La xiulada

Et convido però pagues tu. Fem un pacte i tot seguit el porto el jutge. Et prometo amor etern i després et clavo una bufetada. Et dic que ets el motor però et trec el combustible. Aquesta ha estat la pràctica de la d’Espanya amb Catalunya, que en els darrers anys s’ha visualitzat molt més.

I aleshores, quan ens planten l’himne espanyol en jugar un dels nostres grans equips, xiulem. Què espera l’Espanya del Tribunal Constitucional i de les falses promeses? Que a sobre de rebre aplaudim? Si Espanya hagués respectat Catalunya en el procés de l’Estatut, si hagués sortit una sola veu mesetària clamant contra l’odi envers els catalans, si existís un sol aliat, si s’hagués acceptat la pluralitat com un valor i no com un element a combatre, potser ara hi hauria catalans que sentirien com a propis els símbols espanyols. Però no ha estat així, ni ara ni en els darrers 300 anys.

La xiulada del passat dimecres és una mostra d’una sensació cada vegada més creixent entre la població catalana: que amb Espanya no hi ha res a fer. Doncs a seguir la feina: des de les institucions, continuar construint estructures d’Estat; i des del carrer, construir nació. Aquest és el camí.

2 pensaments sobre “La xiulada

  1. Hola Pere soc el Guillem i m’agradaria comentar-te que en algun punt del teu comentar no hi estic gens d’acord.

    En la primera part quant parles del descontentament dels catalans envers l’espanya i la seva reacció en el partit, aquí si que coincideixo amb tu. Ara en el moment que dius que si espanya ens hagués acceptat com a nació o la pluralitat si que els catalans ens sentiríem nostres els símbols espanyols. Perdona, pero jo com a català i conscient que Catalunya era i ha de tornar a ser un estat amb les seves institucions i les seves tradicions, mai em puc fer meus uns símbols que no pertanyen a la meva nació. Per exemple per molt bé que em tractessin els Italians mai em sentiria meva la seva bandera o el seu himne, ja que la meva nació ja te els seus.

    Per tant vull deixar clar que un país que ens a estat oprimint durant 300 anys mai per molt que ara ens aprovin”l’estatut” i el finançament o totes aquestes bajanades, mai em sentire meva la bandera espanyola, el rei o l’himne!!

    LA SOLUCIÓ ES LA LLUITA DIARIA PER LA INDEPENDÈNCIA!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s