Finançament: el moviment es demostra caminant

Millor un no acord que un mal acord. Aquesta frase va ser pronunciada per primera vegada per Joan Puigcercós ara fa un any i després fou repetida pel govern de la Generalitat, com a eslògan de quina era la posició davant la negociació del finançament del Principat. L’Estatut del 2006 establia un model ple d’ambigüitats, principis genèrics i equívocs significatius que distava molt del què s’havia aprovat al Parlament el 30 de setembre de 2005. Per aquesta raó i algunes altres, Esquerra vam decidir rebutjar l’Estatut en el referèndum del 18 de juny de 2006.

Amb aquest Estatut insuficient i retallat , Esquerra no va renunciar a deixar en solitari els partidaris de la retallada (CiU, PSC, ICV) per negociar l’aplicació del finançament. Al contrari, vam decidir jugar perquè crèiem –i creiem- que el nostre escepticisme amb l’Estatut era la millor garantia per obtenir un finançament adequat al què marca aquesta llei.

I hem jugat i hem guanyat, amb unes regles del joc fetes en contra nostra.  Tenint en compte els límits del text estatutari, hem guanyat: un mínim de 3.855 milions d’euros al 2012 i arribar al 105 en relació a la mitjana espanyola en distribució de recursos. El què demanava la Cambra de Comerç, el que es situava com a impossibe el gener d’aquest any. Evidentment que això no és el concert econòmic (prohibit per l’Estatut), però sí que és un pas endavant: recuperem 1/3 del dèficit fiscal. Com deia un destacat membre del govern a proposta d’Esquerra: Cada any ens roben tres camions. La guerrilla catalana ha aconseguit recuperant-ne un, i amb hostatges. Els hostatges –en termes no militars, la garantia- és el paper determinat dels tres diputats d’Esquerra al Congrés, que ja han tingut un mèrit important provocant derrotes del PSOE i el govern espanyol a la cambra baixa, mostrant la debilitat parlamentària d’aquest i empenyent-lo perquè veiés el precipici.

Evidentment no és tot el que voldríem, ni de bon tros. Serà sempre un finançament d’una comunitat autònoma espanyola, i nosaltres volem ser un estat d’Europa. Però això és el que van decidir els catalans en referèndum el juny de 2006. Hem jugat per tancar la carpeta estatutària. Podem estar satisfets però sense triomfalismes, amb humilitat. Un pas endavant necessari per continuar fent un llarg camí. I un cop tancada la carpeta sense una nova frustració que hagués accentuat el pessimisme que plana en la nostra societat, ara és l’hora d’obrir un nou cicle, basat en el dret a decidir.

10 pensaments sobre “Finançament: el moviment es demostra caminant

  1. El moviment és demostra caminant, com molt bé dius, no amb gràfics i imatges pròpies de P-5, com la de més amunt; conseqüència, suposo , de voler caminar de bracet amb gent que no té cap intenció de moure el cul…

  2. Jaume, benvingut al bloc i benvinguts els teus comentaris, sempre que estiguin fets amb respecte i sense insultar.

    No són gràfics de P-5 és la comparació de la liquidació dels fons addicionals que va proporcionar el model de finançament del 2001 pactat per CiU i PP i les previsions del què s’ha aconseguit ara. Si la comparació no t’agrada, ho sento, però és aquesta.

    I pensa que amb l’estatut actual no tenim gaires eines més de les que tenia el govern de la Generalitat quan va negociar el model vigent a partir del 2001. Amb un estatut retallat no es va gaire lluny, però déu n’hi dó el que hem aconseguit.

  3. Dius que aquest estatut no dóna gaires eines més que l’anterior… Existeixen molts arguments que contradiuen aquesta afirmació (només cal llegir o escoltar les opinions d’economistes com Sala i Martín, Paluzie, Valdero o d’altres, no més partidistes que els que diuen que sí sense argumentar res més del que diu en Castells…).

    Te’n diré un, la vulneració del principi d’ordinalitat, que queda establert a l’estatut votat en referèndum:

    Article 206:

    5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.

    Això no s’ha negociat com cal i ens heu venut allò del 105%, sobre la mitjana…, incloent-hi, a més, les partides per mossos, presons, etc., quan la resta de comunitats també reben aquests serveis, en aquest cas, directament de l’estat (policia nacional, guàrdia civil, servei estatal de presons…).

    Esquerra ha de començar a argumentar mirant el present i el futur. Ja és hora de deixar el passat tranquil. Els qui critiquem l’acord no tenim perquè ser de CiU. Ja els vam castigar al seu moment.

    A més, si no fos per la decisió de la militància expressada a les assemblees Esquerra hagués votat que sí (“crític”) a l’Estatut.

    Quina decisió hauria pres Esquerra si en aquesta ocasió també hagués deixat opinar als seus militants?

    Siguem seriosos, que un país com el nostre només pot tirar endavant en base al patriotisme i no sota el prisma del partidisme.

  4. Ramon,

    Jo vaig defensar el “no” a l’estatut, tant com a militant d’Esquerra i com a membre de l’executiva en representació de les JERC (quan es va optar pel “nul polític”, només l’altre company de les JERC i jo vam oposar-nos per defensar el “no”). Per tant, tinc molt clar com va anar aquell procés i quins errors es van cometre.

    Ara tenim el què tenim, un estatut que no aporta gaire cosa més. Sobre el principi d’ordinalitat, el redactat de l’Estatut és equívoc. La garantia que els mecanismes d’anivellament no alterin la posició de rendes per càpita de Catalunya es fa a través de limitar la solidaritat al 75% de recursos aportats al sistema (fet que abans no passava, abarcava el 100%) i que el finançament per càpita estigui per sobre la mitjana. Veurem com evoluciona el model, ja he dit que ni era per sempre ni que fos el millor del món.

    En tot cas, el futur s’ha de contruir deixant de banda les misèries de l’estatut. El nou camí ha d’estar basat en el dret a decidir, i aquest és el nou repte.

  5. Gràcies per la resposta.

    A mi em sembla que aquest punt no és gens equívoc. Si el 25% és suficient per assegurar-ho està bé. Si no, és que no es compleix el que diu. En realitat, però, com bé sabeu i no dieu és que no és possible complir-ho quan no es negocia de forma bilateral, cosa que tampoc heu posat com a condició. Quan es fa el model per a tot l’Estat s’imposa el 25% i demà fara un any. Es podrà denunciar a algun lloc si no es manté el núm 3 en el rànquing. Aquest és el què.

    I ja que la pedagogia és el que compta, per què no n’heu fet dient quins són els números reals de l’endeutament i de les mancances de finançament de la Generalitat? Em pots dir els milions d’endeutament per aquest any? I el dèficit de la sanitat a quant puja?

    Per què cada vegada que algú ho diu des del govern o dels opinadors propers es parla d’un altre tema? Si haguéssiu dit a la gent què no poden rebre -ni rebran amb el nou finançament- potser l’opinió pública catalana hauria ajudat a tenir més força en la negociació.

    Recordes l’anunci de campanya del PSC que tant criticàvem tots: “Más vale pájaro en mano que cien volando”, doncs com que heu acabat fent el mateix, més valdria que quan feu articles i declaracions públiques (ja veig que tu i d’altres matiseu molt en els comentaris personals) no ens digueu que és un gran acord. Saps que gràcies a això, “que fins i tot els independentistes diuen que és un magnífic acors” els blocs de gent interessada en la política, no de partit però més aviat votants del PSC, ja consideren que no cal cap altra sistema? És per això que parlo de partidisme i d’oblidar el patriotisme.

    Per acabar, em pots concretar en quines propostes polítiques s’ha de basar el dret de decidir segons la teva opinió? Creus que han de quedar recollides al programa electoral d’Esquerra per a les properes eleccions.

    Gràcies de nou.

    Espero que no siguin massa preguntes. De tota manera així comencem a fer allò que en aquest país no es fa. És a dir, que els diputats responguin a la ciutadania del que es fa i no només al seu partit.

    Salutacions,

    Ramon

  6. Pere, tu no vas votar en contra d’acceptar aquest finançament en la reunió de l’executiva d’Esquerra? Si és així, què t’ha fet canviar d’opinió?

  7. Pere,

    Certament els gràfics presentats més aviat provoquen rubor. Són el resultat de l’escola Iceta en el seu pitjor vessant. Per què no deixeu d’una vegada de fer aquest exercici infantil de dir “i CiU pitjor!” o “CiU ho feia pitjor”. Ja fa 6 anys que CiU és a l’oposició i que els socialistes catalans teniu el control de les principals administracions.

    Esteu ofenent a molta gent. Heu aconseguit tenir més exvotants que votants. Ara amb aquest engany constant del nou pacte d’espoli, esteu aconseguint que aquells que encara confiaven en la vostra “estratègia”. Estic convençut que sou conscients de les trampes que tenen els números que presenteu. No crec que no tingueu capacitat per veure unes trampes en els càlculs massa evidents. Però potser heu assumit la veu del Castells, Zaragoza, De Madre i, sobretot, l’Iceta. No ho crec. I això és el què em decep més: que us penseu que ens podem creure tot això. O que ja hagueu assumit que amb tota la propaganda organitzada als mitjans, acabarem per desistir i donar-vos la raó.

    Pere, reflexioneu. Esteu caient en tot allò que tant havíem criticat. N’esteu segurs que tots els sous i càrrecs que intenteu preservar valen més que el patrimoni polític i històric del partit?

  8. L’enhorabona! Heu fet una gran feina. Sou un ingredient indispensable dins el govern de Catalunya. Penso que feu una acció d’esquerres i amb finalitat d’arribar més enllà, a la independència del nostre poble.
    No sé perquè no se us comprèn!!!! Dis el PSC hi ha gent catalanista i “fins i tot” encara hi queda algun independentista!! Vosaltres impulseu l’aspecte nacionalista. Cal que ho explique de nou. Voleu un estat català. Molts ho esperem. És una llàstima que al PSC no hi càpiga una tendència organitzada independentista. En Castells és molt bo!

  9. Salut a tothom,

    Bé, són moltes preguntes.

    Assumpció, moltes gràcies pel teu suport. Certament, si volem un país lliure no podem traslladar el conflicte a dins de casa, ni dividir el país en dues o tres comunitats. Per això fem el que fem.

    Ramon, la bilateralitat va desaparèixer de l’Estatut al posar la LOFCA al nivell de l’Estatut (mira’t l’article anterior i veuràs què en diu en López Casasnovas). Amb això, s’ha negociat de forma bilateral (què han estat sinó els retards del Consell de Política Fiscal i Financera a causa de les negatives del govern de Catalunya a acceptar un mal acord?). Pel què fa a l’endeutament, hem de diferenciar entre el dèficit anual i l’endeutament acumulat per la Generalitat i l’espoli fiscal. Aquest any la Generaltat té un dèficit (cobert mitjançant endeutament i prèstecs) que supera el que proporcionarà el nou model. Encara que tinguéssim el concert, en un moment de crisi hi hauria d’haver (des del punt de vista d’un keynesià) dèficit públic per impulsar l’economia. Crec que són coses diferents. Per últim, l’exercici del dret a decidir s’ha de començar a fer, mitjançant la llei de consultes, amb els temes que es cregui convenients, i ho impulsarem depenent de la nostra força després de les eleccions (majoria absoluta: autodeterminació; sinó, aeroports, tributs, seleccions, etc.).

    Toni, les deliberacions de l’Executiva Nacional són secretes, com tot òrgan col·legiat. Jo vaig expressar el què vaig expressar i he vist filtracions no gaire exactes als diaris.

    Pere, quan vaig exposar les exigències d’ERC (3.800 milions) em vas dir: “I si no ho aconseguiu, què?”. Doncs ho hem aconseguit. Per tant, a seguir treballant. Crec que hi ha una part del catalanisme que només és capaç d’avançar a base de frustracions. No crec que fer això sempre ens ajudi. Per tant, valoro la bondat de l’acord no en base a suposats esgotaments del discurs (amb concert econòmic jo seria independentista) sinó si és bo per al país o no. I crec que millorem força la situació anterior, encara que queda moltíssim camí per fer. És un camí molt llarg però es començ amb el primer pas.

  10. Crec que us heu equivocat d’estratègia. El nou finançament no compleix amb l’Estatut. Haguéssiu hagut de dir que no i, si calia, trencar el tripartit i convocat eleccions.

    Crec que, un cop més, només heu acceptat aquest acord de finançament, del qual el ministeri no ha donat cap xifra sobre el que li pertocarà a Catalunya, només per mantenir la vostra quota de poder.

    (Esclar que CiU tant sols diu ara que no per portar la contrària. No és d’estranyar que cada cop menys gent voti, no resulteu creïbles)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s