Sindicalisme nacional… espanyol

Finalment la vaga prevista per avui a Renfe s’ha desconvocat, després d’arribar a un acord -que no s’ha fet públic- a les 04.30h del dia d’avui. El traspàs del servei de rodalies, que preveu l’Estatut d’Autonomia en el seu article 169.1, -com l’eventual transferència de l’Aeroport del Prat, no prevista a l’Estatut- ha tingut sempre l’oposició de les organitzacions sindicals de l’empresa pública Renfe.

Els convocants d’aquesta vaga són els sindicats SEMAF, UGT, CCOO i CGT, i exigeixen que un cop acabi la concessió que té Renfe d’aquí pocs anys, se li torni a renovar automàticament, impedint que cap altra empresa ho faci. Ho fan per defensar “la integritat de l’empresa”. Si bé entenc que el pas d’una empresa pública a una companyia privada que actua en un mercat amb altres competidors ha generat sempre conflictes per la por a perdre els llocs de treball (com ha passat a Iberia i tants d’altres), la nul·la disposició a favor del traspàs de rodalies la Generalitat -que facilitaria una millora en la gestió i els serveis als viatgers- diu molt poc d’aquestes organitzacions, sobretot si es té en compte que la nova empresa adjudicatària -en cas que no continués essent Renfe- voldria comptar amb els treballadors que han fet la feina fins ara, com passa en tantes concessions de serveis públics a empreses privades.

Sembla que darrere la “integritat de l’empresa” s’hi amaga la “integridad territorial del Estado“, sobretot si tenim en compte que la vaga prevista era d’àmbit estatal i no només català. Sé de bona font que les direccions catalanes d’alguns d’aquests sindicats no estan d’acord amb la vaga, però caldria un posicionament molt més públic i contundent en aquest sentit. Els sindicalistes compromesos amb els Països Catalans que conec i que són delegats d’UGT, CCOO i CGT haurien de pensar-hi. I entre tots hauríem d’entendre que sense un sindicalisme nacional català qui hi perd són els Països Catalans i els seus treballadors i treballadores. Perquè mentrestant, qui acaba tallant el bacallà és l’altre sindicalisme que sí que és nacional de debò, però espanyol.

3 pensaments sobre “Sindicalisme nacional… espanyol

  1. Cal tenir en compte, a més, que si canviés el concessionari hauria de subrogar-se tot el personal amb iguals o millors condicions. O sigui, que no es perdria ni un dels contractes actuals, i encara podrien millorar condicions.

    En aquest cas, els sindicats estan actuant contra els treballadors que diuen defensar.

  2. Es realment trist que el funcionariat espanyol tingui tanta por que Renfe es privatizi, això voldria dir que l’eficiència derivada d’una gestió privada es multiplicaria i que els treballadors hauríen de començar a fer a treballar de veritat per no acabar el carrer. Jo no crec que es tracti de Catalunya ni Espanya ni de sentiments nacionalistes, el que passa és que aquesta gent són una colla de ganduls funcionaris que apalancats dins el deficient sistema públic espanyol sentir a parlar de treball i productivitat privada els provoca uticària. I en encara n’i ha que es pregunten per què la crisi afecta més a aquí que enlloc…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s