i posem en valor el nostre sistema de gestió de les finances del partit.

– Que ningú es despisti: els partits polítics estan suficientment finançats, amb un suport públic en proporció als vots obtinguts i amb els diners que es reben de la militància i les aportacions dels càrrecs electes. Amb el sistema actual, els partits polítics són financerament viables si són curosos amb les finances, austers i no estiren més el braç que la màniga. A Esquerra hem establert un sistema de finançament basat en les aportacions econòmiques dels nostres càrrecs públics per no haver de dependre de cap lobby ni grup d’interès.

– Cal reivindicar el compromís públic de milers de persones, que es deixen la pell a la política, a les institucions culturals i a les organitzacions econòmiques i socials del nostre país sense ficar la mà a la caixa i amb una indubtable voluntat de servei.

 

5 pensaments sobre “Sota la manta

  1. Els casos de corrupció i ús indegut de fons públics no afecten només a “determinades elits barcelonines”. Per exemple, els informes que el conseller Castells va deixar clar que no servien per a res crec que no te a veure amb qüestions de classe social. I les quantitats no eren menors.
    El problema no comença ni acaba amb el que passa amb la gestió del Palau. Intentar fer anar el ventilador, com molt bé dius, es pot girar en contra.
    Al final, qui vol honestament parlar del tema, ho fa. I la gent, que no és tant sòmines com alguns pensen, ho veu.
    I si no s’ha fet abans és perquè no hi ha hagut voluntat. Ara tothom va a veure que pesca. I electoralment pot fer molt mal. Però potser a qui menys s’ho esperi.

  2. Bé, es ben curiós que amb un bloc semioblidat com el teu ara et decideixis ara a escriure, així i tot, bàsicament estic d’acord amb els teus plantejaments, ara bé alguns dels teus conceptes són repetitius i cansen, per exempe: “elits barcelonines”, “trencar la santa aliança bipartidista”. Si us plau, canviem una mica el discurs, els xoriços tots a la presó, però deixem de banda la demagogia encara que sigui de la fina.

  3. Gràcies pels vostres comentaris. Dessmond, crec que una cosa són els famosos informes (la immensa majoria dels quals eren necessaris i alguns es podien haver estalviat, i això s’ha de corregir) i l’altra és un cas de corrupció delictiva com el que estem vivint. Hi ha coses que potser no agraden i altres que són delictes. Jaume, tens raó: tots els xoriços a la presó. Però crec necessari, tractant-se d’uns delictes relacionats amb la gestió d’allò públic (tant a les administracions com a la societat civil) ubicar on s’han produït, perquè no els poders econòmics que es mouen al voltant de la política existeixen.

  4. A la informació no posa què vas estudiar. Quins són els teus estudis? En quin àmbit professional et mous? Quan els vas acabar? Quina sort ser tan jove Pere!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s