253.000 joves aturats als Països Catalans

atur juvenilL’Enquesta de Població Activa corresponent al segon trimestre del 2009 ja ha estat publicada. Com ja hem fet anteriorment (25/01/2009, 16/12/2008), en aquest bloc agrupem les dades relatives als Països Catalans corresponents als joves entre 16 i 24 anys. Malauradament, aquesta enquesta, en estar configurada per comunitats autònomes, ens impedeix incorporar les dades corresponents a la Franja de Ponent, de la mateixa manera que la naturalesa estatal i els sistemes diferenciats amb les estadístiques d’Andorra i l’estat francès dificulta agregar les dades de la totalitat dels Països Catalans.

Amb aquestes precisions, podem afirmar que els joves aturats al conjunt de la nació catalana en termes de xifres absolutes són avui 252.900, 700 més que en el trimestre passat. Aquest estancament en el creixement dels joves aturats es correspon a 128.500 joves aturats al Principat, 8.700 menys que en el trimestre passat; 104.200 al País Valencià, 7.200 més que en el dada anterior; i 20.200 a les Illes Balears i Pitiüses, 2.300 més que a finals de març. La reducció de l’atur juvenil al Principat es veu compensada per un creixement del mateix al País Valencià i a les Illes Balears. En termes relatius, l’atur juvenil entre 16 i 24 anys se situa 32,08% a les Illes Balears, 36,42% al Principat i 38,36% a les Illes Balears.

Us podeu descarregar la sèrie històrica clicant aquí.

9 pensaments sobre “253.000 joves aturats als Països Catalans

  1. Amb un flux monetari de tan sols 3.800 milions € (que no arribaran perquè seran per pagar el deute de 4.800 milions que té la Generalitat) aquestes xifres d’atur continuaran augmentant.

    La principal empresa de Catalunya està en vies de fallida.

  2. Benvolgut Roger,

    Gràcies pel comentari. Crec que hi ha unes confusions en el teu comentari: cal diferenciar el que és el dèficit públic anual de la Generalitat (4.800 milions de previsió per al 2009, un 2% del PIB) del que és dèficit fiscal (que és desequilibri, però no endeutament en si mateix).

    Els 3.800 milions seran el mínim addicional que s’aportarà el quart any en virtut del nou model de finançament, als que cal afegir-hi tots els que ja vindrien sense acord. Aquests diners aniran en la seva immensa majoria a cobrir necessitats socials, no a evitar dèficit públic.

    La majoria d’estats del món, en moments de crisi, opten pel dèficit públic. A l’Estat Espanyol serà del 9% del PIB, als EUA s’aproparà al 10%, a la Xina rondarà entre el 3 i el 4%. Per tant, la Generalitat de Catalunya, que té un dèficit públic previst corresponent al 2% del PIB Català, no està no només en fallida, sinó que la seva situació, comparada amb el conjunt de les administracions públiques d’altres estats o del mateix estat espanyol, és prou bona i queda marge.

    Per tant, crec que la teva conclusió és errònia. Una cosa és el dèficit públic i l’altra el dèficit fiscal. Entrar en dèficit no vol dir entrar en fallida, ni molt menys.

  3. Em sembla que el comentari era prou clar que em referia al dèficit pressupostari de la Generalitat.

    “cal afegir-hi tots els que ja vindrien sense acord.”

    De quins diners parles?

  4. Roger, jo el que volia dir és que l’argument del dèficit pressupostari no és vàlid per rebutjar l’acord de finançament, simplement perquè avui tots els estats del món estan recorrent al dèficit per finançar tant les polítiques macroeconòmiques per sortir de la crisi com alguns també els serveis socials.

    Respecte a la part “cal afegir-hi tots els que ja vindrien sense acord” em refereixo que els 3.800 milions són addicionals als que ja es reben ara, que també poden variar en funció de la situació econòmica i l’evolució de l’ITE.

  5. Sí, Pere, però és que el dèficit pressupostari del 2008 (4.800 milions €) també va sorgir amb els diners “que ja es reben ara”, i els recursos addicionals que hi afegim avui són inferiors a aquell dèficit. Si clar, si “l’economia va bé”, si “pugem impostos”, si “copagament dels serveis”… El dèficit de la Generalitat serà només del 2%, però a costa de carregar el dèficit real sobre les espatlles de la renda familiar catalana, la qual ja fa temps que va perdent posicions vertiginosament al rànquing espanyol.

    En qualsevol cas el mal és que votar la LOFCA hipoteca el discurs d’Esquerra. I en cas que recuperem el discurs que ara Esquerra abandona, la credibilitat serà poca.

  6. Roger, crec que no estem tant lluny ens els plantejaments:

    – El dèficit pressupostari actual és fruit d’una estructura d’ingressos de la Generalitat on tenien un pes molt gran alguns impostos com l’Impost de Transmissions Patrimonials, que gravaven les transaccions immobiliàries. Aquest impost és molt volàtil en relació als cicles del mercat immobiliari (com els passa als ajuntaments amb l’ICIO), i per tant i al contrari que l’IRPF i l’IVA, és molt difícil mantenir una constància en els ingressos. Bona part del dèficit ve per aquí. A part, hi ha serveis que la Generalitat executa amb dificultats per poder-los cobrir, i aquí sí que hi ha una relació amb l’espoli fiscal que patim.
    – L’acord de finançament al que s’ha arribat crec que era el més ambiciós possible amb un estatut molt retalla que tu i jo van denunciar. Si aquell estatut va acabar tant malament, ple d’ambigüitats i de trampes al solitari (es parla molt del títol VI, però no es llegeix el final del 206.3, on deixa en mans de la voluntat unilateral de l’Estat la fixació dels mecanismes d’anivellament), no entenc com ara hi ha gent que tenia unes expectatives tant altes.
    – Aquest acord no és ni estratosfèric ni megahistòric, sinó un bon acord tenint en compte l’Estatut que tenim. No solucionarà el dèficit fiscal, sinó que el reduirà en una part, esperem que 1/3. Però això és el que va votar la ciutadania catalana el 18 de juny de 2006, quan va acceptar l’estatut. Fins que no canviem el marc jurídic i polític (i el proper pas no serà un estatut, sinó l’exercici del dret a decidir), amb tot el que comporta de confrontació amb l’estat, haurem de jugar amb les eines que tenim, sense deixar de denunciar la situació injusta que pateixen els Països Catalans i seguir posant les bases per l’exercici de la sobirania (llei de consultes populars, internacionalització de l’economia, integració de la immigració, etc.).

    Salut

  7. L’argument que resumidament és “amb els mecanismes que tenim, és el millor que en podíem treure. Però hem fet un petit pas endavant, i més endavant, ja demanarem els que ens pertoca” és el mateix que va utilitzar Pujol durant els seus 23 anys de govern. Òbviament, no us vull comparar ideològicament, però no fa que pensar aquesta coincidència d’arguments?
    Salut.

  8. Be les dades són bones no???
    Em pase per açi per anunciar el meu nou blog on es podrà conversar i discutir amb temes relacionats amb els Països Catalans…
    Un petó!

  9. Xavi, gràcies per la visita i el comentari.

    Salvador, l’argument crec que no és el que dius. Perquè d’una banda és cert que “amb els mecanismes que tenim, és el millor que podíem treure”, però el mecanisme que tenim és un estatut retallat al qual jo hi vaig votar en contra en referèndum i vaig fer campanya per tal que ho fes més gent.

    No és que deixem per més endavant demanar el que ens pertoca, sinó que ara estàvem discutint i negociant l’aplicació d’un estatut retallat pel que fa al finançament. L’altra cosa és que els que van demanar el “sí” a l’estatut es van fer trampes al solitari i ara algú ha d’explicar la veritat. Em sembla que tenim depressió post-estatutària per estona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s