Això, ben distrets

Curiositats de la vida. Mentre els opinadors d’aquí i d’allà ens diuen que Catalunya viu un moment històric, amb l’esgotament de l’autonomisme i la desafecció creixent cap a Espanya, l’independentisme no resisteix la pulsió als enfrontaments interns i a les lluites caïnites. En un moment en què la sensació de la presa de pèl del govern espanyol s’estén entre capes de la ciutadania que no han format part històricament del catalanisme, en comptes d’anar-los a buscar, explicar les efectes i els culpables del dèficit fiscal, mostrar-nos oberts però acollidors, i entendre el significat de la primera plantada d’un govern de la Generalitat a una proposta de finançament en tota la història de la institució, ens dediquem al megacumcony permanent, molt digne i ferm però absolutament estèril.

I ens anem distraient. I ens dediquem a barallar-nos entre nosaltres per veure qui porta el pal de la bandera, i ens trobarem que algú altre ens l’haurà presa per tornar-la a guardar al calaix. I juguem a les insinuacions i a les ambigüitats que ens permeten un gran debat però ens allunyen del combat. I frivolitzem amb la fractura. I ensenyem la poteta però després diem que ni sí ni no, sinó tot el contrari. Apa, vinga, ben distrets, i mentre, els altres van fent.

9 pensaments sobre “Això, ben distrets

  1. Frivolitzar amb la fractura hauria d’estar penalitzat amb l’expulsió automàtica i més quan es dóna la possibilitat d’explicar-se davant l’executiva i es rebutja aquesta oportunitat.

    No es pot dir “ara me’n vaig, ara no me’n vaig” atemorint permanentment amb un trencament. O se’n van, o no se’n van, però que s’aclareixin ja. I si no s’aclareixen, que la direcció els ajudi a fer-ho, que per alguna cosa us vam votar i teniu tota la legitimitat del món.

    Salut!

  2. D’acord amb això que dius, Pere.
    Llavors, essent conseqüent, algú -tu mateix si vols, que hi deus parlar sovint- hauria d’explicar-li al Joan Puigcercós que els crítics s’han de saber integrar, i les seves propostes, transigir en certa mesura, sobretot quan són estatutàries.
    No demanar que marxin del partit, que ell en algun moment també devia discrepar amb la direcció i no se’l va convidar a plegar.
    Salut!

  3. Ja esta be, sembla que nomes per que son crítics amb l’actual direcció tenen la raó, sembla estrany però hi ha gent que estem totalment d’acord amb l’actual direcció i amb les seves decisions. Son gent que no estem utilitzen permanentment els mitjans per dir una cosa o altre. Som gent que preferim utilitzar els òrgans interns per dir la nostra i fins i tot votar a favor. De vegades, pot sembla curiós, però la gent que es queixa no te raó.

  4. Homeee! per fi un foro que no insulta i diu coses de trellat. Miquel, l’encertes. Saps que em recorda aquesta actitud? la d’alguns xiquets que fan allò de “que m’enfade, que me’n vaig, hala, no t’ajunte!” Alguns en diuen d’això, la immaduresa d’esquerres. Francesc, sí, hem de treballar des de dins i criticar i equivocar-nos i rectificar. Crec que Esquerra permet de fer tot això, no trobe cap altre partit així. Un mal del catalanisme és allò que canta el Raimon “Quatre rius de sang//corral ple de baralles”, ens cal menys vanitat. Dissortadament el valencians, d’això en sabem. De tot el que està passant, en podem traure una lectura positiva, són cuetades que ha de patir quan s’esta trencant un establishment. Salut, república i Països Catalans lliures.

  5. Molt bona la reflexió.
    Miquel: jo no vull que marxi ningú, però si algú no accepta els resultats democràtics que van escollir una direcció i no la deixen que treballi, em resignaré i preferiré que marxin o que es facin servir els estatuts i el codi ètic.
    Pere: a mi no m’agrada el pacte, però mentre no siguem majoria s’ha de pactar amb algú o restar a l’oposició; jo estic per la primera opció malgrat tingui inconvenients.
    Toni: jo també estic per la integració, però no mentre Rcat. tingui un web que sigui molt més destructiu que cal altre mitjà i cap altre partit. Integrar ha de voler-ho tothom i no integra qui utilitza qualsevol mètode per desgastar la direcció i en conseqüència afebleix el partit.
    Francesc: pots estar a favor de la direcció, però la paraula totalment segurament és excessiva. Ningú ho fa tot bé.
    Joan: si la paraula totalment és excessiva, també ho deu ser completament.
    Quico: intueixo que també parles d’Estatuts i Codi Ètic? Jo no desitjo que marxi ningú, ni cap expulsió, però si hi han unes regles s’han de complir. Es pot donar marge i ser tolerant, però en algun moment s’haurà d’acabar. Segurament ens costarà, però arribarem abans amb pocs remers i tots a una, que no amb molts remers i que uns remin endavant, d’altres deixin els rems a l’aigua fent de frè i d’altres que rèmin enrera; aixì mai no arribaríem.
    A veure si s’arriba a una solució! Estic esperançat: conec uns quants reagrupats que han començat a criticar el líder; potser li faran obrir els ulls!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s